 |
| De Idígoras y Pachi al Mundo. |
No sé si heu entès
el títol. La traduiré al castellà per a què quedi més clara: Dime de lo que presumes y te diré de lo que
careces. Només va saber
veure els defectes dels seus enemics i es va agafar als clau roents de la
dimissió de Baños i la divisió interna de les CUP. En cap moment va fer
autocrítica. És massa megalòman per a pensar que ell és el que està equivocat i
la resta tenen raó.
Aquesta frase sé
li pot aplicar perfectament al encara presidenciable Mas. A l’entrevista que anit
li van fer Xavi Coral i Tian Riba és
va poder veure una vegada més la supèrbia d’un Mas que, tot i estar en hores
baixes (baixíssimes) encara pensa en presentar-se un altre cop com a cap de
llista.
Cal pensar que és
del tot improbable la repetició de Junts pel Sí i allò del vot de la teva vida. Aquell moment ha passat sense que es
pogués obtenir el resultat desitjat.
Per un sol diputat, per un de sol –es lamentava Mas- Una juguesca més dels
números, igual que l’empat a 1.515 de les CUP o ves a saber quins més. Però
Junts pel Sí esperaven alguna cosa més. Si abans de sortir els haguessin dit
que en traurien 73, segur que no s’haurien conformat. Per això van fer la
llista que van fer i per això quan no s’assoleix l’èxit esperat, el desencant
és més gran.
A molts dels que
ahir vàrem veure l’entrevista (vaig fer una excepció i la vaig veure quasi bé
tota), ens quedarem amb les ganes de que Mas digués alguna cosa més. Segurament,
com deien algunes piulades, va perdre
una oportunitat històrica de quedar bé amb la majoria dels catalans. Un cop més
va demostrar que no ha estat mai el president de tots els catalans, segurament
perquè no ho ha volgut ser.
Va dir que només
feia 5 anys que era president, però en fa molts més que està en política i
intentant-ho ser. Primer li van barrar el pas els dos governs Tripartits. Tot i
haver guanyat les eleccions en vots i diputats, Mas no va saber aglutinar prou
suports per que l’investissin. A la tercera va haver de pactar amb el PP quan
anys abans havia acudit al notari per a dir que no ho faria... Però era l’única
solució a tots els seus mals. Després va veure com a única sortida la via sobiranista
i va trencar novament amb el PP (i vull pensar que definitivament)
Per dos vegades
va aconseguir ser investit President de la Generalitat, però després de les
eleccions del 27-S no ho ha tornat a aconseguir. Resumint: 5 victòries i només
2 investidures. La veritat és que diu molt poc d’ell.
De les seves
paraules d’anit, s’interpreta que si finalment anem al març a unes noves
eleccions, Mas no portarà grans novetats, però si una de molt clara: un
plebiscit sobre la seva persona: Catalans,
m’estimeu?
Tal com es remoreja,
Junts pel Sí no es reeditarà (babaus serien els republicans si tornessin a
caure amb el mateix error) i per tant Mas haurà d’intentar reeditar per segon
cop una mena de Democràcia i Llibertat amb els dissidents d’Unió (Demòcrates de
Catalunya) i amb Reagrupament de Carretero.
Segurament no m’ho
acceptaran (jo no el penso patentar), però li suggereixo a Mas que jugui amb el
seu cognom, igual com va fer Gil a Marbella (Grupo Independiente Liberal), com per exemple Moviment Alternatiu Socioliberal.
