Les samarretes de la temporada 2013-2014 (Mundo Deportivo) |
Quan un equip de futbol perd per 4-0
(tal com va perdre ahir el Barça) és molt difícil trobar excuses.
El primer que cal dir és que el Barça
no va jugar bé. Ni Messi va ser Messi, ni Xavi fa fer de Xavi, ni
Iniesta va desequilibrar com sol fer normalment, ni Busquets va aportar
el temple necessari al mig del camp, ni Piqué (que portava el cap completament
rapat) va donar la seguretat precisa a l’eix de la defensa. I podríem
seguir. El Barça va ser una caricatura del Barça que acostumava a ser.
Una frase contundent però que resumeix a la perfecció el que va passar
ahir a Munic.
Tot i la victòria sense pal·liatius per
part del Bayern, l’equip bavarès, des del meu punt de vista, tampoc va
demostrar gran cosa. Sempre que es produeix una golejada com la d’ahir,
no n’hi ha prou en que un equip jugui molt bé; l’altre ho ha de fer molt
malament. Ahir va passar una cosa així.
Aquest matí, a la Cadena SER, abans de
que el rellotge doni les 8, he escoltat un breu comentari sobre el partit
d’ahir. Resumint, s’ha dit que Tito mirava a la banqueta i no trobava
ningú que pogués evitar el que estava passant al camp. Personalment
em sembla molt fort. No sóc tècnic, sóc simplement un seguidor del Barça
a qui li agrada que el seu equip jugui bé, guanyi i, si és possible, que
no faci el ridícul. Però a l’organigrama esportiu del club hi ha molts
de tècnics. Començant per l’entrenador, Tito Vilanova (molt minvat en
les seves condicions físiques durant bona part de la temporada), el segon
entrenador Jordi Roura; sense oblidar-nos del secretari tècnic l’Andoni
Zubizarreta i un llarg etcètera a qui s’hauria de demanar explicacions
sobre els motius de com s’ha arribat a aquest punt.
Jo no penso que el Barça hagi arribat
al final de cicle. Tret de veterans com Xavi i Puyol, la resta encara estan
dintre d’una franja d’edat on encara es pot considerar que estan en la
plenitud de la seva carrera professional. Llavors, a què es deu el baix
rendiment d’ahir?
Per a mi hi ha un motiu important i dos
causes diferents. El motiu? El cansament. Les causes? A una mala planificació
de la temporada i a una plantilla un pèl curta.
De totes formes, al nostre club, tenim
la costum de passar de l’eufòria al derrotisme en poques setmanes. Només
fa unes jornades, el que alguns mitjans qualificaven com a equip B, a la
lliga, guanyava partits amb una relativa facilitat i tothom pensava
que hi havia equip per a anys: Tello, Thiago, Montoya, Bartra, etc. tenen
la progressió necessària per a pensar que poden substituir a la perfecció
a Villa, Xavi, Alves, Puyol... Per cert... On estaven ahir Tello i Thiago?
Tello no va ser ni convocat i Thiago, la veritat, no ho sé. A part de jugadors
ascendents del B com Deulofeu.
El comentari esportiu de la SER donava
un toc a la secretaria tècnica i deia que ha arribar l’hora de la veritat,
es a dir, de fer els fitxatges necessaris per a donar solidesa a l’equip
i ser un recanvi en garanties el dia que alguna de les figures no pugui
jugar.
Dit tot això, ara toca parlar dels àrbitres, l'hongarès Viktor Kassai, els jutges de línia i els de porteria. És pot tenir
una actuació més desafortunada? Difícilment. Sembla ser que tothom està
d’acord en que no va xiular un penal en contra del Barça quan el resultat
era de 0-0. Però després va donar 2 gols al Bayern que mai haurien d’haver
pujat al marcador: el 2-0 per fora de joc clamorós i el 3-0 per falta prèvia.
Ningú ho va veure? Sembla del tot impossible.
Però tranquils, l’eliminatòria encara
no està perduda. Amb un 5-0 passem i amb un 4-0 anem a la pròrroga. Sobre
tot que no ens manqui l’optimisme.