PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. PASSEJANT PER DELTEBRE (XXX)

¿Podem encara pot?

JOSÉ ANTONIO SOROLLA

Periodista

Podem no ha viscut la seva millor setmana. En descens a les enquestes, la formació de Pablo Iglesias ha hagut d'empassar-se l'amnistia fiscal de Varufakis, que confirma que l'exemple grec perjudica més que beneficia Podem, i, sobretot, ha hagut d'encaixar la dimissió de Juan Carlos Monedero, un dels principals ideòlegs del nou partit.

La dimissió de Monedero no és res més que l'expressió del conflicte que enfronta sempre tota organització que aspira a canviar un sistema polític. A la Transició es deia que on hi havia dos militants d'extrema esquerra sorgien tres escissions. Es tracta de la tensió permanent entre la línia pragmàtica o realista i la línia utòpica o idealista. L'enfrontament ja va sortir a la llum en el procés de formació del partit, quan els partidaris del més pur assembleisme van ser derrotats pels que defensaven una organització més jerarquitzada, més semblant a la dels altres partits. Van guanyar aquests últims i llavors Monedero es va alinear amb Iglesias.

És possible que Monedero tingui raó en algunes de les seves crítiques i que Podem s'assembli cada vegada més a «la casta» que pretén substituir, però la seva actuació tampoc el deixa en bona situació. En lloc de dimitir quan es van revelar els seus sospitosos cobraments milionaris de Veneçuela, ho ha fet ara, a menys d'un mes de les eleccions municipals i autonòmiques, amb unes declaracions públiques a una emissora i amb sagnants crítiques als seus companys. Com qualsevol dirigent de «la casta», vaja.

Queda la incògnita de fins on perjudica Podem la sortida deMonedero. És indubtable que les divisions i crisis en els partits no beneficien mai, però aquí hi ha un altre factor a tenir en compte:Monedero, amb el seu estil dur i ofensiu, molestava molts sectors que simpatitzaven amb Podem, i per això el seu abandonament els pot aclarir els dubtes sobre el seu vot.

CANSAT DE QUÈ? (Resposta a Josep Roda, candidat de CiU) -Segona part-

(És continuació de l'entrada d'ahir) 

El segon exemple el trobem en el darrer dia de els festes majors de l’any 1986. Com sabeu, fins no fa tants anys, el cosso iris es celebrava el segon diumenge de la festa major. El públic, congregat majoritàriament a l’avinguda de la Ràpita, esperava impacient l’arribada de les carrosses, però aquestes no acabaven d’arribar. De fet, no havien ni sortit. Un nombrós grup de persones es van asseure al terra impedint que les carrosses poguessin començar el seu recorregut habitual reivindicant més dies de bous... En un moment donat, un dels que portava la veu cantant, va manar aixecar-se a la resta:

-Ja em aconseguit la repercussió que volíem.

Aquest líder de multituds, casualment, va formar part de l’equip de Roig i va arribar a ser regidor.

Parlant d’aquella època, no voldria deixar d’esmentar, ni que fos de passada, que el primer cap de llista de CiU a Amposta l’any 1983 va ser Josep Gil, que 4 anys abans havia encapçalat com a independent la candidatura del PSUC i va ser alcalde gràcies a un pacte de govern amb el PSC. Una vegada oberta la llauna, l’any 1987 va ser el propi Roig qui va encapçalar la llista de CiU.

Abans d’acabar, voldria donar-li un consell a Josep Roda: què pregunti pel poble com han actuat els seus antecessors convergents (si és que realment no ho sap) Què no es quedi només amb el que li diuen els de dintre del seu partit (escoltant només una part, mai es pot conèixer tota la veritat) Potser trobarà gent que li parlarà de les males arts que s’han emprat durant molts i molts d’anys, tan de Roig com de qui va ser, durant molts d’anys, el seu més estret col·laborador, un personatge que sense saber fer la oamb un canut, va arribar a dirigir una oficina de recaptació d’impostos. I ho dic perquè ho he patit en primera persona. Sempre recordaré aquella entrevista que vaig tenir amb Roig al seu despatx de l’ajuntament prèvia convocatòria per part d’ell. Va ser cap a finals de 1999 i, en teoria era per a parlar de temes que afectaven a al circulació d’Amposta (havia adreçat una carta a la Revista Amposta que va tardar 9 mesos en publicar), però a l’hora de la veritat em va caure una reprimenda per haver-me permès la llibertat de criticar la seva obra de govern.  

Potser li explicaran també que de tant en tant apareixien cartes publicades a la Revista Amposta signades amb inicials (que ni tan sols corresponien a la persona que suposadament les signava) lloant les meravelles d’Amposta o atacant a persones com jo que, en aquell temps no deixaven de ser simples ciutadans sense cap tipus de representació pública.

Que jo recordi, només en comptades ocasions s’han signat cartes amb noms i cognoms: de Margarida Maigí i Josep Garriga, dirigides cap a la meva persona (que tot sigui dit, mai els havia esmentat per a res, en canvi ells, per a defensar a Roig, fins i tot em van arribar a insultar) i de Marimar Panisello que, curiosament, emprava pronoms masculins i, per tant, es pressuposa que la va escriure algú de sexe masculí i que l’actual regidora de Cultura es va limitar a signar-la sense reparar en la discordança del gènere.    

Anècdotes a part, i ja per acabar, voldria referir-me a unes paraules de Manel Ferré  (sembla mentida però encara no l’havia esmentat) on pretenia donar-nos lliçons d’honestedat i bones maneres en referència al escorcoll que va efectuar el passat dimarts la Guardia Civil tant a l’Hospital Comarcal com a la casa consistorial. Hi ha una dita castellana que diu així: obras son amores y no buenas razones. I per molt que sé les vulgui donar exemple d’honrat i amanerat, ell sap que sovint ha actuat com un mesquí i que només convencerà als seus propis seguidors (reunions amb els treballadors de l’Ajuntament i Associació de Mestresses de Casa), ja que no hi ha més cec que aquell que no vol veure i això, desgraciadament, una actitud molt comuna entre la gent d’Amposta durant els darrers 28 anys.    

En canvi d’altres, com Roda, potser se’n adonen, però saben que el que troba bon padrí, ja ha recorregut mig camí (dita catalana)

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 5-05-2015

Fins i tot roba!!!
És que no hi ha contenidors per a que la gent puguin deixar la roba que ja no usaran?