BANYOLES. L'ESTANY VII

LA FRASE DEL DIA 19-05-2012

“Quan era president (Laporta) feia política i ara que és polític, no sap fer d’expresident”.

Qui la va dir? Un tertulià del programa la tercera Graderia de la Cadena SER el passat dijous dia 17. Vaig reconèixer la seva veu però no li acabo de posar cara. Perdoneu.

Certament, el debat sobre com es fan les coses a can Barça s’ha tornat a reobrir una vegada més la polèmica després de la marxa de Guardiola.

Primer va ser Laporta qui va obrir la caixa dels trons, ahir mateix ho fa fer Johan Cruyff.

La vida m’han ensenyat en no tenir ídols. Crec més amb la forma de ser d’algunes persones que m’envolten que d’aquells que omplen pàgines de notícies i als qui, possiblement, no coneixeré mai. Però posats a escollir, prefereixo a Sandro Rosell que a Joan Laporta. No és la primera vegada que em pronuncio en aquest sentit. Laporta és com Cristiano Ronaldo, un megalòman que es creu superior a la resta dels humans.

No sé si són o no conscients del mal que poden causar a l’entitat. Si ho són, no compren aquesta actitud, al menys que sigui fruit de la rancúnia que tenen (incloent-hi a Cruyff) a la junta actual que, a l’igual com passa en política, va ser escollida en unes eleccions lliures i democràtiques.

Per acabar només un apunt sobre Laporta. Sincerament crec que hauria pogut fer carrera política dintre de Convergència. Ideològicament està molt més prop de les tesis que defensa el partit que lidera Aturo MÉS, que de cap altra formació política.     

CULTURA EN LLATÍ

Antes de dar la oportuna explicación os voy a contar una anécdota, que muchos ya conoceréis, sobre la importancia del latín. En cierta ocasión José Solís Ruiz, ministro de Trabajo durante el régimen franquista y natural de Cabra (Córdoba), le discutía al político y rector de la Universidad Complutense, profesor Muñoz Alonso , para qué servía el latín. El profesor le respondió:
Por de pronto, señor ministro, para que a Su Señoría, que ha nacido en Cabra, le llamen egabrense y no otra cosa.
Y volviendo al título de este post, vamos a servirnos de la etimología, y el latín, para explicar por qué cualquiera puede ser ministro pero no maestro.
El término maestro deriva de magister y este, a su vez, del adjetivo magis que significa más o más que. El magister lo podríamos definir como el que destaca o está por encima del resto por sus conocimientos y habilidades. Por ejemplo, Magister equitum (jefe de caballería en la Antigua Roma) o Magister militum (jefe militar).
El término ministro deriva de minister y este, a su vez, del adjetivo minus que significa menos o menos que. El minister era el sirviente o el subordinado que apenas tenía habilidades o conocimientos.
Por tanto, queda demostrado que para ser ministro no hace falta ser… nada.

DICCIONARI EBRENC-CATALÀ-CASTELLÀ

Joaquín Moya, Jokin, signarà exemplars del seu diccionari il·lustrat "Ebrenc-català-castellà" a la llibreria la Gavina, diumenge 20 de maig a partir de les 11:30.
Us espera a totes i tots. No us ho podeu perdre.