PAISATGES DEL DELS NOSTRE TERRITORI. PER LA ZONA DE L'ESQUERRA (XIV)

'Ni contigo ni sin ti tienen mis males remedio'

JOAN TAPIA

Periodista

Des que el 1995 Alberto Ruiz-Gallardón, amb 1,4 milions de vots i el 50,97%, va guanyar les eleccions a la Comunitat de Madrid, no tan sols aquesta ha sigut patrimoni del PP sinó que la seva força a la capital ha il·luminat Espanya. Zapatero va guanyar el 2004, però després va fracassar en el seu assalt a Madrid, que va continuar sent cosa de Ruiz-Gallardón (ja a l'Ajuntament) i d'Esperanza Aguirre (a la comunitat).

Ara les eleccions de Madrid són clau perquè són antesala de luxe de les espanyoles en un moment molt incert en què sorgeixen amb força dos partits nous: Podem i Ciutadans. Rajoy necessita guanyar Madrid per no ser qüestionat i després tornar a governar Espanya. Una derrota seriosa a Andalusia, a Madrid i a València (possible) podria comportar un terratrèmol intern i una derrota en les eleccions generals. I Rajoy està alerta. Pedro Sánchez li va guanyar el debat i l'última enquesta publicada (El País) diu que, en unes anticipades, el PP perdria ni més ni menys que 26 punts (passaria del 44% al 18%) i quedaria en tercera posició i només unes dècimes per sobre de Ciutadans. Darrere Podem i els socialistes.

Potser és una exageració, però la terra es mou i el moviment de Pedro Sánchez amb un independent com Ángel Gabilondo li complica les coses. La millor candidata en el seu electorat -i amb més taules- és Aguirre, una liberal d'ordre que parla amb desimboltura i connecta amb el sentiment de la dreta. Però Esperanza -que el 2008 el va voler descavalcar en una operació en què hi havia Aznar (a l'ombra)- és la seva enemiga interna. Nomenar Esperanza és arriscat. Si guanya pot ser una amenaça. Abans de les generals o després. Però posar un altre candidat és perillós. Si és derrotat, perd Rajoy. L'avantatge d'Aguirre és que pot guanyar (té inconvenients, però també avantatges). I si fracassa, perden junts. Comparteix derrota amb la seva enemiga.

Rajoy, després de dubtar molt, deixar podrir l'assumpte més del compte i contemplar una estranya campanya contra Ignacio González, amic d'Aguirre i a qui aquesta va cedir la comunitat quan va dimitir el 2012 (per no desgastar-se amb les retallades), ha optat per beure el calze: Esperanza serà candidata a l'alcaldia, però González quedarà rellevat a la Comunitat de Madrid per Cristina Cifuentes (aliena a l'aguirrisme). A més, posava la condició que Aguirre renunciés a la presidència del PP madrileny. Acumular la presidència del partit i l'alcaldia o la Comunitat de Madrid dóna massa poder i és una cosa que Aznar no va tolerar mai. Llavors tenia Pío García-Escudero per frenar l'ambició de Gallardón o Aguirre.

Però Aguirre és una desacomplexada i ha dit que sí a la candidatura (és clar), però que no deixarà el PP madrileny fins que sigui alcaldessa. I si ho és presentarà la batalla perquè aquella presidència vagi a mans amigues. I no ha dubtat a amenaçar en públic de no presentar-se si la descavalcaven amb una gestora. Ella és gran d'Espanya i no un ningú com Tomás Gómez. I Rajoy i Cospedal han hagut de cedir. Aquesta vegada deixar podrir els assumptes no ha funcionat. Rajoy ha exhibit indecisió i debilitat. I la publicitat sobre l'àtic marbellí de González és molt mal inici de campanya, que no ajudarà el seu deslluït candidat andalús que s'enfronta a Susana Díaz, una altra desacomplexada d'una altra generació.

Aguirre presentarà la batalla al capdavant del seu PP (amb Aznar mirant) i Rajoy s'haurà de consolar amb la lletra d'aquella cançó que deia: «Ni contigo ni sin ti tienen mis males remedio; contigo, porque me matas y sin ti, porque me muero». El PP pot perdre Madrid i llavors Rajoy i Espanya poden trontollar.

RETORN ALS ORIGENS…

Ahir diumenge, la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta varem fer els nostres primers castells a Barcelona. La nostra actuació no serà cap fita històrica, però és indiscutible que estava plena de simbolisme. Per què? Perquè alguns dels fundadors de la colla van retornar als seus orígens.

El motiu de l’actuació a Barcelona no era un altre que participar a la diada de Castellers de la Sagrada Família (SAFA), juntament amb la colla amfitriona i Castellers d’Esparreguera.

Llargament s’ha explicat que els 7 fundadors (o pares/mares) de la nostra colla, abans havien estat castellers de SAFA. Va ser allí on es va germinar Xiqüelos i Xiqüeles del Delta i, encara avui les vinculacions entre una i l’altra colla són molt estretes. Així es van poder veure camises verdes (el color de SAFA) de castellers que també formen part dels blau delta i que, en aquests moments per motius d’estudis o laborals estan residint a Barcelona. Fins i tot, alguna d'aquestes camises verdes va sortir a la foto que la nostra colla es va fer al final de l'actuació.  

Es podria dir que la nostra colla va calcar l’actuació del dia del bateig, si més no, en quan als castells principals: 3d6, 3d6a (al bateig va ser un 4d6a) i 4d6. A part es van fer 2 pd4 de benvinguda i un pd4b para acabar l’actuació. Les altres dues colles van fer construccions de 7 pisos, destacant els espectaculars 5d7 que van fer les altres dues colles i on l’enxaneta ha de fer dues aletes.

Si qualsevol diada castellera és de per si gratificant, la d’ahir va ser tot un plaer ja que, recordem-ho també, SAFA, juntament amb els Nens del Vendrell van ser les dues colles padrines el dia del nostre bateig, aquell ja llunyà 5 d’octubre de 2013 i per tant, moltes de les cares ens resultaven conegudes per aquells que visquérem aquella inoblidable jornada. Tornant a l’actuació d’ahir, cal dir que sempre està bé començar la temporada amb bon peu. Fer castells amb seguretat sempre dóna confiança per a provar noves coses i, assolir, si és possible (i tal com ho va anunciar el nostre cap de  colla en la darrera assemblea) el nivell superior amb algun castell de 7 i el pd5.

Encara que a priori pugui semblar el contrari, la principal alegria d’ahir va ser haver fet sense dubtes el 4d6, el castell més fàcil dels 3. Aquesta construcció que la solen fer els castellers que menys poc temps porten a la colla se’ns va resistir durant molt de temps i ahir es va descarregar de forma brillant.

Per acabar vull destacar el debut com a casteller d’Iker, un enxaneta de 4 anys acabats de complir i que va fer el pd4b.

LES FOTOS DENÚNCIA DEL 16-03-2015

S'ha de ser un gran fill de (s'ha mare) per fer això a un cotxe. 
Bé, de gent així desgraciadament n'hi ha molta, però mai havia vist acarnissar-se tant. Fixeu-vos que han arrancat els distintiu de la marca i li han pintat dues petites fletxes indicant la bretolada. 

De vegades a mi també me'l han ratllat, la darrera l'any 2013 a Puebla de Arganzón (Comtat de Treviño) Aquella nit van ratlla tots els cotxes que estaven aparcats al mateix carrer que el meu.