POBLAT IBER DE CASTELLFORT 2

Al gran ball de l'1-O amb merda a les sabates

XAVIER BRU DE SALA

Escriptor

Tot sembla indicar que l’1-O serà una data molt més assenyalada que l’inigualable 9-N o l’ambivalent 27-S. Aquestes fites passaran sens dubte a la història, però si ningú fa mutis abans d’hora totes dues empal·lidiran davant la magnitud de l’1-O. Segons els anuncis i els preparatius del gran ball de final de procés, l’1-O només serà comparable a aquell 11-S de l’entrada de les tropes borbòniques de James Fitz-James, duc de Berwick, a Barcelona, ja veurem si amb un resultat similar o rescabalador.  

Les diferències són: una, que fa tres segles la confrontació era certa, però ara per ara no sabem si l’1-O compareixerà només un ballador, s’enfrontaran tots dos o la plaça quedarà deserta; i dues, que aquells assetjats de Barcelona defensaven un país molt diferent del que volia Castella, i en canvi ara tot indica que els del 'sí' aniran a la festa amb la mateixa merda a les sabates que els del 'no'.

Faríem malament si ens fixéssim només en els polítics i les seves desqualificacions mútues. El context democràtic indica que l’última paraula la té la societat, és a dir, els votants, i la tindran tant si l’1-O hi ha urnes com si han estar segrestades per l’autoritat competent, o incompetent, fa de mal dir. D’una forma o d’una altra no trigarem a votar. I si d’una cosa no hi ha dubte és que el recompte tornarà a centrar-se en la suficiència o insuficiència del vot independentista. 

La composició del vot, de cada vot, compta amb múltiples factors. Els que configuren el 'sí' són prou coneguts i força similars. El 'no', en canvi, és molt més heterogeni. Hi influeixen sentiments d’identitat, servilisme envers el poder central, rebuig de la unilateralitat, esperances –minvants però certes– d’una reforma d’Espanya, etcètera. ¿I la corrupció? ¿Com influeix la corrupció, em refereixo a la d’aquí, en l’electorat del sí? Vist el 'cas Palau' i amb sentència anunciada per dates properes a la del gran ball, és ineludible preguntar-s’ho.

Fer net o no fer net, aquesta és la qüestió. Persistir en una negació dels fets que tan sols es fonamenta en la doble moral o admetre culpes, demanar perdó, i expiar. Si Jordi Pujol és el Dalai-lama català i la seva impol·luta família ha estat perseguida per raons polítiques, serà impossible fer un país on robar a sac en nom del més sagrat sigui considerat pitjor que robar a seques. O són del tot falses les acusacions del 3% i Germà Gordó és una víctima propiciatòria més, o el cordó umbilical que alimenta el nou país transporta xarop de claveguera. Si CDC va utilitzar el Palau per finançar-se il·legalment, sense cap mena d’escrúpol ni respecte per la cultura i els símbols, si ho va fer, que ho va fer, i ho nega en comptes de demanar perdó, anirem al gran ball amb la merda de 30 anys enganxada a les sabates.

Si Junts pel Sí, l’ANC i Òmnium volen fer campanya pel 'sí', han d’establir un cordó sanitari, per convence’s i convèncer del rebuig frontal, total i sense fissures a la corrupció, començant per la pròpia. Si continuen mirant cap a una altra banda, l’1-O tindrà dos enemics, el de fora i el de dins.

156è TALL DE L'N-340 A SOL DE RIU (ALCANAR)

SIRGAR CONTRACORRENT

L’amic Mario Pons va escriure la setmana passada al seu compte de Facebook que, un any més, l’Ajuntament de l’Ampolla, el seu poble, no ha contractat el seu conjunt musical, los Sirgadors per a les festes majors de Sant Joan.

