 |
| Foto: Josep Emili Fonollosa (Vinaròs News) |
El recordat amic vinarossenc Joan Antoni Fabregat Miralles tenia una
forma molt peculiar de referir-se a València. L’anomenava Blavència... I perquè Blavència?
Senzillament per la franja blava que porta la seva senyera i de la que tan en
contra n’estava ell.
Vaig conèixer a l’Antoni a principis dels anys 80. Tot i ser de Vinaròs, era un
catalanista convençut, igual que molts altres vinarossencs. Eren els anys de la
Transició on amb més o menys encert se van haver de decidir moltes coses. Com
per exemple el nom de la comunitat: que si País Valencià, que si Regne de
València... Al final ni per a tu ni per a mi... I així va ser com va sorgir el
nyap de Comunitat Valenciana. L’elecció de la bandera va viure un procés
semblant. Davant la senyera quadribarrada i prou que semblava només identificar
a Catalunya, quan en realitat hi havia (i els hi ha) molts de valencians que s’hi
identifiquen plenament, al final se va decidir per la que deriva de l’estendard
de Jaume I el Conqueridor i que, pel que sembla en aquella època era la bandera
de la capital del Túria, ja que el Rei Conqueridor la va lliurar a la ciutat
després d’arrabassar-la als musulmans.
Ahir diumenge vaig veure unes fotos a Vinaròs News de la concentració ultranacionalista
que hi van haver a la capital del Baix Maestrat per a protestar per la
presència del diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya Joan Tardà. Com si una persona no tingués el dret de desplaçar-se
allà on vulgui o com si un diputat no pogués explicar el seu pensament polític
allà on millor cregui convenient...
 |
| De Manel Fontdevila a eldiario.es. |
Tot i que han passat quasi 40 anys, tal com se
pot comprovar la situació no ha canviat gaire respecte a la que se vivia en
aquella època. Els blaveros segueixen
pensant que el Regne els hi pertany en
exclusivitat i que l’han de salvaguardar de qualsevol interferència que arribi
des del Nord. Des del Nord, perquè si els hi ve de l’Oest no ho veuen com una intrusió,
sinó com una prova d’amistat i cooperació: Per
ofrenar noves glòries a Espanya...!
A un sector molt important de la població
valenciana no els importen gaire les corrupteles d’alguns dels seus màxims
dirigents de les darreres dècades els zaplanes,camps, fabres, rus, blascos, les rites i un llarg etcètera) El realment
important va ser que tot aquesta gentola van saber aturar la catalanització
tancant els repetidors de TV3, menyspreant premis literaris com el d’Octubre
organitzat pel Acció Cultural del País Valencià o el que encara és més greu:
voler negar que el català i el valencià són la mateixa llengua (tot i
reconèixer el dret d’anomenar-lo com els domi la gana)
L’amic Antoni,
que en la seva joventut va ser delegat de facultat a la Universitat de València
i membre del Moviment Comunista del País Valencià a aquestes cèdules de l’extrema
dreta valenciana les anomenava Bunquer
Barraqueta. Òbviament no cal explicar el per que era així.
L’extrema dreta sempre ha estat present dintre
de la societat valenciana i ha tingut representació dintre dels poders fàctics
valencians. Però potser després de molts anys, davant l’amenaça del trencament
d’Espanya pel riu Sènia és quan han tornat a treure el caparró i donar mostres
de la seva intolerància, tal com també ha passat a d’altres llocs de l’Estat Espanyol,
inclosa la pròpia Catalunya.
