PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. ARROSSARS INUNDATS (1)

¿I el millor alcalde?

XAVIER BRU DE SALA

Escriptor

¡Quina enveja dels municipis petits! Allà sí que tenen clara la vàlua de cada candidat. Allà sí que no es deixen entrampar i enrampar per les descàrregues electritzants de la política. Allà sí que les municipals són municipals. La resta, els que vivim en aglomeracions de certa mida, ens hem de fotre. Com més gran és la ciutat, més se'ns enganxen les musiquetes de fons, més oblidem la vàlua de les persones, més ens haurem de fotre.

A diferència dels europeus, i no cal dir els americans, els catalans, sempre tan ingenus i de tan bona fe, imaginem que els candidats saben governar, que el fet de presentar-se comporta dots tal vegada portentosos de govern. Si algú ha guanyat un premi literari, pensem de seguida que sap escriure, i mira que se n'atorguen a semianalfabets que no saben distingir un adjectiu d'un adverbi. De semblant manera, concedim a tort i a dret, no el benefici del dubte sinó naturalesa automàtica de superdotats als candidats. ¿I si ens aturéssim a discriminar els millors dels mediocres, els aptes dels inútils? ¡Vade retro!

Més inútils

En conseqüència, el primer que caldria destacar d'aquestes eleccions, per desgràcia del país i de molts municipis -menys del petits, que allà tothom sap de quin peu calça cadascú-, és l'increment de la colla d'inútils que aspiren a ser regidors, i fins i tot alcaldes. En política, es puja per l'escala i se surt per la finestra, però aquí va al revés. ¡Enxanetes al balcó! No consentiríem que els espontanis es barregessin amb els jugadors del nostre equip de futbol, però votarem els candidats a dirigir els nostres afers públics sense tenir cap idea de les seves qualitats.

Als països avançats, la política és per als polítics com el futbol és per als futbolistes. A Espanya, menys. A Catalunya, gens. Com que venim d'una gloriosa tradició de democràcia igualitarista radical, segons la qual cap català tolera que un altre català faci res més bé que ell, ara juguem a la loteria amb el vot. I si algú suposa que això va únicament per les noves esquerres, va ben errat, perquè a la nòmina d'inútils n'hi ha de tots colors, potser abunden més els de dretes, i ni alguns partits amb tradició se n'escapen.

Risc de degradació

Ja sabíem que la competència dels candidats s'oculta rere el que representa el seu partit. ¡Però és que ara s'hi oculta la incompetència! Els catalans ens hem apuntat al pim-pam-pum contra tot el que existia i glopegem la sobirania com si fos un elisir d'amore. La conseqüència és l'increment exponencial del risc de degradació dels consistoris.

Escrutem els candidats. Avaluem les seves capacitats, a més d'aplaudir o xiular les idees que exhibeixen, que vés a saber si se les creuen. Ningú ens impedeix votar com a novaiorquesos, que es deixen de romanços i escullen, no el més simpàtic o el més afí, sinó el millor alcalde.

EPISODIS ELECTORALS AMPOSTINS: LA PROPAGANDA DE CAMPANYA (Primera part)

Com sabeu, la campanya electoral dura quinze dies i inclou una gran varietat de coses: des de mítings, a falques electorals, passant per cartells i pancartes, etc.

Avui ens centrarem en els cartells, banderoles i altres tipus de propaganda visual, sense tenir clar encara si faré d’altres monogràfics parlant per exemple dels mítings que faran les diverses candidatures amb presència de líders més o menys destacats.

Com sabeu a Amposta s’hi presenten 6 candidatures. D’elles, 4 ja tenen representació a l’ajuntament (CiU, ERC-EA, PSC-PM i PxC) i dues no (PP i PCPC)

Des de les 0:00 hores del passat dijous en que va començar la campanya electoral, poc a poc, Amposta s’ha anat omplint de cartells i banderoles. Les primeres que vaig veure van ser les de EA-AM (que és la nova denominació de la candidatura que encapçala Adam Tomàs –ERC-) Més tard vaig veure les del PSC i posteriorment, les del PP i PxC. En un principi la presència de CiU es limitava als mupis, però després d’aquesta nit ja han aparegut arreu de la ciutat i amb molta més presència que la resta. La totalitat de les candidatures aposten per la cara del cap de llista com a imatge electoral.

He pensat que estaria bé, fer com uns quadres resum per a centrar una mica el tema.

PARTIT COMUNISTA DEL POBLE DE CATALUNYA (PCPC) Cap de llista José Juan Ferré.

Cartells. M'han semblat molt genèrics; de fet podrien valdre pa a qualsevol comesa electoral. 

Banderoles. Segurament no n’hi haurà.

Mupis. Tampoc

.

Lema electoral. Tot per a la classe obrera. 

Seu electoral. No n’he vist cap.

Comentari. Les possibilitats de treure al menys un regidor són completament nul·les. Imagino que l’únic motiu pel que s’ha presentat candidatura és per a poder tenir subvenció. Trauran molt pocs vots (els dels integrants de la candidatura i pocs més)

Quan es presentava el PSUC, Calaix deia sovint que no li sortien els números i optava en acompanyar a la família fins la seu electoral i una vegada allí els hi donava el sobre amb la papereta. 

PARTIT POPULAR (PP) Cap de llista Antonio Baz.

Cartells. Sí (per cert, se’ls hi nota la manca d’experiència, ja que els han penjat als fanals, però en lloc de posar-ne dos -cadascun d’ells mirant cap a un costat-, només n’han posat un)

Banderoles. No.

Mupis. Tampoc.

Lema electoral. Treballar, fer, créixer.

Seu electoral. No n’he vist cap.

Antonio Baz és un desconegut en la política local. Quan em van dir el seu nom molt abans de fer-se públic, em va sobtar. Recordeu que ara fa 4 anys el cap de llista va ser Guillermo Martínez que, aquest cop pretenia ser el candidat de C’s després d’abandonar el PP a mitja legislatura. Fins i tot es va fer la foto oficial en companyia de Ferré, Tomàs, Miró i Ciscar.

Tampoc li dono la més mínima possibilitat de treure representació.  

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 11-05-2015

Un cotxe aparcat en sentit contrari. 
Si l'alcalde m'hagués de treure la multa, jo ho faria cada dia i no em caldria donar la volta.