SEVERA DERROTA

Les samarretes de la temporada 2013-2014 (Mundo Deportivo)

Quan un equip de futbol perd per 4-0 (tal com va perdre ahir el Barça) és molt difícil trobar excuses.

El primer que cal dir és que el Barça no va jugar  bé. Ni Messi va ser Messi, ni Xavi fa fer de Xavi, ni Iniesta va desequilibrar com sol fer normalment, ni Busquets va aportar el temple necessari al mig del camp, ni Piqué (que portava el cap completament rapat) va donar la seguretat precisa a l’eix de la defensa. I podríem seguir. El Barça va ser una caricatura del Barça que acostumava a ser. Una frase contundent però que resumeix a la perfecció el que va passar ahir a Munic.

Tot i la victòria sense pal·liatius per part del Bayern, l’equip bavarès, des del meu punt de vista, tampoc va demostrar gran cosa. Sempre que es produeix una golejada com la d’ahir, no n’hi ha prou en que un equip jugui molt bé; l’altre ho ha de fer molt malament. Ahir va passar una cosa així.

Aquest matí, a la Cadena SER, abans de que el rellotge doni les 8, he escoltat un breu comentari sobre el partit d’ahir. Resumint, s’ha dit que Tito mirava a la banqueta i no trobava ningú que pogués evitar el que estava passant al camp. Personalment em sembla molt fort. No sóc tècnic, sóc simplement un seguidor del Barça a qui li agrada que el seu equip jugui bé, guanyi i, si és possible, que no faci el ridícul. Però a l’organigrama esportiu del club hi ha molts de tècnics. Començant per l’entrenador, Tito Vilanova (molt minvat en les seves condicions físiques durant bona part de la temporada), el segon entrenador Jordi Roura; sense oblidar-nos del secretari tècnic l’Andoni Zubizarreta i un llarg etcètera a qui s’hauria de demanar explicacions sobre els motius de com s’ha arribat a aquest punt.

Jo no penso que el Barça hagi arribat al final de cicle. Tret de veterans com Xavi i Puyol, la resta encara estan dintre d’una franja d’edat on encara es pot considerar que estan en la plenitud de la seva carrera professional. Llavors, a què es deu el baix rendiment d’ahir?

Per a mi hi ha un motiu important i dos causes diferents. El motiu? El cansament. Les causes? A una mala planificació de la temporada i a una plantilla un pèl curta.

De totes formes, al nostre club, tenim la costum de passar de l’eufòria al derrotisme en poques setmanes. Només fa unes jornades, el que alguns mitjans qualificaven com a equip B, a la lliga,  guanyava partits amb una relativa facilitat i tothom pensava que hi havia equip per a anys: Tello, Thiago, Montoya, Bartra, etc. tenen la progressió necessària per a pensar que poden substituir a la perfecció a Villa, Xavi, Alves, Puyol... Per cert... On estaven ahir Tello i Thiago? Tello no va ser ni convocat i Thiago, la veritat, no ho sé. A part de jugadors ascendents del B com Deulofeu.

El comentari esportiu de la SER donava un toc a la secretaria tècnica i deia que ha arribar l’hora de la veritat, es a dir, de fer els fitxatges necessaris per a donar solidesa a l’equip i ser un recanvi en garanties el dia que alguna de les figures no pugui jugar.

Dit tot això, ara toca parlar dels àrbitres, l'hongarès Viktor Kassai, els jutges de línia i els de porteria. És pot tenir una actuació més desafortunada? Difícilment. Sembla ser que tothom està d’acord en que no va xiular un penal en contra del Barça quan el resultat era de 0-0. Però després va donar 2 gols al Bayern que mai haurien d’haver pujat al marcador: el 2-0 per fora de joc clamorós i el 3-0 per falta prèvia. Ningú ho va veure? Sembla del tot impossible.

Però tranquils, l’eliminatòria encara no està perduda. Amb un 5-0 passem i amb un 4-0 anem a la pròrroga. Sobre tot que no ens manqui l’optimisme.