 |
| Paquets d'arròs Montsià el dia de la inauguració del Carrefour d'Amposta. |
De menut (i d’això ja fa molts anys) me van
explicar que un pagès va posar una nota amagada entre les fulles d’una col. A
la nota posava una cosa així: M’han comprat aquesta col per una pesseta,
m’agradaria que me diguéreu quan heu pagat vosaltres. També hi havia un número
de telèfon esperant resposta.
En aquell temps encara no hi havia grans
supermercats, però els intermediaris ja tenien uns marges de benefici
desorbitats. La primera vegada que vaig sentir parlar del Carrefour va ser l’any
1976 i era el de Barcelona, més ben dit, el del Prat de Llobregat, obert un
parell d’anys abans.
Ha hagut de passar més de 40 anys per a que
finalment l’administració, sembla, s’hagi plantejat controlar d’alguna manera
els marges comercials que apliquen majoritàriament les grans superfícies i els
intermediaris que encara hi queden.
 |
| Ampolles d'oli Grusco el dia de ció del Carrefour d'Amposta. |
També és important reduir despeses en
transport i de passada disminuir emissions de CO2 a l’atmosfera (ja que el
transport de mercaderies es fa majoritàriament per carretera) i per
aconseguir-ho res millor que comprar productes dels anomenats de Km 0 a les
botigues del barri.
Acabaré amb un acudit del malaguanyat i
recordat Forges. Un dia anava un caminant pel carrer quan de sobte sé li va aparèixer
un atracador:
-Ui!
Perdó mestre...