Des de la seva independència del municipi del Perelló, l’Ampolla ha tingut 2 alcaldes: Francesc (Paco) Sancho, primer com independent i després de CiU (*) i Francesc (Paco) Arasa, també de CiU, però amb passat socialista (tot i que li agradaria esborrar-ho del seu currículum) i fidel entusiasta del primer... O sigui, abans de prendre una decisió, li consulta.

Mentre Mario Pons va destacar com activista en la seva defensa del territori assistint a les manifestacions, assemblees, etc, però també com a realitzador dels documentals Aigua, font de vida i el censurat Contracorriente, la carrera de Sancho va transcórrer en direcció oposada, però a la vegada millor remunerada... Bastant millor remunerada!  

Davant l’aixecament del poble ebrenc contra l’amenaça que significava el Pla Hidrològic Nacional, el darrer Govern del Molt Poc Honorable Jordi Pujol va crear una Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre de la que depenien altres delegacions departamentals... I amb qui es va pensar per posar-lo al capdavant? Efectivament, amb l’alcalde de l’Ampolla Francesc Sancho. Des de la PDE es va considerar aquest càrrec de nova creació com un comissari polític al servei del centralisme barceloní en un intent de contrarestar la marea blava. 

El 12 de setembre de 2001 (en sondemà dels atemptats de Nova York), la PDE va tenir l’atreviment de fer una manifestació a casa de Francesc Sancho amb la gent que no havíem viatjat a Brussel·les on el dia abans també s’hi va fer una manifestació (tot i que uns pocs van repetir, el gruix de l’expedició encara no havia arribat) Com a cloenda de l’acte, un grup de joves de la PDE van efectuar la dansa de la gallina, en clara al·lusió a un amic del primer edil municipal. Amb aquests precedents és lògic que les relacions entre Francesc Sancho i la PDE no fossin bones o dit d’una altra manera (com diria Rajoy): fossin dolentes.  

Per tant, Mario Pons, com a membre de l’Assemblea Local de PDE d’Ampolla no estava ben vist per l’establishment local, com tampoc ho érem els membres de les diferents assemblees locals pels respectius governs territorials amb alcaldes i càrrecs de CiU. Tot i el pas del temps i els canvis produïts i en una bona part dels casos, les ferides obertes encara no s’han tancat i allà on s’hi van prendre represàlies i on continua governant CiU o del PDeCAT, encara se’n prenen.

Per als convergents ampolleros, Mario Pons va sirgar contracorrent, mentre a d’altres pobles de les Terres de l’Ebre hi nedàvem (contracorrent)... Ens haurien volgut submisos , però en ens vam rebel·lar i vam acabar guanyant la batalla de l’aigua.

Però tal com he dit més amunt, encara hi ha qui està pagant les conseqüències d’aquella època.

Tot i que no sóc de donar consells (qui sóc jo per a fer-ho), amic Mario te’n vaig a donar una parell. El primer que has de fer és demanar perdó als Paco’s i dir-los que en aquesta vida t’has equivocat moltes vegades i després proposar-li a Francesc Sancho de fer-li un documental sobre al seva vida. Penso que Raça ampollera seria un bon títol.  

(*) Francesc Sancho i Serena, rapitenc i metge de professió, va començar militant a un partit comunista (no sabria dir quin) i després d’un brevíssim pas pel PSC (això me van dir), va ser elegit primer alcalde de l’Ampolla com independent fins que va recalar a les files de CDC, un partit on sé solia fer carrera i ve-t’ho aquí que ne va fer: Delegat del Govern durant els anys del moviment antitransvasament, president del Consorci d’Aigües de Tarragona, president del CEPIDE, diputat al Parlament, responsable de Secretaria de Participació Social i Local en Salut... I per suposat alcalde fins a que se’n va cansar... Llavors va heretar l’alcaldia el seu més fervent seguidor: Paco Arasa.

SI TENIU CURIOSITAT SOBRE ALGUNS POLÍTICS QUE VAN OCUPAR CÀRRECS A LA SANITAT CATALANA, NO DEIXEU D'ENTRAR:

http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article10542#.WUpZloWLTcs