BOI ‘FUIG’

Recordeu d’on li ve l’apel·latiu de Fuig a Felip Puig (Felip Fuig)?

D’un plenari del Consejo General del Agua que havia de votar sobre el Pla Hidrològic Nacional impulsat pel govern d’Aznar i on Felip Fuig no va assistir excusant-se en una indisposició per no haver de votar en contra dels interessos de la gent de l’Ebre.  

Bé, ahir, al Parlament de Catalunya, el Conseller de Sanitat Boi Ruiz tampoc va acudir. Segurament seria un detall sense importància si no fos perquè, justament a la sessió d’ahir, s’havia de debatre una moció d’ICV-EUA sobre la gestió de l’ICS on es demanava també la reprovació del conseller.

No s’ha explicat on estava Boi Ruiz (al menys jo no me’n he assabentat). No sé sap si va ser una indisposició o bé una reunió d’aquelles que surten al darrer moment i de els que no et pots escapar... Però em fa l’efecte de que el primer és el primer i Boi Ruiz hauria d’haver donar la cara i enfrontar-se a l’oposició. Encara que el més ètic seria dimitir d’una vegada sense haver d’esperar les mocions de reprovació.

I els republicans? A què juguen? Primer, amb la seva abstenció, van fer possible que es censurés la gestió del departament de Salut, però més tard, juntament amb CiU van impedir la reprovació del conseller (de Boi Fuig, recordeu?)

I Junqueras? A Què juga Junqueras? Per matí, a les ones de la ràdio del poble on és alcalde (Sant Vicenç dels Horts), va posar en dubte que es celebressin eleccions el 27 de setembre. Després de l’enrabiada de CiU i alguna trucada, ja al Parlament (on va votar la no reprovació del Conseller de Salut –recordeu?-), va dir que no dubtava que s’acabarien celebrant, ja que hi havia massa gent compromesa.

Segurament Junqueras és un polític con cal, però també és possible que pequi de passerell. Sembla ser que encara no se’n ha adonat (o sí i per això va dir el que va dir pel matí...) que de Mas no te’n pots refiar. Recordareu que després de signar protocolàriament i amb tota la pompa el decret de convocatòria de la consulta, es va desdir. I no va ser la primera vegada. També recordo que després de que el ple del Parlament en una sessió solemne el dia 30 de setembre de 2005, va aprovar el nou Estatut de Catalunya promogut pel President Maragall i on CiU hi estava d’acord, Mas es va entrevistar amb Zapatero y van rebaixar considerablement les pretensions catalanes.

Per a que ens vagi demanant que hi confiem... Jo no, Sr. Mas i Gafarró.

Marta Camps i EL TRIANGLE

JAUME REIXACH

Sigui dit d’entrada. Jo no tinc el gust de conèixer ni tinc res a favor ni en contra de l’exprimera tinent d’alcalde de Lleida, Marta Camps. Tampoc no tinc el gust de conèixer ni tinc res a favor ni en contra de José Crespín, el cap de gabinet del paer Àngel Ros. Ni em dedico a intervenir en les disputes internes que pugui haver-hi en el PSC lleidatà, que han de dilucidar els militants d’aquest partit.

Fa un mes, aquest diari digital va publicar una informació titulada “Una empresa del cas Gürtel “il·lumina” Lleida”. Després d’una llarga investigació periodística, com les que fem des de fa 25 anys a EL TRIANGLE, vam verificar documentalment uns rumors que ens havia fet arribar un col·laborador nostre a la capital de la Terra Ferma.

Deien aquests rumors que el contracte per l’enllumenat de la ciutat s’havia concedit a una empresa vinculada a la regidora responsable de la gestió d’aquest servei. Com a periodista, em va semblar un fet greu i que s’havia d’aclarir. Per això, des d’EL TRIANGLE vam encetar una tasca de recerca en la qual vam poder contrastar i certificar de manera fefaent que:

1. La Paeria, a proposta de la tinent d’alcalde Marta Camps, va externalitzar, per un període de 12 anys, el servei d’enllumenat de la ciutat a la UTE Llum Lleida, formada per les empreses Citélum i el Grup Romero Polo.

2. El Grup Romero Polo no tenia cap experiència anterior en el sector de l’enllumenat públic.

3. El nom del constructor José Antonio Romero Polo surt en dues ocasions en els “papers de Bárcenas” com a donant del PP i per això ha estat imputat pel jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz en el sumari del cas Gürtel.

4. L’extinent d’alcalde de la Paeria, Marta Camps, és accionista de la societat Hidro 1996 SL. Així consta en la seva declaració pública d’interessos i així ho ha confirmat ella mateixa en entrevistes concedides en els últims dies a diversos mitjans de comunicació, com per exemple 8 TV.

5. Hidro 1996 SL, propietat de la família Camps, està vinculada societàriament a les companyies Hidro Lleida SL i Sumihidro Hidráulica SL, com ha comprovat EL TRIANGLE en les consultes fetes al Registre Mercantil.

6. També el Registre Mercantil ens ha confirmat que Sumihidro Hidráulica SL i l’empresa José Antonio Romero Polo SA són administradors mancomunats de la companyia Quality Reg 2012 SL.

És a dir, hi ha una vinculació directa entre els negocis de la família Camps i els del constructor lleidatà imputat en el cas Gürtel. Això és així, li agradi o no li agradi a Marta Camps: ho diu el Registre Mercantil.

Malgrat aquesta evidència documental, l’extinent d’alcalde de Lleida –cessada pel paer Àngel Ros hores després de la publicació d’aquesta informació en aquest diari digital- s’ha dedicat a atacar EL TRIANGLE des de diversos mitjans de comunicació amb tota mena de disbarats. Ha titllat el nostre article de ser “una infàmia” i ha insinuat que els seus continguts ens havien estat facilitats des de la Paeria.

