El proper 8 d’abril, diversos representants de
les formacions que donen suport a la consulta pel dret a decidir de
Catalunya aniran a Madrid per a intervenir al Congrés dels Diputats i fer
pedagogia (així ho diuen ells)sobre el que significa voler votar el 9 de
novembre. Entre els diputats que aniran fins el Congrés n’hi haurà de Convergència.
De les definicions que he trobat de pedagogia,
em decanto per aquesta: És una disciplina acadèmica alhora que una activitat
professional que abasta un ventall important de tasques relacionades amb l'acte
d'educar...
Vull dir amb això que s’ha d’educar a
ses senyories? D’alguna manera sí, ja que se’ls hi de fer comprendre el que
significa poder votar un referèndum de les característiques del que es pretén
fer aquí.
El qui em coneixeu sabeu que anteposo els
temes del territori als generals de Catalunya. Vaja, que sóc més de la cabra
que del burro... (*) Per això em preocupen temes com el del transvasament de l’Ebre i
d’altres que ens puguin afectar de forma negativa que no el de la independència
de Catalunya.
El passat diumenge 30 de març, els carrers de
Sant Jaume d’Enveja i Deltebre es van omplir de manifestants que denunciaven el
pla de conca de l’Ebre i demanaven al govern d’Espanya una rectificació. No
obstant, les esperances ebrenques passen més per Brussel·les que per Madrid, ja
que el pla de conca, tal com va passar amb el Pla Hidrològic Nacional, vulnera
diverses directives europees, com la d’aigües, la d’aus o la de peixos. També
cal recordar que gran part del territori de les Terres de l’Ebre, a finals de
2013, va ser declarat reserva de la Biosfera per la UNESCO. I què serien les
Terres de l’Ebre sense l’Ebre? Tindria cap sentit la declaració amb un riu
pràcticament sec i uns ecosistemes mig morts?
Després de molts d’anys s’hi va poder veure
gent de CiU. La primera vegada que els vaig veure va ser a la manifestació que
es va fer a Madrid l’11 de març de 2011, també convocada per la Plataforma en
Defensa de l’Ebre (PDE) Aquella presència va ser testimonial i no va tenir cap
tipus de repercussió, perquè, aviat, la postura de CiU va fer un gir de 180º i
es va posicionar clarament a favor del transvasament de l’Ebre. Després van
desaparèixer fins la manifestació d’Amposta del 18 de maig de 2008 quan CiU
estava a l’oposició i la Generalitat de Catalunya estava governada pel
Tripartit.
Està vist que mani qui mani a Barcelona sempre
coincideixen en un tema: voler garantir l’aigua a la zona metropolitana del
cap i casal de Catalunya on hi ha el viver de vots més gran.
La solució per a aquesta preocupació passa per
diverses alternatives:
1. Transvasament
de l’Ebre. La darrera solució proposada va ser el perllongament del conegut
com el minitransvasament al Camp de Tarragona fins Cunit, per a, una vegada
allí, connectar les xarxes hídriques del Consorci d’Aigües de
Tarragona (CAT) i la d’Aigües Ter Llobregat (ATLL)
2. Dessaladores.
Com les de l’àrea metropolitana, Blanes i Tordera.
3. Transvasament
del riu Roine (França)
La idea de fer un transvasament des del Roine
és una alternativa al transvasament de l’Ebre que agrada a Mas, però sempre
s’ha trobat amb el rebuig frontal de les entitats ecologistes. Tampoc els qui,
com jo, defensem l’Ebre de qualsevol agressió, considerem que sigui una opció
viable i adequada. Encara que, segurament, les comunitats de regants del riu
francès (sobre tot els seus dirigents) estarien disposats a transvasar-lo fins
Catalunya per a què, una vegada aquí, connectar amb alguna xarxa catalana. Això
sí, a canvi d’un preu raonable.
Els transvasaments, es facin del riu que es
facin, signifiquen una agressió mediambiental de primer grau i
directament proporcional a la quantitat d’aigua transvasada. La disminució dels
cabals incidiria negativament en la flora i la fauna autòctones que
necessiten de l’aigua que baixa pels rius per a poder existir. Com menys aigua
hi baixi, més problemes de subsistència hi tindran els ecosistemes que s’han
format al voltant del riu i, evidentment, dintre del propi riu.
Les transferències d’aigües entre diverses
conques (una altra manera d’anomenar els transvasaments) són, sobre tot,
un mercadeig. Però no serien possibles sense la intervenció directa de l’estat
o estats implicats. Primerament perquè necessiten dels permisos i concessions
necessàries, però també del finançament públic per a poder construir les grans
infraestructures. Sense aquestes premisses, els transvasaments són inviables.
Els de Convergència no han volgut entendre
mai... I si ho han entès i hi insisteixen, és perquè
veuen en els transvasaments una manera de fer negoci. La pela és la pela...
(*) El burro
(català per suposat) s’ha convertit en un dels distintius de Catalunya i són
molts els qui el porten al cotxe per indicar afinitat, com el toro representa
Espanya o el xai a Donosti. En canvi la cabra identifica els ebrencs,
sobre tot els d’aquells pobles que viuen pels voltants del Massís dels Ports on
la cabra hispànica forma part de la fauna autòctona.
