SALVADOR SABRIÀ
Periodista
L'últim informe conjunt del portal líder d'ofertes d'ocupació a Espanya, Infojobs, i Esade ha causat més enrenou que tots els seus precedents pel resultat d'una pregunta que s'incloïa en la seva informació, procedent dels qüestionaris als aspirants a una nova ocupació o a canviar de lloc de treball. La pregunta, amb alguns complements, indagava sobre el cobrament de diner negre per part dels enquestats per realitzar algun tipus de feina, tant si era mentre estaven a l'atur, o fins i tot quan ja tenien un contracte. Un de cada cinc aturats reconeixia que havia percebut diners en B mentre buscava una feina, encara que en les conclusions de l'estudi no es concreta si estava cobrant a la vegada tota la prestació per desocupació, estava a punt d'esgotar-la o era del grup de més del 50% d'aturats que ja no reben cap prestació. En tot cas, és evident que la necessitat obliga.
Una altra de les conclusions sobre la mateixa qüestió constata un fet bastant més greu: el pagament amb diner negre a milers d'empleats. En percentatge, pràcticament al 10% dels treballadors amb un contracte legal. Si es té en compte que la xifra d'empleats és molt superior a la d'empreses, es pot concloure que el percentatge de companyies que paguen en negre part dels sous és molt més gran que el citat 10%. I no es tracta d'una part anecdòtica del salari, al contrari, gairebé una quarta part són ingressos en B. A més a més, la majoria dels empleats que cobren en diner negre declaren que no els ha quedat cap més opció que acceptar aquest tipus d'ingressos perquè l'empresa no els donava cap més alternativa.
Aquest tipus de pràctica té diversos efectes perversos. Fa més competitiva una empresa davant les altres del seu sector perquè la que paga en negre s'evita el cost de la part corresponent d'impostos i cotitzacions. Al treballador afectat se li rebaixa l'import de la seva futura pensió o de la prestació de desocupació en cas de necessitar-la. I al conjunt de la societat se li redueix ingressos que haurien de servir per equilibrar els comptes de la Seguretat Social o dels pressupostos en general.
Si a aquest fenomen, que segons els autors de l'informe ha anat en augment durant aquests anys de crisi econòmica, se li afegeix que la majoria de la població ocupada ha percebut una renda més reduïda a causa de les rebaixes salarials, la via d'aigua del sistema de seguretat social també augmenta per aquest costat. Les patronals, els sindicats i la mateixa Administració posen el crit al cel contra l'economia submergida, però és evident que no s'està fent prou o el que és adequat per acabar amb aquest fenomen que soscava les arques públiques.
