dimecres, 3 de desembre del 2014
¿I una 'llista de país federalista'?
SISCU BAIGES
Periodista
Després de la consulta del 9 de novembre, es parla força de la possibilitat que el president de la Generalitat, Artur Mas, convoquieleccions avançades a les quals vol concórrer al capdavant d’una “llista de país”. La millora relativa de les perspectives electorals de CDC, entesa com a la possibilitat de recuperar la posició de llista més votada malgrat que pugui perdre una quinzena diputats en relació als comicis del 2012, justificaria la decisió de Mas.
Aquesta “llista de país” estaria formada per persones que aspiren a laindependència de Catalunya, sense que importi si són de dretes, centre o esquerres. És una llista parcial, tenint en compte que hi ha una part del país que no comparteix aquest objectiu. Els federalistes, per exemple. Tindria sentit que proposessin com alternativa a la “llista de país” de Mas una “llista de país federalista”?. Crec que no.
Una proposta d’aquest estil evitaria que la paraula “país” fos segrestada pels independentistes. Però el federalisme ben entès reclama més contingut que el seu decantament a favor d’una fórmula d’estructuració territorial d’Espanya. Molts independentistes deixen per més endavant l’explicació de les polítiques concretes que caldria aplicar en una Catalunya desvinculada d’Espanya. N’hi ha que parlen de “independència per canviar-ho tot”. Però dir això i no dir res és el mateix, sinó s’especifica què i com es vol canviar.
Els federalistes no es poden permetre el luxe de fer una “llista de país” i no explicar com volen que sigui aquest país, fugint, clar, del simplisme dels eslògans de la campanya “Ara és l’hora”.
L’opció Junqueras obre més el ventall de possibilitats. El president d’Esquerra Republicana proposa que els partits independentistes incloguin en el seu programa un text comú o, fins i tot, especifiquin la seva opció separatista en el nom de la candidatura: Sí-Sí-CDC, Sí-Sí-ERC o Sí-Sí-CUP. Però el federalisme no és unànime a les formacions polítiques no independentistes. Per tant, no sembla viable i lògic que es presentin candidatures del tipus Sí-No-PSC o Sí-No-Podem. ICV-EUiA hauria de presentar dues candidatures vista la seva divisió en aquesta qüestió, que afecta fins i tot els dos líders de la formació.
Un acord PSC-Podem per pactar un text federalista compartit no es produirà. I menys encara si Mas avança les eleccions al mes de febrer.
És a dir que l’esquerra, que tant s’ha queixat en el passat que CiU s’apropiava la bandera del catalanisme, s’haurà d’acontentar amb queixar-se que ara s’apropia de la paraula “país”.
Una “llista de país federalista” no té futur.
Vaja! Si jo fos federalista no m’hi encaparraria.
dimarts, 2 de desembre del 2014
LES FOTOS DEL DIA 2-12-2014. S'APROPEN LES MUNICIPALS!!
També ho feien al final del carrer la Ràpita.
AMPOSTA. Primer dia de funcionament de l'estació d'autobusos. A les 15:30 mostrava aquest desolat aspecte: cap autobús i pocs usuaris.
Els senyals de transit que prohibeixen parar tant a l'entrada dels busos pel carrer Sebastià Juan i Arbó, com al pàrquing pel carrer Xiprés, són provisionals. Sembla que no han tingut temps per a col·locar els definitius.
Sobre les 20:00 la situació no era molt millor. Mentre passava per allí ha entrat un autobús i han baixat uns pocs passatgers.
Per cert, m'ha semblat veure el propietari de la Hife.
EL DISCURS DE RAJOY
Tranquils que no us heu perdut res. Tret de les compareixences al Congrés, Rajoy dóna poc de si.
Però, a que estaria bé que fes un discurs parlant sobre els plans que té sobre Catalunya. O conferència si voleu, és igual el nom. L’important és que ho expliqués.
Però ni ho ha fet, no ho farà. Rajoy sembla un xiquet menut. Segur que els que heu tingut fills o heus estat prop d’algun xiquet, segurament sabreu que passen per l’època del no. El no està present per a tot. A qualsevol cosa que els hi diguis la resposta sempre és la mateixa: no.
Estaria bé que a part de dir no a la consulta, no a una hipotètica independència, etc., mirés de intentar convèncer a la parròquia catalana que el millor (segons ell) és seguir junts.
De fet va dir que ho faria, o al menys això va donar a entendre, però a l’hora de la veritat va fer un acte de partit per a explicar-los el que volien escoltar: Que la Constitució i les lleis estan per davant de tot i que mentre ell sigui president del govern no hi haurà cap tipus de negociació per a fer un referèndum secessionista... Ves quina novetat!
De fer el discurs, quins arguments empraria Rajoy per a convèncer-nos de que millor juts que no separats? Quins exemples ens posaria de bon govern d’Espanya?
Sincerament cap. Ara mateix Espanya no es cap referent a imitar. L’economia espanyola (necessària per a que funcionin tota la resta d’àrees) no és recupera. La taxa d’atur és més alt a Espanya que no a Catalunya. El creixement del PIB està estancat. Al començament del seu govern, Rajoy va prioritzar la banca a les famílies: mentre es rescataven caixes d’estalvis i bancs en diner públic, es van retallar notablement els ajuts a la dependència. Van portar al Constitucional la llei catalana de la pobresa energètica, es a dir, la llei que declarava determinades famílies no podien fer front al pagament del rebut de la llum degut als escassos ingressos i l’elevat cost de l’energia. Incompleixen sistemàticament l’Estatut d’Autonomia de Catalunya respecte al finançament, un dels pocs apartats que va salvar el Constitucional. I així podríem continuar...
I a sobre, no ens ofereixen res de nou. Fa uns anys, quan Zapatero estava al govern, encara es va incrementar la part de l’IRPF que gestiona la Generalitat, però des de que governen els populars, res de res. Ni abans, ni ara, ni després...
La pel·lícula el discurs del Rei, protagonitzada per Colin Firth, està basada en la vida del rei Jordi VI d’Anglaterra. Si l’heu vist, el rei es passa mitja pel·lícula intentant superar la tartamudesa que pateix per a que el seu poble el pugui entendre.
Rajoy no és tartamut, potser sovint no diu tot el que hauria de dir, però no tartamut. L’importa un rave que els seu poble l’entengui. De fet, quan parla, ni tant sols els molesta en expressar-se per agradar a aquells que l’estant escoltant.
La imatge que perseguirà a Rajoy tota la seva vida serà la de les compareixences amagat darrere d’una pantalla de plasma. Una manera molt subtil de no admetre preguntes dels periodistes.
Per aquestes alçades (i vistos els precedents) encara hi ha algú que esperi alguna cosa de Rajoy?Jo no, per a què enganyar-nos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)