Susana Díaz davant els «emergents»

Joan Tàpia
Periodista

Hi ha gent que creu en miracles. I en política n'hi ha hagut. Però, excepte un miracle, veig impossible que Susana Díaz sigui elegida demà. No només això, no crec que ho sigui fins passat el 24-M. Els seus enemics cridaran que és un fracàs. Però no ho és, és una cosa normal. Susana va decidir i va jugar bé les seves cartes. Va anticipar les andaluses perquè sabia que l'any final de legislatura amb IU seria d'infart i li faria perdre imatge. Va anticipar les eleccions, que es creia amb forces de guanyar tot i la jutge Ayala i l'escàndol dels ERO, per no «contaminar-les» amb les municipals o legislatives en què creia, amb raó, que el seu socialisme amb empelts populistes tindria menys tirada.

Les va anticipar per no donar temps al nou rival de l'esquerra, Podem, i evitar que ja concorregués amb algun trofeu (potser amb la jutge Manuela Carmena a l'alcaldia de Madrid). Va jugar i va guanyar. Malgrat el descrèdit del bipartidisme, va conservar els seus 47 diputats del 2012, mentre que el PP (llavors el més votat) perdia ni més ni menys que 22 escons, fins a 33. I Podem va quedar molt lluny amb 15.

Va guanyar amb excel·lent, però sense matrícula. Sense majoria absoluta. I ara li toca aguantar. Els que han perdut (el PP i IU) no faran cap favor a la líder del partit que governa des de fa 33 anys, un rècord superior fins i tot al de Pujol. I les forces emergents només poden facilitar la investidura (amb l'abstenció) quan obtinguin més avantatges que inconvenients. ¿Què guanya ara Albert Rivera si li posa les coses fàcils a Díaz? ¿Discussió interna i que el PP l'acusi de ser «company de viatge» del PSOE? Seria gairebé suïcida. Una altra cosa serà després del 24-M.

¿Quants possibles votants del PSOE, o del PP, o de Ciutadans, guanyarà Pablo Iglesias a Madrid o València si Podem ajuda avui els socialistes? Cap. Una altra cosa serà quan el favor pugui ser correspost amb, per exemple, l'alcaldia de Cadis, que el PP pot perdre.

Susana no s'ha de posar nerviosa. Seriosa sí, perquè el retard a formar govern és mala cosa, però sense perdre el somriure i sense que aflori la impaciència o el mal humor. Ha de saber aguantar dues o tres setmanes en què, a més, el focus es traslladarà, si ella es conté, a la campanya de les eleccions municipals. Va jugar i va guanyar, però no al 100%. No té majoria absoluta i haurà de governar amb pactes estables o negociant cas per cas.

Per això és un error, i fins i tot contraproduent, que es tregui de la màniga propostes improvisades com que a les eleccions autonòmiques hi hagi una segona volta perquè la força més votada s'asseguri la governabilitat. Agitat per la líder d'un partit que ha manat durant 34 anys, el fantasma de la ingovernabilitat només provoca una gran riallada. Andalusia no és la Itàlia de Renzi. I tampoc beneficia Susana Díaz coincidir amb el PP, que, quan divisa problemes immediats a Madrid o València, advoca per garantir per llei el govern de la primera llista. Aquestes coses no es proposen dues setmanes abans o després d'unes renyides eleccions, sinó amb molt temps per endavant i voluntat de consens.

També Artur Mas va esgrimir aquesta exigència quan Pasqual Maragall li va guanyar la presidència de la Generalitat el 2003 encara que, més prudent, no va voler mai convertir-ho en llei.

El referèndum de Monago

Encara que per a ridícul, el de l'inefable president de la Junta d'Extremadura, Juan Antonio Monago, que al seu programa electoral propugna que els extremenys es pronunciïn en referèndum sobre la reforma electoral. Com escriu Lucía Mendez a El Mundo: «Proposar un referèndum en una comunitat autònoma és el que li faltava a la festa popular... si Monago fos socialista, el PP diria que segueix l'esbojarrat camí d'Artur Mas».

