PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. ENTRE EL POBLE NOU I LA MAR IV

FREGINALS (vistes panoràmiques)

¿I si falla Syriza?

SISCU BAIGES

Periodista

Un rere l’altre, tots els aspirants a oposar-se a la política d’austeritat imposada per Alemanya i els seus socis europeus han fracassat.José Luis Rodríguez Zapatero va ser un dels primers dirigents socialistes que va acatar les instruccions de moderar les inversions socials a canvi de reduir el deute i el dèficit públic. Fins i tot va reformar la Constitució espanyola per incloure que “el pagament dels crèdits per satisfer els interessos i el capital de deute públic de les Administracions gaudirà de prioritat absoluta”. El primer apartat del nou article 135 de la Constitució garanteix que “totes les administracions públiques adequaran les seves actuacions al principi d’estabilitat pressupostària”. Va entrar en vigor el 27 de setembre de 2011. Aleshores ens temíem què significava. Ara ja ho sabem: pèrdua de serveis socials, de llocs de treball, precarietat, pobresa, deteriorament de l’estat del benestar...

François Hollande es va convertir en l’esperança dels que confiaven en un canvi de política econòmica europea. “L’austeritat no té per què ser el destí d’Europa”, va dir. El 6 de maig de 2012 va guanyar les eleccions presidencials franceses però l’esperança dels enemics de l’austeritat es va esvair aviat. Hollande va acotar el cap i es va sumar a la llarga llista de dirigents d’esquerres que han renunciat a plantar cara a la doctrina “austericida”.

Els socialdemòcrates alemanys van entrar al Govern d’Angela Merkel, el desembre de 2013, més pel fracàs electoral dels anteriors socis liberals de la cancellera que per mèrits propis. I no han canviat els criteris bàsics de la seva política econòmica, tot i que han introduït alguna millora social, com la implantació del salari mínim que no existia en aquest país.

El testimoni l’ha recollit Alexis Tsipras i el seu partit Syriza, a Grècia. Es tracta d’una opció, situada a l’esquerra del partit socialista tradicional, el PASOK, que fa bandera de l’oposició a la política “merkeliana”. Va ser el partit més votat a les eleccions europees del mes de maig passat i les enquestes el situen com a probable guanyador dels comicis generals grecs del proper dia 25. Pot guanyar i, això ja no és tan clar, pot formar govern. Tsipras ha moderat les seves propostes i ja no planteja que Grècia deixi de pagar el deute públic sinó fer-ho de forma parcial i esglaonada.

¿Defraudarà els que el veuen com l’última barrera contra el desmantellament progressiu de l’estat del benestar a Europa?

La dreta europea tem la victòria de Syriza. L’esquerra europea -amb la boca petita o gran- voldria el seu èxit. Però si Tsipras es converteix en un nou Zapatero o Hollande, el desànim entre el progressismeeuropeu seria monumental.

Aleshores seria el torn de Pablo Iglesias i Podem.

És de suposar que, algun dia o altre, la cadena es trencarà. I les fitxes del domino començaran a a caure en sentit contrari.

JA TRIGAVEN. LES EMPRESES PIRAMIDALS

L’altre dia em vaig assabentar per casualitat de l’existència de la marca Xango que està creant empreses arreu del país i que ven sucs de mangostan, la que diuen que és la reina de les fruites.

Si busques referències per Internet igual et pots trobar amb opinions favorables i que diuen queXango és una bona oportunitat de negoci com contràries. Molt possiblement n’hi ha més de les primeres que de les segones. No obstant, tampoc hem de creure’ns tot allò que llegim, ja que les marques sé els saben totes i bé poden adulterar la xarxa amb una campanya destinada a salvaguardar la seva imatge (m’ha quedat bé o no?)

Jo no dic ni deixo de dir. No sé si Xango és una típica empresa piramidal o multinivell, tal com apareix en alguns llocs.

Aquests tipus d’empreses (com Amway fa uns anys) solen aprofitar-se de la gent que no té feina i als qui fan creure que són una excel·lent oportunitat de negoci. Ja he dit abans que ni dic, ni deixo de dir res de Xango, però el temps, com sempre posarà les coses al seu lloc i, segurament, acabarà fent ensorrar l’entramat igual com va fet abans amb d’altres empreses.

Mireu, durant la meva vida he tingut diverses experiències amb empreses d’aquests tipus. Fins i tot amb una hi vaig tenir una esporàdica relació. Es deia New Products i tenia una línia de productes infantils anomenada Happy Baby (bolquers, xumets, ninotets de goma, etc.) Per a poder treballar-hi, t’havies de fer soci i aportar una quantitat de diners. No recordo ara quan, igual eren 100.000 pessetes. Jo no disposava ni de lluny d’aquesta quantitat, no obstant, igual em van fer arribar un lot de productes. Suposadament, podia aplicar un marge comercial d’un 60%, es a dir, vendre’ls un 60% més cars del que a mi em constaven.

Era la primera vegada que em posava a vendre i, tot i això, em vaig armar de valor i vaig voler començar per una de els zones més comercials de la província: el centre de Reus. A les dues o tres primeres botigues que vaig oferir els productes, no em van deixar ni parlar, simplement em van dir: no ens interessa. Al final, un dels botiguers em va ensenyar un ninotet com els que jo portava, però d’una marca diferent i em va dir que ell els venia, pràcticament, al preu que jo li volia vendre a ell. Sabeu quin marge comercial tenia? Un 10%, res del 60 que m’havien dit. Amb els nous preus vaig poder vendre alguna cosa a Tortosa i Peníscola, però aviat me’n vaig adonar de que no tenia futur.

Anys més tard va aparèixer l’Amway. Les primeres notícies les vaig tenir a finals de la dècada dels anys 80 o principis del 90 (no ho recorda amb exactitud) Un dia, un veí de la Galera em va dir: Tu que ets un xicot intel·ligent... Ràpidament vaig pensar: O m’has fotut o em vols fotre...  

A Santa Bàrbara hi va haver molta gent que van formar part d’aquella organització. Un d’ells un mestre que anys abans m’havia volgut vendre una llista que circulava i on poc a poc anaves pujant posicions. També era de tipus piramidal: havies de comprar una llista que et costava 5.000 pessetes i n’havies de vendre dues on afegies el teu nom a baix de tot. En teoria hi guanyaves 5.000 pessetes si és que aconseguies vendre-les. Algun company de treball ja feia números per a canviar-se el cotxe.

Com us explicava, aquell mestre em va dir: Això sí que és seriós. He de reconèixer que allò de les llistes no ho era, però això sí. No va aconseguir convèncer-me.

Un policia local de Tortosa em va explicar que l’Amway va estar a punt d’acabar amb el seu matrimoni. La seva dona només vivia per aquella organització. Un dia la va acompanyar a una espècie de convenció que es va fer a València. Només entrar a la sala d’actes on es feia l’acte, un que estava a la porta, el va abraçar i li va dir: Ets el millor!  Imagineu-vos que va pensar...

És la forma d’actuar d’aquest tipus d’empreses. Afalaguen els seus col·laboradors per tal de que sé sentin importants i s’acabin dedicant en cos i ànima a la venda dels seus productes.

Per cert, Xango ven 4 botelles de suc de mangostan a un preu aproximat d’uns 100€. Després aquestes botelles s’han de tornar a vendre a un consumidor final.

Si esteu interessats en comprar suc de la reina de les fruites, així com altres productes, també ho podeu fer per Internet.