LA VIA AUGUSTA

dissabte, 26 d’abril del 2014

INFRAESTRUCTURES PER A FER

El Conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila es felicitava perquè, finalment, s’han desencallat les infraestructures viaries amb el port de Barcelona. Les ferroviàries vindran més tard. No cal ni dir que aquesta mena d’infraestructures són del tot necessàries per a comunicar el Port (un dels principals de la Mediterrània) amb les autopistes i autovies que comuniquen la ciutat Comtal amb la resta de Espanya i fins i tot amb l’estranger.

(Precisament mon fill que està estudiant la carrera de Navegació marítima, va fer un treball de final de cicle sobre la incidència del Corredor Mediterrani amb el port de Barcelona)

Quan es portin a terme les obres, significaran una gran inversió pública que l’Estat que es comptabilitzaran con a inversions al territori català.

I a les Terres de l’Ebre? Què passarà amb les inversions al nostre territori?

Concretem. Què passarà amb l’autovia A7 (no confondre amb l’autopista AP7) que està aturada pel S i pel N just abans d’arribar a les nostres comarques?

I mentrestant, per què no es fa gratuïta l’autopista al menys fins a Hospitalet de l’Infant?

Quin nyap s’ha fet amb els trens de rodalies que arriben fins Tortosa?

Que passarà amb l’estació d’Ulldecona? Sembla ser que hi ha rumors que la volen tancar tal com van fer amb la de Santa Bàrbara i Freginals.

Per què no es potencia el port dels Alfacs?

Per què no es milloren les comunicacions amb l’Aragó, tan per carretera com per via fèrria?

Encara que depengui de la Generalitat, què passa amb el desdoblament de la C-12 a l’Eix de l’Ebre i la prolongació fins el port de la fàbrica del ciment a la zona d’Alcanar platja?

Continuem?

divendres, 25 d’abril del 2014

LES XIFRES ESTAN PER A INTERPRETAR-SE

De vegades, les dades estadístiques, difícilment ens diran res, al menys que les puguem comparar. I tot i això, també es possible que les interpretacions siguin dispars depenent de la predisposició de la persona que les mira.

Per exemple. Si ens diuen que l’atur a Catalunya creix més que a la majoria de les comunitats autònomes espanyoles, a quina conclusió arribarem? N’hi haurà que es conformarà amb aquesta dada. En canvi, des del meu punt de vista, ens faltarà informació: Quin és el percentatge d’atur de totes i cadascuna de les CC.AA.; si el ritme de destrucció de llocs de treball s’ha accentuat darrerament; quines han estat les causes que el motiven; si és una situació estacional o bé ja ve de lluny, etc.

Ara m’agradaria que llegiu la següent carta al director publicada el Periódico del passat dimarts 22 d’abril:

Catalunya, un llast

Dimarts, 22 d'abril del 2014 Antonio Sanz (Lleida)

En resposta a la carta 'Espanya, un llast', de Miquel González, li recordo que les últimes dades de desocupació publicades per Eurostat per a Catalunya són desastroses, ja que s'ha convertit en una de les regions europees on més creix. Entre les gairebé 300 regions d'Europa, Catalunya ja està entre les 20 primeres en desocupació amb una taxa que duplica àmpliament la mitjana europea. Supera Sicília, Calàbria i Romania. I, darrere d'Astúries, és la regió amb més atur del nord d'Espanya. No són bones notícies. Com veu, amb els seus mateixos arguments es pot concloure que Catalunya és un llast per a Europa.

Sempre que s’ampren estadístiques, no és el mateix créixer un 20% sobre 5, que el mateix percentatge sobre 50. Mentre en el primer cas l’increment ha estar només d’un, en el segon cas estaríem parlant de 10. Es a dir, quan més menuda sigui la taxa d’atur, encara que el percentatge sigui superior, en números absoluts podem estar parlant d’una xifra molt més baixa.

Per tant, la carta anterior no em diu absolutament res i, possiblement, si anés a veure l’índex d’Eurostat, tal vegada em quedaria igual com estic.

Si algú sense coneixements sobre el nostre país llegís la carta Catalunya, un llast, possiblement arribaria la conclusió de s’està parlant d’un territori poc desenvolupat econòmicament parlant, quan la realitat és una de els zones més desenvolupades d’Espanya.

De totes formes, l’encaix de Catalunya amb Espanya va més enllà d’unes xifres ambigües d’atur. La primera condició que ha de reunir un poble per a ser independent és voler-ho ser. I aquest punt només sé sabrà si, finalment, i de forma democràtica, el poble de Catalunya es pronuncia a les urnes mitjançant un referèndum, ja sigui el 9 de novembre o en una data més llunyana.