diumenge, 13 de gener del 2013
dissabte, 12 de gener del 2013
LA FRASE DEL DIA 8-01-2013
Qui la va dir: Elena Alfaro, una dona que lluita per la reutilització dels llibres de test.
On? Al Periódico de Catalunya de diumenge, on és entrevistada per Ana Pastor (la periodista que el PP va fer fora de TVE)
I una més:
Conec una dona que guanya 400 euros al mes. Es va gastar 36 euros en llibres del fill petit i 204 del mitjà. Al gran només n'hi va poder comprar un.
Algunes frases de l'entrevista són una radiografia de la societat actual. Les famílies, després de cobrir les necessitats bàsiques, disposen de molts pocs diners per a destinar-los a d'altres necessitats com és l'ensenyament, la cultura i l'oci. Però sobre tot, l'ensenyament dels seus fills.
A les nostres terres els consells comarcals subvencionaven els llibres i el menjador escolar de les xiquetes i xiquets de famílies sense recursos. Però amb les retallades, també han tingut que reduir la partida.
El reciclatge de llibres no és un tema nou. Fins i tot em sona que s'ha aplicat a algun centre. Si no vaig errat, a la Ràpita es feia. Tots aquells libres de text que estiguin en bon estat i que ho estiguin ni ratllats, poden aprofitar perfectament al germà menut o a d'altres xiquets fills de familiars o amics.
Però els primers que no els interessa aquests sistema són les editorials que, de fer-ho així, perdrien una bona part del negoci.
Quan estudiava a Tarragona havia un catedràtic d'institut que donava classes al Martí i Franquès que es deia Pérez Botella. Era físic i tenia publicat un llibre de text per a Física de 6è. Evidentment, l'institut, feia comprar el seu llibre.
Mireu el vídeo.
Llegiu l'entrevista.
divendres, 11 de gener del 2013
6 DE 26
 | |
| La seu del Consell Comarcal del Montsià. Els CC.CC. gestionen els ajuts escolars. |
El percentatge d’alumnes de primària
que reben ajut de menjador és el 6%. En canvi, el percentatge de famílies
pobres s’eleva fins el 26%. Què passa amb l’altre 20%?
Sembla ser que la Conselleria d’Ensenyament
tira pilotes fora i al·ludeix manca de pressupost per a cobrir les necessitats
de totes les famílies necessitades. Diuen que el pressupost del que disposen
és el mateix que fa dos anys, però el cert és que la realitat del país,
desgraciadament, ha canviat substancialment.
Tampoc aclareixen com es trien els alumnes
que tindran l’ajut. Es parla de que s’apliquen criteris rigorosos i estrictes
per a seleccionar les xiquetes i xiquets que, finalment, rebran la beca
de menjador escolar, però em sembla que la solució no dóna garanties d’imparcialitat
i objectivitat.
És lamentable que des de els governs
(en aquest cas el de Catalunya) es dediqui tan poca atenció a les classes
més desafavorides i, sobre tot, a un col·lectiu tan vulnerable con són
els infants.
Un dia d’aquesta setmana, al programa
el Intermedio que dirigeix i presenta el Gran Wyoming a la
Sexta, es va denunciar la despesa que suposen alguns presidents autonòmics.
En el cas de Catalunya n’hi ha tres: Pujol, Maragall i Montilla (que també
és senador) A part del sou que tenen pel càrrec que van ocupar, disposen
de despatx, cotxe oficial, assessor, secretària (o secretaries –n’hi
que qui en té 2-) i, evidentment, xofer. No em direu a mi que no es podria
reduir la despesa que ocasionen si renunciessin a alguna d’aquestes prebendes.
Fa falta un assessor? Tan de volum de treball tenen que els hi cal una
o dues secretaries? No podrien tenir el despatx a casa seva o és que viuen
en pisos de 90 m2?
Al programa es va fer broma, sobre tot,
amb les secretaries. Per a què és necessiten dues secretaries? –Es van
preguntar- Una per gestionar el Facebook i l’altra el Twiter, va ser la
seva irònica resposta. A la pràctica no crec que facin molta cosa més.
Evidentment només és un exemple clarificador
de com es podria estalviar per un costat per a destinar-ho a d’altres
partides que, segur, podrien ajudar a molta més gent a fer bullir l’olla
i arribar a final de mes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)