 | |
| La seu del Consell Comarcal del Montsià. Els CC.CC. gestionen els ajuts escolars. |
El percentatge d’alumnes de primària
que reben ajut de menjador és el 6%. En canvi, el percentatge de famílies
pobres s’eleva fins el 26%. Què passa amb l’altre 20%?
Sembla ser que la Conselleria d’Ensenyament
tira pilotes fora i al·ludeix manca de pressupost per a cobrir les necessitats
de totes les famílies necessitades. Diuen que el pressupost del que disposen
és el mateix que fa dos anys, però el cert és que la realitat del país,
desgraciadament, ha canviat substancialment.
Tampoc aclareixen com es trien els alumnes
que tindran l’ajut. Es parla de que s’apliquen criteris rigorosos i estrictes
per a seleccionar les xiquetes i xiquets que, finalment, rebran la beca
de menjador escolar, però em sembla que la solució no dóna garanties d’imparcialitat
i objectivitat.
És lamentable que des de els governs
(en aquest cas el de Catalunya) es dediqui tan poca atenció a les classes
més desafavorides i, sobre tot, a un col·lectiu tan vulnerable con són
els infants.
Un dia d’aquesta setmana, al programa
el Intermedio que dirigeix i presenta el Gran Wyoming a la
Sexta, es va denunciar la despesa que suposen alguns presidents autonòmics.
En el cas de Catalunya n’hi ha tres: Pujol, Maragall i Montilla (que també
és senador) A part del sou que tenen pel càrrec que van ocupar, disposen
de despatx, cotxe oficial, assessor, secretària (o secretaries –n’hi
que qui en té 2-) i, evidentment, xofer. No em direu a mi que no es podria
reduir la despesa que ocasionen si renunciessin a alguna d’aquestes prebendes.
Fa falta un assessor? Tan de volum de treball tenen que els hi cal una
o dues secretaries? No podrien tenir el despatx a casa seva o és que viuen
en pisos de 90 m2?
Al programa es va fer broma, sobre tot,
amb les secretaries. Per a què és necessiten dues secretaries? –Es van
preguntar- Una per gestionar el Facebook i l’altra el Twiter, va ser la
seva irònica resposta. A la pràctica no crec que facin molta cosa més.
Evidentment només és un exemple clarificador
de com es podria estalviar per un costat per a destinar-ho a d’altres
partides que, segur, podrien ajudar a molta més gent a fer bullir l’olla
i arribar a final de mes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada