FERRAN MONEGAL
Sembla que la sort està tirada, com va dir Juli Cèsar. Almenys a La Sexta. Només hi ha ulls per a Susana Díaz. A Pedro Sánchez el silencien. És una forma d'enterrar-lo: per a un líder polític, el silenci televisiu és la condemna a la no existència. La Sexta era l'única cadena que, després de la guerra de Ferraz, mantenia un equilibri virtuós. A la zona d'Antonio García Ferreras (cap de tots els informatius de la cadena) Susana era -i és- la nineta dels seus ulls. A 'El intermedio', en canvi, mantenien amb simpatia i humor l'atenció sobre Pedro. Ara l'equilibri declina. La uniformitat s'estén. Només el nucli oficialista del PSOE és el seu focus d'atenció. No és un retret, només és una constatació comparativa. A Pedro Sánchez l'han passat al costat opac. En el camp de batalla de 'La Sexta noche', per exemple, no van dir ni piu del seu míting a Astúries, però es van desviure amb el de Susana a Jaén. I dissabte passat van invitarJosé Bono, una entrevista instrumental, evidentment: el poc que va dir de Sánchez va ser per anar-lo laminant, com si fos un negre espectre en la tenebra. L'aparició de ZP com a gran 'supporter' deSusana ha entendrit Wyoming. Els va treure amorosament abraçadets, com Leonardo DiCaprio i Kate Winslet. Tractant-se del 'Titanic', vaixell que va naufragar, es pot entendre com una resta de rebel·lia d''El intermedio' davant d'aquesta clamorosa transformació de La Sexta en 'cheerleader' de Susana, la trianera.
MARATÓ .- Em retreu una veïna, i lectora, que no hagi parlat encara de 'La Marató' de TV-3. Li agraeixo l'interès, però 'La Marató' no és tema en una columna de crítica. No sabria on mossegar. I a més, encara que hi hagués algun remot extrem mossegable, m'hi nego. He vist persones afectades per un ictus, per algun trastorn cerebral greu. He vist les conseqüències que pateixen. I com a espectador agraeixo que la tele m'ensenyi, m'eduqui, en la solidaritat i el respecte que totes aquestes persones es mereixen. També m'ha ensenyat aquest programa professionals del món sanitari que dediquen la seva vida, i el seu coneixement, a mitigar els cops que clava el destí. I m'ha mostrat 'La Marató', també,la resposta d'un país que es bolca, aportant-hi el que pot, incloent-hi nenes i nens que buiden la guardiola. Això és molt gran. Per a aquest trajecte, per a aquest comentari, no busquin dentadura. Només reconeixement, admiració, afecte.
