PINTEN BASTOS!

Ens diuen que el Barça està passant per un moment econòmic molt difícil i ens ho hem de creure... Pinten bastos! Potser és de les poques coses que hem d’acceptar sense aturar-nos a pensar-hi ni que sigui uns pocs minuts. Però estic segur que ni Laporta diu tota la veritat ni Bertomeu tampoc i que tos dos ens amaguen coses que segurament no sabrem mai. La situació econòmica del Barça no és fruit d’un dia i estic convençut que han influït molts de factors i que de culpables n’hi ha més d’un: entre tots la van matar i ella sola es va morir. Fa temps que el futbol ha perdut l’essència esportiva que va tenir durant dècades per a convertir-se en un gran negoci. I quan això passa els clubs grans només tenen dues opcions per a continuar existint: o convertir-se en SAD per a què els accionistes aportin capital quan la situació econòmica ho requereixi o fomentar el futbol base a la recerca de nous talents que puguin arribar a ser útils per al primer equip o ser traspassats per a sanejar les arques de l’entitat. A can Barça parlar de reconvertir el club en una SAD sembla que és un tema tabú... Però potser algun dia s’haurà d’afrontar. La situació actual d’un club propietat dels socis és una idea romàntica però poc d’acord amb el temps que corren.

UN COP D'ULL A CATALUNYA. Les 4

UN COP D'ULL A CATALUNYA. Les 3

QUAN NO TENÍEM MÒBIL: EL COMANDAMENT DE LA TELEVISIÓ

El mes de juny de 1978 hi va haver la Copa del Món de Futbol de l’Argentina. Degut a un accident laboral treballant a Cerámicas Lores de Vinaròs on em vaig fracturar el turmell dret per dos llocs per la qual cosa vaig haver de ser operat i m’havia d’estar al llit sense pràcticament poder-me moure, vaig haver de fer llit durant tots els dies que va durar el campionat i uns quants més. Aquest fet va comportar que pogués veure tots els partits de futbol que van retransmetre per TVE. Era igual l’hora que els fessin... La diferència horària entre Argentina i Espanya és de 5 hores. Així si un partit el jugaven a les 8 de la tarda a Argentina, aquí era la 1 de la matinada. Però a mi em donava igual... El dia següent podia dormir. Els meus pares em van cedir desinteressadament l’única televisió que teníem a casa, una Inter en blan i negre d’aproximadament 10 anys. Però... Com meu feia per encendre i apagar el televisor si no hi havia comandament a distància? Vaig haver d’improvisar-ne un: el mànec d’una granera! Quan havia de començar el partit, m’incorporava una mica (això si que ho podia fer) i amb la granera a la ma i una mica de destresa, li donava al boto d’engegat/apagat i posava en marxa la tele. I quan el partit s’acabava només tenia que repetir l’operació per apagar-la. Així no molestava els meus pares. Tampoc tenia problemes a l’hora de canviar de canal. No calia fer-ho... Només hi havia TVE i aquesta emetia per dos canals diferents: TVE 1 (posteriorment va passar a dir-se la Primera) i TVE 2 que emetia per UHF, però que només podien gaudir uns pocs espanyols, ja que feia falta una antena específica i no totes les famílies estaven disposades a finançar-la. Per cert, el campionat el va guanyar la pròpia Argentina davant Holanda (ara Països Baixos) per 3 a 1 a la pròrroga i Marito Kempes (que jugava al València CF) va ser escollit el millor jugador del campionat.