El Tribunal Constitucional va fallar dijous sobre un recurs que va presentar fa 13 anys el govern del funest José Maria Aznar. Ja sabem que els tribunals de Justícia no es caracteritzen precisament per la seva rapidesa...
He escoltat comentaris i opinions de tot tipus. Hi ha qui opina que el alt tribunal ha reconegut, per aquesta sentència, les seleccions catalanes de forma definitiva. N’hi ha però, que no són tan optimistes.
Fins i tot vaig escoltar un comentari
amb aquests termes: “A partir d’ara qui tindrà problemes serà la selecció
espanyola que vulgui competir en una disciplina on ja jugui la selecció
catalana”. Això no serà així. Qui pensa d’aquesta manera, evidentment
s’equivoca. Quan una selecció espanyola d’alguna disciplina que
encara no competeixi internacionalment i ho vulgui fer, a qui sé li impedirà
jugar serà a la catalana, encara que faci molts d’anys que estigui competint.
Mirant aquest tema em ve al cap allò
de la botella, què l’optimista sempre la veu mig plena, mentre què per
al pessimista, sempre estarà mig buida.
El diari el Punt Avui feia una enquesta preguntat sobre dita sentència i la majoria opinaven que fins que Catalunya no serà independent. Evidentment és la solució més radical i pròpia dels lectors que té aquest diari.
Si el govern espanyol volgués (què no voldrà), Catalunya podria competir internacionalment en igualtat de condicions. Però a Espanya, a part de ser immobilistes, temen el pitjor: què la selecció espanyola perdés davant Catalunya i això no ho podríen arribar a païr.
Ja fa temps que dic que les relacions entre Espanya i Catalunya estan “caducades” i, per tant, s’hauria de negociar un altre contracte. Però Espanya no està disposada i davant qualsevol reivindicació catalana (diguem-li Estatut, pacte fiscal, etc.), en lloc de mirar d'atendre les nostres legítimes reivindicacions, encara, si poden, miren de retallar-nos més drets i si no ho poden fer els polítics, ho fan els tribunals de justícia que encara estan més encarcarats i ancorats a la dreta.
Així no anem bé, gens bé, però la solució ideal serà molt difícil de trobar, perquè una de les parts és majoritària i no és precisament Catalunya.
