Aquesta frase li he sentit dir moltes vegades a mon pare. Com d’altres ancians, freqüentava la plaça Cecilia Carballo. Allí parlaven de moltes coses i, algunes vegades de política. Sense acabar-ho d’acceptar, la majoria dels seus companys s’inclinaven per l’alcalde. Però quan mon pare els hi explicava alguna cosa que prèviament li havia explicat jo i que tenia a Manel Ferré com a protagonista negatiu, sempre deien no saber-ne res.
De l’alcalde (tal com deia l’altre dia, és qui en treu tota la rendibilitat) només expliquen les coses bones, el que fa per Amposta, en canvi, quan els que s’explica són irregularitats comeses, es fan el suec.
No fa gaires dies explicava als meus pares la dimissió d’una presidenta d’entitat per, suposadament, haver sostret diners de la caixa i com cap mitjà de comunicació del nostre territori se’n havia fet ressò.
Però la notícia de la setmana la va publicar el diari el País del passat dimarts dia 3. El titular deia així: Detectados contratos irregulares en el Hospital de Amposta.
De ser certa la informació que publica el País, aquest tema afectaria directament a Manel Ferré, ja que n’és el president.
Però curiosament, pràcticament cap mitjà d’informació comarcal ha divulgat la notícia (sembla ser que l'únic ha estat l'Ebre, encara que no puc confirmar-ho), ni tan sols limitant-se a fer de corretja de transmissió, es a dir, publicar el que va dir el País i prou, sense comentaris de cap tipus.
Tampoc he vist, ni m’he assabentat, que l’alcalde sortís a defensar la seva honorabilitat, com sol fer quan des dels grups de l’oposició sé li retreu alguna cosa. Normalment, fins ara, quan sé l’havia acusat d’alguna cosa, sortia per a negar-ho tot. El mitjà que menys controlo és Radio Amposta que, com la Revista Amposta són la veu del seu amo...
Tant Ferré, com abans Roig, quan se’ls acusava d’alguna cosa, ràpidament acudien a Radio Amposta a desmentir-ho. És una forma d’acontentar a la seva parròquia.
Per molts rumors que hi puguin haver, la parròquia de CiU sempre es creurà el que digui l’alcalde. És l’actitud típica dels subordinats; dels vassalls del senyor feudal que des del seu castell ho controla tot.
Caldrà veure com es desenvoluparan properament els fets. Caldrà estar expectants. No obstant, el que veig a la meva ciutat em recorda molt al que passava a València.
Què passava? Que feien desmentits de les notícies que ni tan sols havien donat.
Hi ha una dita castellana que diu: Dame pan y dime tonto. Sovint aquest pa el donen acompanyat d’una botifarra.
