LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 24-03-2015

Les fotos d'avui són del barri de Ferreries de Tortosa i el cotxe blau, és el mau. Com podeu apreciar em van deixar una distància mínima per a poder maniobrar. Menys mal que pel davant tenia una mica més d'espai! 
Al menys estigués ben aparcat! Però com podeu veure sobre surt una mica de la línia de la vorera.

PAISATGES DEL DELS NOSTRE TERRITORI. PER LA ZONA DE L'ESQUERRA (XXII)

La salut del català

XAVIER BRU DE SALA

Escriptor

Tant que gasten en estudis destinats a certificar obvietats -com ara aquesta: que la tercera part del que es parla a Catalunya és en català- i tan oblidada que tenen la salut de l'idioma. Les molt justificades queixes sobre el catanyol han picat contra el ferro fred de les institucions (començant per la Filològica, que no es desvetlla) i dels mitjans de comunicació. Sobretot els públics, que en tenen més obligació. Sobretot els orals. Però també els escrits, perquè fins i tot els columnistes més conspicus es deleixen per passar la llima, si no el ribot, sobre el guspireig de l'idioma. Com més pla, millor, com menys estil, millor, i això si atrapem els nivells estàndards de correcció. Just a l'inrevés del que fan els col·legues de Nova York, París o Madrid.

Josep Pla no es cansava de dir, en referència als escriptors, que el bilingüisme és una tragèdia. La tragèdia afecta en la mateixa mesura els monolingües del català, tan contents d'haver reduït la llengua a balbuceigs monocords, parits, es diria, per traductors automàtics del castellà.

Com que bé cal seguir l'imperatiu que posa en evidència els destructius sistemàtics de tot (molts dels quals mig dissimulen el sadisme rere la gracieta), ens abstindrem de criticar sense proposar remei. ¿En voleu un d'infal·lible per millorar el nivell i retrobar el relleu? Les bones traduccions, les traduccions excel·lents. N'he vist unes quantes, a càrrec d'escriptors reconeguts o reconegudíssims, d'una riquesa expressiva i sintàctica que ells mateixos no gosen somiar, i menys practicar, en la seva narrativa original.

Com que no es tracta de fer sang i cal suposar que cadascú s'ho sap, posarem noms en positiu: per començar, escolteu, visiteu, habiteu les traduccions shakespearianes de Miquel Desclot i Joan Sallent; amareu-vos del Proust que tradueix Josep Maria Pinto per a Viena (acaba de sortir El cantó de Guermantes, II). I si no us millora el català, feu-li el favor de canviar d'ofici.

CONTINUEN LES MALES NOTÍCIES PER A MANEL FERRÉ

Va perdre el Madrid contra el Barça (2-1) i ara el Barça es situa a 4 punts del Madrid. Una bona diferència però mai definitiva. El Barça ha demostrat que pot perdre contra els equips modests i, per tant, con diu el tòpic, encara hi ha molta lliga.

Per als barcelonistes guanyar al Madrid, sempre ens suposa dues alegries: el Barça guanya i el Madrid perd. Per tant, i per lògica, als aficionats del Madrid, en aquest cas, els deu de passar a l’inversa.

Ferré, com abans Roig, són del Madrid, i els resultat d’ahir els va haver de fer infeliços. Perdoneu que insisteixi, però veure (sobre tot a Roig) tan implicat en el procés independentista i saber que és del Madrid, em grinyola, què voleu que us digui?

Anant al partit d’anit, recordeu que us vaig dir a principis de setmana: que no me’n refiava del Madrid. Fins i tot Ronaldo, força apagat en els darrers partits, va sembla renéixer i Messi, de qui tant s’estava parlant darrerament i dels que es deia que arribava en un estat de forma impressionat (el partit que va fer contra el Manchester City va ser excel·lent), va fer un partit més que discret. Només al final va sembla que treia el cap coincidint amb el millor joc de l’equip.  

No fa gaires dies vaig escoltar una d’aquelles converses típiques de madridistes on es deia que el Barça és només Messi. Fa temps que em vaig proposar no discutir amb ningú i menys de futbol. Per tant, vaig preferir no opinar. Si el Barça és Messi, el Madrid és Cristiano. Tampoc hi cal donar més voltes. Anit, qui va estar a l’alçada va ser Bravo. Va fer aturades de molt de mèrit i amb el xut al pal de Cristiano, em sembla que d’haver anat dintre, l’hauria aturat, ja que la ma la va posar al lloc adequat.  

I això és així perquè són els dos millors jugadors del món (un més que l’altre) y és lògic que els entrenadors dissenyin les tàctiques al voltant de la seva estrella. Si té un dia fluix, ja sigui perquè s’ha elaborat una tàctica per contrarestar-li el joc o bé, senzillament perquè no ha estat bé, l’equip ho nota. Però tampoc cal capficar-se més del compte si de tant en tant no estan al nivell desitjat, ja que per molt astres que siguin, són de carn i ossos.

Em va sobtar que el primer gol del Barça d’ahir el fes Mathieu. No ho sé cert, però igual és el primer gol que marca amb el Barça. El segon va ser obra Luis Suárez, un jugador a qui es va fitxar precisament per això: per a què marqui gols i si son decisius, millor que millor.

Ja fa temps que el futbol no m’atrau com em passava anys enrere. No dic que si algun amic m’hagués convidat a veure’l, no hi hagués anat, però la realitat és que vaig seguir el partit a ladistància. Es a dir, m’assabentava de quan marcava el Barça pels coets que tiraven els seguidors (fa tems que no escolto coets quan marca i guanya el Madrid) De totes formes, abans m’ho havienanunciat els veïns de dalt. De totes formes, per assegurar-me, anava a l’ordinador i mirava el resultat a la pàgina de Yahoo. Em vaig enrabiar quan la meva dona em va dir que havia marcat el Madrid, però al final em vaig quedar satisfet. Després de veure el resum, més pel resultat que pel joc. I és que al Barça, darrerament, li costa fer un partit rodó contra el Madrid. Només cal recordar el desastre de la primera volta.