Ho reconec públicament: sóc un il·lús.
Aquesta setmana em va arribar la Revista
Amposta a casa i, com acostumo a fer li vaig fer un cop d’ull. Alguna cosa em
va cridar l’atenció: hi havia més fotos que mai de l’alcalde, de Manel Ferré.
No em vaig poder estar i les vaig comptar: 31,
no 32... La primera vegada me’n vaig saltar una. Bé, al menys 32, ja que alguna
foto està tirada de lluny i no s’acaba d’apreciar si també hi surt o no. Així
que diré que, al menys, 32.
Ho vaig posar al Facebook. Ràpidament van
arribar els primers comentaris. Un em va preguntar que en quantes pàgines.
Casual i, curiosament, en 32 pàgines, a una mitjana d’una foto per pàgina. A la
Revista Amposta deu de ser tot un rècord. Fins i tot podria ser també rècord de
Catalunya... I d’Europa... I perquè no del món mundial!
Es pot veure al Sr. Alcalde (a l’estimat
senyor alcalde –bé, potser no per tothom-) inaugurant, comprant (sí, comprant,
en una campanya d’aportació d’aliments bàsics), compareixent davant els
mitjans, lliurant premis als treballadors de l’Ajuntament que es jubilen,
participant en una gla benèfica, donant beques universitàries, homenatge als camàlics
de la Càrmara Arrossera, en un concurs organitzat per la federació de comerç,
en diverses inauguracions d’establiments comercials, a l’inici de les tardes de
ball, amb Maia, la primera ampostina de l’any, etc., etc.
Només a la pàgina13, apareix amb diversos
membres de FECOAM, inclosa, evidentment la seva presidenta (per cert, ha
dimitit tal com es diu pel poble o no?) Elena Jiménez.
Quan veig coses així, sempre em pregunto: L’equip
humà que fa possible la Revista Amposta, no se’n donen vergonya? Però
sembla que no. I a més, encara que pugui parèixer impossible, de tant en tant
es superen. Va, ànims, que d’aquí a les municipals encara queden 4 revistes més
i es podria tornar a batre el rècord!
I una nova pregunta: Fins on arriba l'exigència de l'alcalde i on comença el 'peloteo' de la redacció?
I una nova pregunta: Fins on arriba l'exigència de l'alcalde i on comença el 'peloteo' de la redacció?
Per això sóc un il·lús, perquè penso que el
que acabo de veure no tornarà a passar, que finalment l’equip de redacció se’n
donarà vergonya, però al final el que m’acaba avergonyint sóc jo. M’avergonyeixo
de tenir uns conciutadans amb tanta cara dura.
Perquè la Revista Amposta, per aquell que ho
desconegui, és una revista municipal, per tant pública. No és gratuïta, ja que
costa 3€ per exemplar, però no crec que amb aquest preu es puguin cobrir les
despeses que origina o el que és el mateix, al final l’acabem pagant tots els
ciutadans, fins i tot la Maia...
Acabaré comentant una de les notícies que
apareixen a la portada: Amposta rep els
Reis d’Orient inaugurant la nova il·luminació de l’Ajuntament. Encara que
vulgarment diem ajuntament per a referir-nos a les dependències municipals,
trobo més correcte Casa Consistorial, mentre que l’Ajuntament seria el conjunt
de regidors, però bé, el que vull dir-vos és que sembla que la nova il·luminació
s’hagi fet amb llum led’s.
Potser us va passar per alt o potser no, però
fa una mica més d’un mes us vaig explicar que hi havia una empresa ampostinaque oferia aquests tipus de llums pels ajuntament de la zona. El joves
emprenedors, segons les informacions que em van donar, seriem l’exalcalde Joan
Maria Roig i Josep Santiago Julien, l’home de la Marga Maigí.
I ara la gran pregunta: Han estat ells els que han
subministrat la nova il·luminació per al ‘Ajuntament’?