A EL TRIANGLE mai no hem acusat Marta Camps de ser corrupta o de rebre diners del Grup Romero Polo per l’adjudicació del suculent contracte de l’enllumenat, gràcies al qual la UTE Llum Lleida s’emportarà una morterada. No en tenim cap prova i, per tant, no ho podem dir i no ho hem dit en cap moment. Ens hem limitat a assenyalar que, atesa la relació empresarial de la família Camps amb el constructor de la Gürtel, Marta Camps s’hauria d’haver abstingut de participar en totes les deliberacions i votacions sobre l’adjudicació d’aquest concurs públic, al qual s’hi van presentar un total de nou ofertes empresarials, i no ho va fer. Res més.

Jo no entenc la ràbia que destil·la Marta Camps contra EL TRIANGLE. Com a periodistes, hem complert la tasca professional de verificar i contrastar uns rumors que ens havien arribat i que tenien un indubtable interès públic. Haig de dir que una part de la “rumorologia” que vam recollir a Lleida no l’hem poguda confirmar i, per tant, no l’hem publicada.., fins que no aconseguim les proves que l’acreditin.

“Keep calm”, Marta Camps. La informació que ha sortit no ens l’ha donada ningú de la Paeria ni ningú del PSC. Ens l’hem “currada” com a periodistes de trinxera que estem acostumats, des de fa molts anys, a picar pedra. Altra cosa és que, com hem constatat “a posteriori”, moltes víctimes del caràcter rígid, autoritari, despòtic i paranoic de l’extinent d’alcalde s’hagin alegrat de la publicació d’aquesta informació i del seu fulminant cessament. Però això no és de la nostra incumbència.

LA FOTO DENÚNCIA DEL 20-03-2015

L'amo del carrer Ulldecona ataca un altre cop. Situacions com aquesta són una constant del dia a dia. 

SOPA DE LLETRES A AMPOSTA

Per molt que Adam Tomàs digui que la candidatura que ell mateix encapçalarà no s’ha d’entendre com una suma de sigles, la veritat és que, a primera vista, és la sensació que et dóna: ERC+ICV-EUA+EA... i independents (com gent de les CUP) Ara bé, tot aquest aglomerat aniran sota la denominació de EA-AM: Esquerra d’Amposta-Acord Municipal.

Suposo que a partir d’ahir, que va ser quan es va fer oficial el gran pacte, Manel Ferré estarà una mica més preocupat. Jo, d’ell, hi estaria. A priori, tot fa pensar que, aquest cop sí, pot significar el final d’etapa CiU. Una etapa de 28 anys i 6 majories absolutes que van fer pensar a molts dels càrrecs del CiU que eren tan bons i que el poble els estimava tant, que podien fer i desfer al seu criteri, sense reparar que, de vegades, també es pot estar equivocat.

Sé li ha de reconèixer a Adam Tomàs l’habilitat de haver sabut integrar a la seva candidatura a tota una sèrie de persones provinents d’àmbits diferents i que, només fa uns anys, semblava difícil que poguessin anar plegats. Estic parlant per exemple d’ICV i d’EUA que, tot i que sé solen presentar plegats, sobre tot a les grans eleccions (generals, autonòmiques...), semblava que a Amposta eren con l’oli i l’aigua.

Per primera vegada, les esquerres d’Amposta (excepte el PSC) es presentaran plegades, tal com també passa tradicionalment amb la dreta. Sí, ja sé que també es presenta el PP i, fa anys, alguna candidatura independent però inclinada molt cap a la dreta o ara PxC, però els caps de CiU d’Amposta tenien l’habilitat de que el PP no presentés bons candidats, la qual cosa minvava les possibilitats d’èxit. Cal recordar que quan es v presentar Joan Pons (el de la Roca), el PP va obtenir dos regidors i un amb Ramon Chordà; després l’ostracisme. Si us hi fixeu, els resultats històrics del PP a eleccions com les generals i autonòmiques, res tenen que veure amb els resultats que treuen a les municipals. No és l’única tàctica que ha usat CiU d’Amposta al llarg dels anys. L’any 95, per exemple, des de l’ombra, va promoure una candidatura d’ICV per a que esgarrapés vots al PSC. I sé del que parlo.

Tornant a les municipals que tenim, com aquell que diu, a voltar del cantó, si ho recordeu, ja fa quasi que un any, vaig parlar de la necessitat de que el PSC establís acords amb altres formacions com ICV, encara que s’hagués de renunciar a encapçalar la llista. Aquest escrit va ser molt anterior a fer-se pública la candidatura de Sisco Miró com a cap de llista.

Evidentment cada partit elabora les seves estratègies i, s’han de respectar, però no m’han paregut correctes les declaracions fetes per Rosabel Recio que va afirmar que si havia optat per la candidatura de Tomás és perquè li van garantir que no pactarien amb CiU i que en canvi, el PSC no van assegurar. Davant d’aquesta afirmació no puc més que mostrar la meva incredulitat. Com sabeu vaig ser 8 anys regidor del PSC i encara conservo el carnet del partit. Per tant, puc parlar amb coneixement de causa i, no crec, que el PSC acabi pactant amb CiU. No és el moment d’explicar secrets d’alcova, però des de CiU ens en han fet tantes, però tantes, que un pacte entre les dues formacions em sembla del tot impossible. Encara diria més. Si el PSC fes possible la continuïtat de CiU al front del govern municipal signaria la seva defunció d’ipso facto.