El grup d’ERC de l’Ajuntament d’Amposta va prendre la iniciativa de rebutjar les invitacions per a entrar a la fira.
Des del meu punt de vista és una mesura a tenir en compte, però igual com s’ha rebutjat aquesta invitació, s’hauria també de renunciar a d’altres privilegis que es tenen com a regidors. I, evidentment, no només ells, sinó que els altres grups que conformen el consistori ampostí. Encara que ja ho avanço, mentre CiU es mantingui al govern, els seus regidors no ho faran.
Mireu, com sabeu vaig estar 8 anys a l’Ajuntament d’Amposta i, com a regidor, evidentment vaig tenir tota una sèrie de privilegis, com ara poder entrar gratis a la fira, també als actes que es feien durant la festa major (ball, teatre, etc.), així com reserva de seient als actes que organitzaven associacions i entitats locals.
En aquell moment no hi pensaves, ja que sempre havia segut així i ho veies com alguna cosa norma. El més difícil és di prou i renunciar a aquestes, tal vegada insignificants, però amb molta càrrega simbòlica.
És normal que els regidors puguin ocupar llocs preferents als actes que s’organitzen des de l’ajuntament (com per exemple el pregó de festes), en canvi n’hi ha d’altres que són més difícils de justificar com per exemple assistir a un concert a l’auditori d’alguna de els dues bandes locals.
Els precedents d’aquestes formalitats, les hauríem d’anar a buscar a les èpoques més caciquils d’Amposta, on l’alcalde, a part de ser el cap visible de la ciutat, s’ho feia valer.
Imagino que amb l’arribada de la democràcia, la mateixa inèrcia, va fer que tot continués coms’havia fet sempre i que igual l’alcalde com els regidors, gaudien dels privilegis esmentats.
Però és evident que amb els pas del temps, aquestes reminiscències del passat, cada vegada tenen menys raó de ser i, també, estan més mal vistes per una bona part de la societat.
Però per què deia al principi que CiU no hi renunciaria? Molt clar. És una de les estratègies que usa per a fidelitzar els seus. Repartir invitacions entre els seus amics i votants sempre és un gest que s’agraeix.
A part de la meva invitació (vàlida per a tots els dies de la fira), després de molt insistir, se’ns donava un màxim de 10 invitacions per regidor que, entre familiars i amics més properes, ràpidament les tenies repartides.
En canvi, els mateixos expositors en tenen moltes més a la seva disposició. I, per suposat, els membres de l’equip de govern.
Ja no a la fira, però si per la festa de la carxofa, mentre als de l’oposició se’ns donava un sobre amb els tiquets corresponents (regidor i acompanyant), recordo que un membre de l’equip de govern n’anava repartint tiquets a tots els companys de partit que s’havia convidat. Mentre jo el vaig veure no les va acabar... I això que en va repartir unes quantes.
En quan al tema de que la fira hauria de ser gratuïta, totalment d’acord. De fet, quan es va començar a aplicar la mesura, ja vaig mostrar-me en contra. Ho podria ser només que hi hagués una mica de voluntat per a que fos així. De fet fins fa uns 20 anys ho era.
Si es reduïssin despeses prescindibles (com el sou del gerent), l’estalvi es podria compensar perfectament amb la gratuïtat de les entrades.
Per cert, m’agradaria saber quin percentatge de públic acaba pagant l’entrada. Potser tindríem alguna sorpresa.
