L’equip va voler acomiadar-se de Guardiola
donant una llisó de futbol i gols al Athletic Club de Bilbao, el finalista d’anit
amb el Barça de la Copa del Rei.
Conec a bocs aficionats de l’Athlètic. De fet
només em relaciono i som companys de treball. El seu fill, que és del Barça,
demà prendrà la comunió. Divendres quan se’n anava cap a casa em va dir: “Si
aquesta nit guanyem, diumenge seré el més feliç de la celebració”.
I és que tothom coincidia que el Bilbao, anit,
podia alçar la copa del Rei. Mentre em desplaço escolto la radio i un dia així,
les referències a la final, eren moltes. Sobre tot quan ja s’apropava l’hora
del començament del partit. Tothom deia que el Barça sempre és el Barça, encara
que no jugués Puyol ni Alves, ni Villa ni Abidal... Però que el Bilbao no era
el de feia 3 anys quan a Mestalla havia perdut la final de la copa contra el
Barça. Que l’equip havia millorat molt i que Bielsa en tenia part de la culpa.
Només començar el partit, ja es va poder veure
al Barça endollat amb el partit. Abans de que Pedro obris el marcador (encara
no es portaven 3 minuts de joc), el Barça ja havia xutat dues vegades a porta
amb cert perill. Aquest fet va fer dia a Pitxi Alonso que “es pensava que
serien els homes de l’Athletic els qui sortirien més forts”.
Amb un tres i no res, el
Barça va posar al marcador els mateixos números que la frase feta. Per tant,
mai més ben dit: 3-0. Un gol més de Messi i un altre de Pedro. Quant hem trobat
a faltar a Pedro aquest any!
A partir d’aquí el Barça va baixar gas i es va
dedicar a conservar el resultat i ja no va buscar amb ímpetu més gols, sobre
tot a la segona part.
En honor a la veritat, cal dir que Piqué va
fer un penal sobre Llorente, però tot i això, un curt bagatge per al Bilbao
durant la primera part.
Al segon temps el Bilbao va voler mirar d’acurçar
distàncies, però es va demostrar que ara com ara, els jugadors bascos estan
encara a molta distància dels catalans.
Al veure que amb el futbol era impossible
acurçar el marcador i temen que el Barça en una jugada aïllada els podria fer
el quart, van començar a jugar brut, amb algunes entrades que es poden
qualificar de dures i mereixedores de targeta groga que, l’àrbitre, no sempre
va ensenyar. Recordo que després de que l’Athletic perdés la final de l’Europa
League, algú em va dir. “ja veuràs com contra nosaltres no jugaran igual i
empraran més el joc brut”. Si durant la primera par es van comportar, a la
segona els va sobrar violència i els va mancar esperit esportiu, al igual que a
la seva afició que, fins i tot xiulaven quan els aficionats del Barça cantaven
l’himne del club.
El línies generals els jugadors del Barça van
estar esplèndids. Pinto, el porter de la copa, va estar perfecte. Sempre he dit
que segurament abans de fitxar amb el Barça mai s’hauria pogut esperar tenir un
colofó tan brillant de la seva vida esportiva. Normalment ha estat un
espectador de luxe i quan ha jugat ho ha fet força bé i a sobre ha estat
protagonista de dues Copes del Rei. Montoya em va agradar mol. Tenia un gran
responsabilitat i, no només va cobrir bé la seva banda, sinó que va anar a l’atac
amb cert perill. Com ja he dit més amunt, Pedro va estar esplèndid i els dos
gols ho diuen quasi tot. Piqué, afortunadament recuperat. Penso que és un
jugador imprescindible i que hauria de deixar enrere els problemes (potser
extraesportius que ha tingut aquesta temporada per a tornar a ser el jugador
que tots coneixem) La resta tots a un bon nivell. Messi, Xavi, Iniesta, Aléxis
Sánchez, Busquets, Mascherano, Adriano...
Ara a “rearmar-se” de cara la propera
temporada i a tornar-nos a fer il·lusionar amb aquest equip.
Gràcies Guardiola; gràcies Barça. VISCA EL
BARÇA!!!
http://youtu.be/Dc8kr_Zg5F8
