Quants mesos fa
que estem parlant de sobirania, de procés, d’independència?… De Mas, de Junqueras
i de tots els altres?
No cal que us hi
esforceu. No es tracta de cap pregunta d’examen, simplement ho dic perquè igual
sé t’ha fet una mica llarg i, com diuen els castellans, Y la que te rondaré morena... El 27-S nomé serà una estació més,
com havia de ser el 9-N, com seran altres dates que encara no estan a l’imaginari
de ningú... Veure’m, veure’m que passa.
Mentre (i hi vull
insistir en el tema), hi ha gent (tota la gent de l’ANC, d’Òmnium i d’altres)
estan tant, però tant posats en el tema que sembla que el món s’acabarà si al
final no s’assoleix la desitjada independència.
Vagi per davant
que tot i no estar en aquest grup, comprenc i comparteixo moltes de les seves frustracions
(comportament dels governs d’Espanya amb Catalunya), motivació, inquietuds i
reivindicacions.
Vaig estar a
Barcelona la Diada de 2012 i a la via Catalana de 2013 i, sinó vaig participar
en els actes del 2014 va ser estrictament per problemes personals i de salut.
Però tot i aquest
comprensió, hi ha coses que no entenc... Què voleu que us digui.
Mireu, durant la
meva vida he participat en vagues, manifestacions de tot tipus (inclosa la de la
LOAPA, tot i que el meu partit hi estava a favor), concentracions, actes de
protesta i reivindicació, minuts de silenci... Però sempre he tingut mol clar
qui eren els meus i qui no.
Sabeu que sóc un
home d’esquerres que he defensat sempre que he pogut els meus ideals i el meu
territori. Temps enrere li recordava a l’escriptor de Vilanova i la Geltrú, però
que viu a Orta de Sant Joan Xavier Garcia que vaig estar (el també) a un acte
que es va fer l’any 1999 als baixos del local sindical d’Amposta. N’érem uns
vint mal contats. Va ser el primer acte de la lluita contra el transvasament de
l’Ebre, abans de la primera assemblea i de la manifestació improvisada que hi
va haver llavors.
Durant anys varem
tenir clar dues coses: qui eren els nostres amics i qui eren els nostres
enemics. Cert?
Deixarem a banda
el tema d’amics, perquè hi va haver alguna suspicàcia, més per raons ideològiques
que per una altra cosa i ens centrarem amb els nostres enemics que n’eren dos: CiU
i el PP.
Mentre el PP s’estava
a Madrid aprovant lleis per a mirar de fer-nos la guitza (poques vegades es van
apropar al territori –recordo el cas de la ministra Elvira Rodríguez que va
anar a Vinaròs), els del govern català els teníem per aquí força sovint. Qui no
recorda el dia que Pujol va anar a inaugurar les instal·lacions de MEDESA, a l’entrada
d’Amposta per Santa Bàrbara?
La PDE tenia molt
clar que el govern català (del qual Mas n’era el conseller en cap), ens havien
venut i traït. I així els hi demostràvem cada vegada que venien al nostre
territori.
Després va
arribar el Tripartit, format pels partits que ens havien donar suport, en part,
gràcies a la nostra lluita. I sí, també ens van intentar fer la guitza en el
tema de la interconnexió de xarxes... De vegades no pots ni confiar ni en els
teus... Llavors, alguns de CiU, els menys significats, van fer una petita
aproximació al moviment. A la manifestació d’Amposta de 2008 s’hi van poder
veure alguns regidor de l’equip de govern de la citat, però no hi eren els més
significats.
Passen els anys i
al final arribem al 2012. Mas és el President de la Generalitat i no acut a la
manifestació de la dida. Però l’èxit de participació se’l fa seu, canvi el
discurs i de la nit al dia se’ns fa independentista, convoca eleccions amb la
intenció de treure una còmoda majora i se’ns presenta com el gran salvador... (recordeu
els cartells?)
I va la gent i se’l
creuen. I ara, alguns d’aquells membres de la PDE amb qui vaig coincidir en
multitud de manifestacions, el defensen aferrissadament fins a límits insospitats
només fa uns anys. És increïble! (Però cert)
El moviment que
va significar la PDE encara és ben viu i té oberts diversos fronts. Els governs
de Mas, tot i voler-ho aparentar, mai ha donat un suport clar al moviment de
defensa de l’Ebre. Els seus interessos, es clar, són uns altres.
Com es pot
mantenir aqueta doble militància? Per a mi no deixa de ser un fet extraordinari...
I si tot fos més
fàcil? I si tant rebuscar, analitzar i arribar a conclusions (equivocades?), la
resposta fos una altra molt més senzilla?
Igual resulta que
és una passa o bé que els ha picat algun bitxo d’aquests que de tant en ta
apareixen pel delta per acabar de formar plagues...
Ja no sé que pensar!
Vull recordar que més enllà de Mas i la seva llista hi ha més vida. A menys un altre partit que es presentarà a les eleccions del 27-S es declara independentista i és, sense dubtar-ho, molt més coherent. Sabeu de qui us estic parlant, no? Evidentment de la CUP.