CARTA ALS ‘REIXOS’

Benvolguts polítics de la meva ciutat:

De els eleccions del proper 24 de maig sortirà un nou consistori. A hores d’ara no sé si seguirà el mateix grup polític que ens ha vingut governant els darrers anys o bé serà rellevat per un altre grup (o conjunt de grups) totalment diferent. El que si que tinc clar és que la composició del Ple serà diferent, ja que tots els partits o coalicions incorporen novetats a les seves respectives llistes i, per tant, només uns quants regidors actuals continuaran la propera legislatura.  

Per als propers 4 anys no tinc grans pretensions, em conformo amb unes poques coses que, tot seguit us passo a enumerar:

-En primer lloc us demano una ciutat més humana on caminar pels carrers sigui un plaer i no una experiència desagradable. Per això només cal que hi poseu alguna cosa de la vostra part per a solucionar els problemes de transit, sobre tot resolent d’una vegada per totes els mals comportaments d’alguns conductors que circulen per la nostra ciutat sense respectar les més mínimes normes de civisme. Per a fer una ciutat més agradable també hi té que veure molt l’estat dels carrers i les places. Un espais nets, uns jardins cuidats i unes vies i voreres endreçades són imprescindibles per harmonitzar la convivència veïnal. Vull recordar que no és més net aquells que neteja més sinó el que menys embruta i, per tant, tothom hi haurà de posar el seu granet de sorra. Per això es van inventar les campanyes de sensibilització i, sinó n’hi ha prou amb això, s’hauria de passar a sancionar.

 

-En segon lloc demano que es doni prioritat als ciutadans, tant a l’hora de resoldre les seves necessitats (que són moltes) com en el oci. Les festes majors han perdut molta qualitat durant els anys del regnat de CiU. Poc a poc s’han anat perdent alguns dels actes més emblemàtics i els que no s’han perdut, han disminuït molt en qualitat. Amposta té un teixit associatiu molt gran i no sempre sé li ha donat el protagonisme que es mereix. La implicació de els entitats en la organització dels actes hauria de ser una prioritat del nou equip de govern.

La segona festa major, la del Mercat a la Plaça, ha estat un dels pocs encerts dels darrers governs de CiU, però cal donar-li un caire més territorial per a que no sigui una festa només per als ciutadans de la nostra ciutat, com està passant ara. I, sobre tot, obrir-se al riu, el gran oblidat.

-La Fira de Mostres, l’altre gran esdeveniment de la nostra ciutat, ha quedat desfasat en el temps. S’hauria de plantejar donar-li un impuls per adequar-lo a les necessitats actuals. La gratuïtat de l’entrada hauria de ser un objectiu per a tots i cada un dels grups que aspirin a governar-nos els propers 4 anys.  

-Què l’alcalde i els regidors siguin persones properes als ciutadans i no autoritàries i prepotents com s’han mostrat sovint i que, en lloc de tenir un comportament exemplar, tant en el desenvolupament de les seves tasques de govern, com en la seva vida privada, van per Amposta com si en fossin els seus amos i senyors.  Amposta és de tots els ampostins i ampostines i no només d’aquells que voten a una determinada opció política, per moltes majories absolutes que s’hagin assolit.  

-Sense cap mena de dubte, la xacra social més important a l’actualitat és el paro. El futur ajuntament hauria d’impulsar més polítiques actives de treball amb col·laboració amb els ens que hi tenen competències, per tal d’assolir, sinó la plena ocupació, si al menys, reduir-lo fins la mínima expressió.  

Amposta ha d’aspirar a liderar el territori però comptant amb el territori. Voler no és sempre poder, com tampoc dir-ho és fer-ho. Sovint hem vist com les campanyes que es feien des de l’ajuntament no tenien cap mena de repercussió, tret del rèdit electoral que això els hi comportava.  

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 10-05-2015

En qüestió de minuts. 
Com veieu no hi ha gent que no té cap problema a l'hora d'aparcar. Què ho ha de fer a la parada del bus, ho fa i punt. Fins i tot en direcció contrària! 

LES FOTOS DEL DIA. COLLA CASTELLERA XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA A VILAFRANCA DEL PENEDÈS