Ni la democràcia
espanyola és una democràcia plena, ni el Tribunal Constitucional és imparcial.
En un país així
és lògic que el Rei tampoc sigui el cap d’Estat de tots els espanyols, i encara
menys d’aquells que ni se senten espanyols ni monàrquics.
Som, senyores i
senyors, un país de pandereta... No, de traca no, de pandereta, de maraixa i de
burro en sària. Un país semblant al que se van trobar els turistes europeus fa
60 anys. Al fons no ha canviat tant tot i la modernitat de les instal·lacions.
I per què ve
això? Per la resolució del TC anul·lant la resolució del Parlament de Catalunya
contra la reprovació del Borbó. Ignoro si la resolució contempla i condemna l’actitud
del Rei pel 3-O per la poca imparcialitat que va tenir. Si la Constitució diu
que la figura del Rei és inviolable (cada vegada que ho llegeixo o ho escric el
cap me porta cap a un altre lloc), no és menys cert que també atorga a la
Corona un paper d’àrbitre davant els conflictes interns.
El 3-0, el Borbó
no va saber estar a l’alçada de les circumstàncies i el TC, una vegada més
mostra la seva parcialitat a l’hora d’emetre un veredicte, en aquest cas, anul·lant
una resolució d’un Parlament que representa al poble de Catalunya.
 |
| Del Plural.com. |
Una vegada més (i
ja ne van unes quantes), el poder judicial passa per sobre del poder legislatiu
i dicta una sentència política sense tenir en compte que mai podrà anul·lar la manera
de pensar de la majoria dels ciutadans d’un poble.
La ciutadania de
Catalunya podrà o no ser independentista. Els resultats demostren que hi ha un
empat tècnic entre aquells que s’hi senten i els que no. Però queda clar que
els independentistes no són monàrquics (encara que estic segur que ne trobaríem
algun) i, segons les enquestes (no hi ha d’altra manera de mesurar-ho) una part
important d’aquells que no són independentistes, tampoc són monàrquics.
La monarquia és
una institució caduca. Una institució que grinyola dintre d’un país que diu ser
democràtic. Com se pot ser democràtic si la màxima institució no ho és?
Una monarquia al
segle XXI és la proba fefaent de la manca de qualitat democràtics d’un estat.
