EL BALLESTAR

DEL QUE NO SE’N PARLA

Temperatura dintre del vehicle oficina de la Creu Roja. Foto Paco Túnez. 

Durant els 5 dies en que va estar en actiu el foc de la Ribera d’Ebre (tret d'uns petits focus que van revifar), les notícies parlaven de les hectàrees cremades i de la desesperació i desolació dels afectats... Però se parlava poc del nombre d’efectius que hi van intervindré treballant en condicions extremes, de la heroïcitat dels bombers i també membres de la Unitat Militar d’Emergències de l’Exercit, dels Agents Rurals i d’altres serveis civils com els membres de la Creu Roja, de Protecció Civil o de les Associacions de Defensa Vegetal, les conegudes ADV que, suposo, també van contribuir en la mesura del que els hi va ser possible.  

Me consta, perquè ho he pogut recavar de primera ma, el sacrifici que van haver de fer, el temps que van haver de estar lluitant contra el foc o atenen a les persones afectades.  Diversos bombers van patir desmais per culpa dels cops de calor i un camió va bolcar per l’orografia del terreny. Aquest va ser l’incident més greu. Per sort no se van haver de lamentar víctimes.  

Només un exemple. El meu amic Paco Túnez, coordinador provincial d’emergències de la Creu Roja se’n anava a descansar cada nit a les dues després d’atendre i mirar de reconfortar els damnificats.

I segur que com ell molta més gent ens podria explicar les seves pròpies experiències, fins i tot les persones i entitats que, de forma totalment desinteressada, van col·laborar portant aigua i menjar als que se trobaven a primeria línia de foc.  

CORATXÀ I EL SEU PAISATGE

LLUÏTAR CONTRA ELS ELEMENTS

Tomàs Molina, l'amic Paco Túnez i d'altres a Vinebre.
Foto cedida per Paco Túnez. 

L’espècie humana sempre ha hagut de lluitar contra els elements.  L’exemple més recent l’hem tingut en el gran incendi que ha cremat més de 6.000 Ha entre les comarques de la Ribera d’Ebre, les Garrigues i el Segrià i que va iniciar-se el passat dimecres 26 de juny i que no va poder ser controlat fins la tarda de diumenge.

Com passa sempre els més perjudicats han estat els pagesos i els ramaders, sense oblidar-nos d’aquelles persones que tenien un habitatge dintre de la zona cremada.

El govern de Catalunya ja hi ha promès ajuts i alguna entitat bancària línies de finançament per a que puguin restablir com abans millor les seves propietats. Aquest fet m’ha fet recordar un precedent: les promeses que la pròpia Generalitat i la banca els hi van fer als pagesos i ramaders després dels greus desperfectes soferts per culpa dels aiguats de l’octubre del 2000 que van afectar a les comarques del Sud de Catalunya. Al final, com quasi sempre, tot és paper mullat.

Les institucions queden molt bé davant els mitjans de comunicació prometent allò que mai acabaran de complir i la banca, mirant sempre de fer negoci, ofereixen préstecs tous (a baix interès) a una gent que han perdut precisament la seva principal font d’ingressos.