FOTOS DE CORÀCIA. SPLIT I

DIMECRES 11 DE JUNY. NOVÈ DIA SENSE REI

Foto: El Periódico de Catalunya.

Continuar embolicant la troca. A hores d’ara, algú sap que farà Duran i Lleida? Potser la resposta més intel·ligent seria: Ni ell mateix sap el que farà.

De la interpretació de les darreres declaracions efectuades per ell mateix sembla donar entendre que ell mai ha dit que plegava.

Mireu, em remetré a la tertúlia de Divendres de dilluns passat. Antonio Franco, el que va ser el primer director del Periódico de Catalunya va dir si fa o no fa això: De tant en tant Durant necessita ser protagonista i que es parli d’ell i com que darrerament no se’n parlava ha hagut d’anunciar que plegava per a desdir-se posteriorment.  

Aquesta situació d’incertesa creada per Duran al si de la Federació de CiU ha posat a més d’un neguitós i fins i tot, des de Convergència sé li va dir que si plegava com a número dos de la federació, ho havia de fer també com a portaveu parlamentari del seu grup al Congrés, la qual cosa faria perdre l’estatus del que gaudeix en l’actualitat. I com Duran no hi està disposat, al final, sembla que no plegarà, encara què igual torna a canviar d’opinió dintre d’uns pocs dies.

L’edició d’avui del Periódico de Catalunya revela una entrevista que el propi Duran va fer per al diari francès Le Monde  i on hauria expressat el seu malestar per la consulta independentista del 9-N, encara que en públic defensi el dret a decidir del poble català. Qui l’entengui que el compri.

Candidats. La margarida socialista no para de perdre pètals. D’ençà de la renuncia de Rubalcaba molts han estat els noms que han sortit com ha possibles candidats a dirigir el PSOE. Però sembla que ara com ara, la direcció del principal partit de l’oposició sigui una patata calenta que ningú acaba de voler. Primer va ser Carme Chacón, després Patxi López i més tard Susana Díaz. Ara com ara, els únics que sembla que encara podrien presentar candidatura són Eduardo Madina i Pedro Sánchez, de qui tinc que confessar que fins dilluns no n’havia sentit parlar.

Podria ser Madina el favorit i Sánchez el tapat? De poder, podria ser. Recordeu que quan Zapatero va arribar a la secretaria general quasi no el coneixia ningú i va guanyar davant Bono, el candidat oficial.

Només dos veus discrepants. Ha transcendit que només dues veus del grup parlamentari socialista al Congrés han discrepat a l’hora de votar favorablement la llei l’abdicació que es fa avui. Personalment em semblen molt poques. Potser sigui allò de qui es mogui no sortirà a la foto. I és que hi ha molts que tenen por a no repetir les properes eleccions, unes eleccions que haurien de ser dels canvis i dels recanvis: canvis de noms i idees, però també un recanvi de garanties a l’actual govern del PP.

Una veu que desentona. Darrerament he criticat les declaracions que ha fet Felipe González. No sé si se’n adonen del mal que li estan fent al partit on cada vegada sembla que hi ha més distància entre els càrrecs i la militància. Darrerament qui també desentona és Rubalcaba. Si vol votar a favor de que continuï la monarquia, que ho faci, però no cal que ens doni excuses.

Primer va dir que ho feia en nom del pacte constitucional que hi va haver durant la transició i ara que ho fa perquè la Constitució així ho determina.

La Constitució, com totes les lleis poden tenir interpretacions diverses, per això existeix el Tribunal Constitucional que, com tots sabeu, està format per magistrats que, sovint, també discrepen i es té que acabar imposant el vot de la majoria, un vot quasi sempre més ideològic que jurídic.

He anat dient durant els darrers dies que, segons la Constitució, el poder emana del poble. Per tant, en uns moments tan transcendentals com aquests hauria de ser el poble sobirà qui parlés sobre si vol que continuï la monarquia o vol una república. Si no es fa així, el debat s’haurà tancat en fals.

Sobre la renuncia de Pere Navarro en parlaré demà.  

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. 4d6 Catalans a les Jornades Musicals de l'ermita d'Ulldecona

RESTAURANT LES MOLES D’ULLDECONA. DEL ZERO A L’INFINIT

Divendres passat el xef Jeroni Castell del restaurant les Moles d’Ulldecona va rebre el primer premi de la categoria de Millor Iniciativa Empresarial a la gala d’entrega de premis Ebreliders 2013 que es va fer al Centre Cívic d’Alcanar. Una bona part d’aquest premi, segurament, ha estat gràcies a l’estrella Michelin que es va concedir al restaurant a finals de l’any passat.

El passat 16 de maig, a la cronologia de Facebook del restaurant les Moles, Jeroni va penjar una foto on es veia a ell mateix i la seva dona amb una altra parella. El comentari era del tot evocador. Deia que es van conèixer 25 anys enrere fent pollastres a l’ast a Peníscola.

Encara recordo l’establiment. Estava situat a la part esquerra del carrer principal que arriba al passeig de Peníscola segons s’entra des de l’AP-7 o la N-340, pràcticament a la intersecció amb el citat passeig. Aquell que durant molts d’anys va portar el nom de José Antonio Primo de Rivera.

Potser hi hauria gent que amagarien aquest fet: que van començar fent pollastres a l’ast. Jeroni no. Tothom tenim un passat que, ens agradarà més o menys, però que segur que ha estat transcendental a l’hora de configurar el nostre present. Aquells que prefereixen oblidar el seu passat renuncien voluntàriament a una part de la seva vida i, molt possiblement, a alguna cosa més.

També vull dir que al món hi ha diverses classes d’individus i que es poden fer classificacions de tota mena. Una d’elles seria la separació de conformistes e incorformistes. Els primer són aquells que es conformen amb el que tenen que, no cal que sigui forçosament dolent. En canvi els inconformistes són els que lluiten sempre per a canviar el seu destí.

Jeroni, la seva família i els seus amics podrien haver-se conformant fent tota la vida pollastres a l’ast a Peníscola on, de ben segur, guanyaven molts diners en pocs mesos de feina. En canvi van voler superar-se professionalment i donar un salt de qualitat amb la creació d’un restaurant.

La concessió de l’estrella Michelin ha estat el reconeixement a una feina ben feta, però, des del meu punt de vista, millorable.

Ara cal saber quin serà el futur més immediat del restaurant les Moles: mantenir l’estrella o optar per un premi més gran.