LES FOTOS DEL DIA 30-01-2015

Mai havia vist la font del parc que hi al darrere de la frustrada zona comercial, com avui. És que sé celebrava alguna cosa? 

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. PER LA TORRE DE SANT JOAN VI

Ja sóc independentista. ¿I tu?

XAVIER SARDÀ

Periodista

Entre una cosa i l'altra ja fa tres setmanes en què gairebé no es parla de la independència. L'actualitat mana. ¡Quina calma! Però no me'n fio. Pot ser un miratge. Deuen estar carregant piles i tornarem tard o d'hora al monotema.

Per si de cas, em rendeixo. Em declaro independentista i recomano a tots els que no ho siguin que diguin que ho són. Gairebé nou mesos més no, per favor. Seran nou mesos més de la Corposecessióimpartint doctrina. Gairebé nou mesos més d'informatius ensinistramonogràfics sobre «estructures d'Estat». Nou mesos més de les persistents teresines anant, venint, fent, exigint i portant. Gairebé nou mesos més d'Unió avisant CDC que no acceptarà pressions, cosa que a la gairebé inexistent CDC li importa un rave.

El full de ruta

Sóc independentista i si tots ho proclamem potser aquests nou mesos seran més relaxants i menys evangèlics. Això sí, hem de ser unànimes. Si tots diem que som independentistes conversos, potser deixen de parlar del full de ruta durant alguns mesos. ¿Us ho imagineu? ¿De què es parlava abans a les televisions, les ràdios i la premsa? Si és que full de ruta fins i tot sona malament: «A veure, i a tu què et passa, grandíssim full de la gran ruta».

Proclamem que som independentistes i prou d'històries i de romanços. Tots sobiranistes a canvi que no estiguin gairebé nou mesos parlant del procés des que es lleven fins que se'n van a dormir. Tant me fa quin sigui el criteri de cadascú. Reconeguem que no podem més. Serà el primer cas de victòria de l'independentisme per esgotament mental de l'adversari. Prou del fatigós tema de les llistes transversals amb personatges de la societat civil: cantants, entrenadors, les teresines, gastrònoms, oncòlegs, tertulians, anestesiòlegs, mags, climatòlegs, catedràtics, ciclistes o bacteriòlegs... ¿Què passarà amb els que no siguin elegits per a la glòria? ¡Compte amb els egos defraudats, perquè gairebé sempre generen ressentiment moral i/o urticària!

Sí, cridem al vent que ja tenen els 500.000 vots que els falten i que s'embeinin els estrategs el seu matxet de fireta. Sortim a la superfície i que cessin sermons i arengues.

És curiós que Mas i Junqueras parlin d'unitat dels catalans quan ells no s'aguanten. Deuen estar passant uns dies de felicitat en aquesta escala tècnica camí d'Ítaca. Aquesta pausa els estalvia el contacte gairebé diari al qual s'han vist sotmesos últimament. Ha estat per a ells com un càstig de l'olimp català (per cert, ens falta una mitologia pròpia). De moment només tenim les teresines al laberint(en llatí, ANC-OC in laberintum).

Fem una cassolada de marrans declarant-nos prosèlits i punt. IAznar, millor calladet.

NO SABEN PERDRE

Atlético de Madrid-2, Barcelona-3. Aquest va ser el resultat que es va donar ahir al camp del Vicente Calderón de la capital espanyola que, sumat a l’1-0 del partit de l’anada, va classificar al Barça per a jugar la semifinal de la Coma del Rei (per cert, la primera de Felip VI)

Aquests resultats són els que passaran a englobar les estadístiques oficials, que, al cap dels anys és el que més se consulta.

Ara perquè tenim Internet i és fàcil consultar cròniques i vídeos, però abans l’única cosa que tenies eren les hemeroteques que no sempre estaven a l’abast de tothom.

I per què explico això? Perquè dintre d’un temps quasi ningú se’n recordarà del joc brut de l’Atlético de Madrid, tant a Barcelona com a Madrid, ni de les excuses de mals perdedors que van esgrimir al final de l’eliminatòria.

Segons els jugadors matalassers, el seu entrenador i una part de l’afició, el seu comportament violent al camp va ser degut a les provocacions de Neymar i, per això, el brasiler es va convertir en l’ase dels cops d’anit.   

Després de veure les imatges i meditar-ho en tranquil·litat, he arribat a la conclusió que, com ja he dit abans, només son excuses per a justificar que, aquest any sí, el Barça els hi va passar per sobre en els dos partits de l’eliminatòria.

Si fos veritat que Neymar els va provocar amb gestos i jugades de filigrana, des del meu punt de vista, no és justificació per a que li donessin les puntades de peu i els cops que li van donar. I, a més, si això fos així, per què també li a Messi i Busquets (per posar dos clars exemples) el hi van donar fins el carnet d’identitat? D’aquest darrers no s’ha dit en cap moment que també provoquessin als jugadors matalassers.

Els que ja tenim una edat i pentinem canes (una expressió un tant castissa) recordem de que quan Simeone jugava amb l’Atlético, no era precisament un santet. Era un jugador que sempre anava al límit del reglament i més d’un com el van expulsar del camp.

Potser alguns d’això en diuen esperit guanyador, però per a mi, per a tenir aquest tipus d’actitud no cal, ni molt menys haver d’estar durant tot el partit donant puntades de peu i provocant faltes amb la finalitat de trencar el ritme del rival i mirar d’obtenir avantatge al joc.

I encara diré més: És que ja ningú se’n recorda del turmell de Neymar ple de sang del partir de l’anada? També va ser fruit de les provocacions del brasiler o simplement una estratègia per a fer-li perdre la paciència i, de passada, intentar que fos expulsat?

Sincerament crec que va ser una argúcia molt ben dissenyada per Simeone per aconseguir, precisament, fer perdre els estreps a Neymar i que l’àrbitre (o els àrbitres l’acabessin expulsant)

I parlant dels àrbitres, que dolent Gil Manzano. On troben àrbitres així?

Mireu, i amb això acabo. L’any passa, possiblement perquè al davant tenia millors jugadors, l’Atlètico, sense caler emprar la violència va fer una gran temporada que el va portar a guanyar la lliga i quasi que la Champions. Però aquest anys, al menys que canvien molt les coses, no serà així. Aquest any per a guanyar als equips punters del futbol espanyol ha de fer us d’armes molt diferents i en això estan.

Què ningú ens vulgui vendre la moto, perquè qui més qui menys ja és peludet i encara tenim criteri per a poder jutjar les coses.

L’Atlético de Madrid ha demostrat que no sap perdre i punt!