UNA HISTÒRIA ‘NO CREÏBLE’

-Joan: té vull parlar.  

Dimarts passat vaig anar fins la Galera per a fer un canvi d’oli al meu cotxe. Mentre m’esperava va arribar un veí per a preguntar-li alguna cosa al mecànic. En veurem va dir que em volia parlar. No m’imaginava el que volia dir-me.

-La història de la pel·lícula que vareu fer no és creïble... –va començar dient-

Evidentment es referia al curtmetratge La Fatarella 1938 que varem presentar a la Galera el passat 19 de març.

-Per la nit el punt de mira d’una escopeta no es pot veure –va continuar- T’ho diu un caçador.

No li vaig voler replicar. Tractant-se de qui era, no valia la pena...

Dues qüestions. Quan acabarem de presentar el curt, un senyor gran amb accent andalús, em va dir.

-A la guerra van morir molts soldats per un tret disparat en veure el foc de la cigarreta.

En aquell moment vaig pensar:

-Aquest senyor, què acaba de veure? –Ja que aquesta és la trama del curt.  

I la darrera. És que totes les nits són fosques com la boca d’un llop? Algú pensa que una nit de lluna plena no es pot ni veure el punt de mira d’un fusell a un metre escàs dels ulls?

El què he dit: No val la pena discutir...  

CESSAMENT DEL DELEGAT DEL GOVERN AMB RESERVA DE PLAÇA

Detall del campanar de l'església i ajuntament d'Arnes. 

Aquest matí m’han advertit que Francisco Javier Pallarès Povill (tan català i no s'ha catalanitzat el nom) havia cessa com a delegat del govern a petició pròpia.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (més conegut com a DOG) ho ha publicat avui, encara que la data efectiva del cessament és d’abans d’ahir. El Decret 47/2014 està signat per Artur Mas i Gavarró (President de la Generalitat de Catalunya) i Francesc Homs i Molist (Conseller de la Presidència) , de qui depenia jeràrquicament.

Cap a finals del matí, casualment, he tingut l’oportunitat de parlar amb una persona que va ocupar aquest càrrec durant uns mesos i li he preguntat si se’n havia assabentat. M’ha dit que sí i que la notícia li havia donat un polític tortosí vinculat a Unió Democràtica.

Sembla ser que el cessament ha estat un apanyo. Es a dir, ha cessat en aquest moments perquè li interessava fer-ho, però que, segurament, dintre de poc, tornarà a ocupar la plaça. Es a dir, un cessament en reserva de plaça mentre soluciona uns temes laborals.

Pallarès, abans de dedicar-se a la política havia treballat a Caixa de Tarragona que, com tots sabeu (i sinó ho sabeu us ho dic jo), normalment la gent hi entrava amb aval (allò que es diu enxufats)

De la fusió de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manlleu, va sortir Catalunya Caixa que, posteriorment es convertiria en Catalunya Banc, ara mateix propietat de l’estat per l’estat ruïnós en que es trobava.

Sembla ser que si ara mateix Pallarès no es reincorpora a Catalunya Banc perdrà de l’ordre de 50.000 o 60.000 €, un bon mos per a que el govern de Mas li permeti fer aquesta jugada.

Aquest assumpte es podria qualificar de poc ètic, ja que, una vegada més, els polítics es veuen afavorits per les circumstàncies. Es permetria fer el mateix a un treballador que ara mateix estigués ocupant una altra plaça? Difícilment.

Ja fa uns anys, vaig tenir ocasió de parlar amb un cosí molt cosí (els qui el coneixeu ja sabeu perquè ho dic) que va ser alcalde d’Arnes abans que en Francisco Javier. En deixar el càrrec va ser qui el va proposar pensant que ho podria fer bé. La seva dona, vinguda de fora el va advertir sobre son cosí i li va dir que no era com ell es creia. El temps li va donar la raó.

