SEGUEIXO FENT DEMAGÒGIA I VEIENT FANTASMES

Fa 4 anys vaig escriure una entrada aquí mateix amb el títol de: Poseu-hi imaginació.

Explicava que al fill de l’actual alcalde d’Amposta sé li va concedir un accèssit pel treball de recerca del final de batxillerat. Era la primera vegada que això passava.

Al comentaris, un tal Agustí (evidentment es tracta d’un nom fals, encara que ell ho negui i, a part, no es pot veure el seu perfil a Blogger, per tant, oculta la seva identitat), m’acusava de fer demagògia i de veure fantasmes allà on no els hi havia...

Pocs dies després, durant una manifestació que la Plataforma en Defensa de l’Ebre va fer a Barcelona, l’ex del sinyó ancalde (i mare de la criatura), després d’assegurar-se que jo era l’editor (està ben dit?) de la Via Augusta, em va dir que no em possés amb el seu fill i què, si tenia problemes amb el seu ex, els resolgués amb ell.

Li vaig dir que per a res m’interessava el seu fill i el que jo criticava era el fet: què es donés per primera vegada un accèssit i que, casualment, recaigués amb el fill de l’ancalde.  

Queda clar que el tema els hi va coure i, ràpidament van mobilitzar la seva maquinària per a mirar d’atemorir-me (?) No ho sé... Imagino que el que es pretenia és que no continués traient a la llum els seus drapets bruts.

Han passat 4 anys i, segurament, segueixo fent demagògia i veient fantasmes allà on no els hi ha... Però us vull explicar la penúltima (de jovenet em van inculcar la idea de que, posteriorment sempre n’ha pogut haver-hi una altra) que m’he assabentat.

Aquell noi que fa 4 anys va guanyar un accèssit pel seu treball de recerca, ha acabat la carrera (perdó el grau) i ves per on, ja ha trobat feina. S’ha posat a treballar a la Comunitat de Regants de la Dreta de l’Ebre, amb seu, evidentment, a Amposta ocupant el lloc de la dona d’un Director de Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya. O sigui, s’ha acomiadat a l’altra persona (segurament sé li va acabar el contracte) i el seu lloc l’ocupa el fill de l’ancalde.  

La part positiva és que a Amposta es vetlla per reduir l’atur entre els joves i això sempre es digne d’elogi. O no?

LES FOTOS DEL DIA. LA RIBERA VERDA I FLORIDA

L'AMPOSTA DESCONEGUDA. EL BARRI DEL PLA D'EMPÚRIES I

El barri del Pla d'Empúries, geogràficament es situa al N d'Amposta.
Per accedir-hi amb cotxe has de prendre l'avinguda Aragonesa. És l'única via que t'hi porta.
Durant el mandat de l'alcalde Simó es va construir una passarel·la de vianants que, encara ara, uneix el Pla d'Empúries amb el barri del Grau. Així, la gent té la necessitat d'anar al centre d'Amposta no ha de donar tanta volta.
Sempre s'ha parlat de fer un nou accés des de la carretera de la Carrova, més o menys a l'alçada de la gasolinera.
Amb aquest nou vial es completaria la circumval·lació d'Amposta.
Al pla d'Empúries tots els carrers i les places tenen noms grecs, com per exemple el de Ítaca, de l'última fotografia.
Per aquesta zona hi havia de passar el traçat del tren conegut con de la Vall de Safan que havia d'arribar a la Ràpita, però al final mai es va acabar. 

TORNAR-SE EN CONTRA

Quan el passat 9 de juny es va fer oficial davant la premsa la candidatura de Francesc Miró com a candidat a l’alcaldia d’Amposta pel PSC, estava acompanyat per l’alcalde de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros.

El motiu de la seva presència era doble. Per un part, recolzar la candidatura de Miró, ja que tots dos fa molts d’anys que es coneixen i han estat unts a la Diputació de Tarragona i, per l’altra, la petició de l’alcaldable d’Amposta a l’alcalde de Tarragona de que Amposta fos seu dels Jocs del Mediterrani de 2017 que es celebraran a la seva ciutat.

Cal dir però que, el comitè organitzador dels jocs no havia tingut en compte Amposta per a que fos subseu dels jocs. Ballesteros li va prometre a Miró que s’estudiaria. Una resposta de polític que no té perquè anar més enllà... Francesc Miró aprofitarà la promesa per a impulsar una mica més la seva candidatura, però el tema hauria d’estar tancat molt abans de la campanya electoral de les municipals de 2015.

Sense haver de fer cap instal·lació, Amposta podria ser subseu d’almenys dues modalitats: el rem i l’esgrima.

El rem és sense dubte l’esport que més triomfs ha portat a la ciutat d’Amposta amb medalles constant tant nacionals com internacionals, fins al punt de tenir alguns remer olímpic. Les instal·lacions del club Nàutic són relativament noves (3 o 4 anys) i el riu Ebre ideal per a la pràctica d’aquest esport.

En quan a l’esgrima, tot i ser un esport amb molta menys tradició que el rem, ha tingut un gran impuls en les darreres dècades i també ha guanyat medalles en competicions nacionals i internacionals.

Però què passarà si finalment el comitè organitzador del Jocs del Mediterrani de Tarragona no atorga a Amposta la categoria de subseu? Què CiU ho aprofitarà electoralment per a carregar contra el candidat socialista i presentar-ho com el seu primer fracàs. És el mateix que dir que sé li pot girar en contra.

Si li donen, Francesc Miró podrà presentar-ho con un èxit particular, però això, per si mateix, no garanteix un bon resultat a la candidatura que ell mateix encapçalarà.

I, si finalment és CiU la que torna a guanyar o ERC a la que les enquestes sembla ser que també li donen possibilitats, li sabran treure un rèdit polític a un esdeveniment que els haurà plogut del cel, sense que hagin fet res per aconseguir-lo.

Sovint la política sol ser molt injusta.