De Pallarès recordo una vegada que es va molestar molt perquè algú el va qualificar de cacic. Va negar rotundament que ho fos i deia que com es podia ser cacic als 40 anys... Com si l’edat tingues alguna cosa que veure amb la forma de ser de la gent. Possiblement amb el temps s’accentua, però els aspectes generals del caràcter d’una persona van amb un des de ben menut.

Ara us explicaré una anècdota que aquest matí m’han fet recordar, ja que la coneixia.  

Una vegada, en temps d’eleccions, uns polítics del PSC van anar a Arnes a fer un míting. A part d’ells mateixos només hi va assistir l’agutzil, perquè va ser qui els va obrir el local on s’havia de celebrar. Sembla ser que van trucar als veïns del pobles i els van advertir que farien una llista amb tots els assistents. 

 

Visca Catalunya independent governada per CDC!!    

MANIFESTACIÓ PDE SANT JAUME-DELTEBRE XII

XEC EN BLANC

Diumenge es va celebrar el referèndum que va organitzar la junta directiva del FC Barcelona demanant al soci si volien fer la remodelació del Nou Camp, però també de tota la zona d’influència on, entre d’altres coses, també s’hauria de remodelar el Palau Blaugrana.

Un dels qui va participar al referèndum va ser Arturo Mas, el President de la Generalitat de Catalunya que va dir alguna cosa així: “He votat que sí. Espero que aquest no sigui el l’únic referèndum que es faci enguany. Avui es decideix el futur del Barça i el 9 de novembre decidirem al futur Catalunya.  

Després d’escolar per televisió les paraules del President Català, la meva dona em va dir:

-Deu de ser l’única vegada que estic d’acord amb Mas. Els que han votat avui, no coneixen amb exactitud el projecte que es pensa dur a terme. El qui ho farem el 9 de novembre, tampoc.

I tenia tota la raó. L’oposició a l’actual junta directiva, entre d’altres Agustí Benedito, han denunciat que no es coneixen tots els detalls de com serà i com es portarà a terme el projecte de remodelació. Per tant, els qui van votar a favor (una àmplia majoria d’aquells socis que es van apropar a les urnes (sobre un 73%) no saben exactament com serà el nou estadi, ni el nou palau Blaugrana, ni el mini-estadi, que sortirà d’aquesta zona per a portar-lo fins la ciutat esportiva del Barça, al costa de la nova Masia. I no ho saben, simplement, per que s’han obviat els detalls. Un exemple. S’ha dit que el finançament serà: 20 milions en recursos propis, 20 es finançaran i els altres 20 els aportaria una marca comercial a canvi de que l’estadi canviés el nom i sortís el nom de la marca, ja sigui com a cognom, ja com a nom principal.

Si finalment es celebra el dia 9 de novembre el referèndum sobre el dret a decidir, coneixerem el detalls de la Catalunya del futur? Evidentment que no. Serà també com un xec en blanc que donarem a CiU+ERC+ANC+Òmnium+... Però l’única cosa clara és que quan es coneixerà el resultat, es tindrà la certesa de que els catalans volem ser independents, però a costa de què? I cóm?  

Si finalment s’assoleix la independència, però els nostres governants segueixen sent el mateixos, les classes populars ens ho passarem igual de malament ja que, si passa ara, ningú ens pot assegurar que no sé seguirà afavorint més el concertat (sanitat i educació) que el públic.

Diumenge, TV3 va emetre un petit reportatge dintre del Telenotícies del migdia sobre la venda de patrimoni per part de la Generalitat amb la intervenció del Secretari General de Patrimoni. Es va explicar que es venien immobles, però que, durant uns anys, es continuaria ocupant els mateixos edificis com a llogaters.

La pregunta que un es fa és: Quina és la finalitat de la venda? La resposta és molt senzilla: Fer caixa. Però m’ensumo que això significa pa per avui i gana per damà.

Què hagués passat si el patrimoni s’hagués venut durant l’època del Tripartit? Segur que els de CiU haguessin posat el crit al cel. Ara no passa res... I tot beneït per ERC.