diumenge, 27 de maig del 2012

LES TERRES DE L’EBRE SENSE “PRESÈNCIA”



Els qui compreu El Punt Avui, sabeu perfectament que juntament amb el diari de diumenge s’entrega la revista “Presència”, la d’avui, amb un suggerent títol: “L’estiu a l’abasta; una gui per descobrir els racons amb més encant de casa nostra”. No ha estat gaire difícil trobar el començament del, diguem-li, reportatge, ja que tot just començava a la pàgina 4. Ràpidament he anat passant fulles: Barcelona, l’alt Empordà, entre les Gavarres i el Montgrí, des de les ribes de l’Onyar, Aigua, mar i muntanya (la Selva), Més enllà del sol i la platja (el Maresme) –com veieu, anem baixant-, Seduïts per l’entorn (l’Osona, el Ripollès), trepitjant territori en família (la Garrotxa, la Cerdanya), diversitat per la naturalesa (el Baix Llobregat), entre vinyes i col·leccionisme (el Penedès i el Garraf), destinació Daurada (la Costa Daurada, Tarragona), Territori per descobrir (Lleida, plana de Ponent... Ep! No surt res de les comarques dels comarques de l’Ebre... No pot ser, He tornat enrere i ho he tornat a mirar... Res. He pensat (il·lús de mi) que potser trobaria alguna cosa més endavant... País de terra, aigua i foc (el Pirineu de Lleida), un veïns molt desconeguts (la Franja de Ponent), Andorra la verda, Aires del Nord (Catalunya Nord), la joia del bosc mediterrani (País Valencià), natura i tradicions a les Illes... Res, ni rastre de les terres de l’Ebre i el Priorat... S’han saltat mitja demarcació de Tarragona com aquell que no vol...
Ni el delta de l’Ebre, ni els Ports, ni Tortosa, ni la Terra Alta (Horta de Sant Joan, Arnes, Batea, Gandesa), res de la Ribera d’Ebre, ni tampoc El Priorat, amb els seus paisatges i una joia com és Siurana...
Què voleu que us digui? He quedat del tot desencantat amb l’editor de la Presència.
La meva dona m’ha dit: Això és perquè els ajuntaments d’aquí no han pagat. Potser sí, ja sé que aquestes coses van així. Si vols que et fem publicitat paga. Però trobo una mica estrany que s’hagin “oblidat” de tot el sud de Catalunya.
Remarco: MOT MALAMENT SENYOR DE PRESÈNCIA. UNA COSA AIXÍ MEREIX UNA RECTIFICACIÓ.
Faran alguna cosa els nostres polítics, sobre tot els responsables del turisme? M’estranyaria molt.  

Podeu comprovar-ho vosaltres mateixos: http://www.elquiosc.cat/Quiosc.php?do=mostrarHemeroteca&edicio_id=15

ELS ACUDITS DEL DARRER CAP DE SETMANA DEL MES DE MAIG DE 2012

De Ferreres al Periódico del 26-05-2012.

De Ferreres al Periódico del 27-05-2012.

De Leonard Beard al Periódico del 27-05-2012.

De Faro al Diari de Tarragona del 27-05-2012.

De JAP al Punt Avui del 27-05-2012.

De FER al Punt Avui del 27-05-2012.

UNA CAMISA DE 300 PESSETES

La Plaça un dia de la Fira de la Terrissa. 



A la Galera, des de sempre, el mercat ambulant s’ha fet a la Plaça, un edifici obert que hi ha al bell mig del poble. A part d’una parada de fruita i verdura que hi anava cada dissabte, alguns venedors ambulants solien anar-hi els dies de pluja ja que allí estaven a cobert.
Aquell dia la megafonia municipal va anunciar l’arribada de Claro, un venedor de Masdenverge que venia de tant en tant i que portava camises a 200 pessetes.
Per aquella època encara no tenia la costum d’anar jo mateix a comprar-me roba, així que li vaig di a ma mare que hi anés. Al cap d’una estona ja estava de tornada a casa
.
-“Mira –em va dir- les de 200 pessetes no m’han acabat d’agradar, però per 300 n’hi ha unes que m’han agradat més”. 
 
Li vaig donar el meu consentiment i ma mare me’n va comprar una de 300 pessetes.
Quan me la vaig emprovar, una de les mànigues m’anava tant estreta que era impossible embotonar-me-la. Tinguérem que prendre una dràstica solució: tallar les mànigues i fer-me una camisa de màniga curta. Ma mare va portar la camisa a la tia Encarnación, la dona de son padrí que feia confecció i que em deixaria una camisa de màniga curta perfecta.
La vaig estrenar-la una nit de dissabte del mes de setembre per anar al cine a Santa Bàrbara. De sobte em va caure un botó i darrera d’aquell, tota la resta. Afortunadament portava una caçadora que em vaig haver embotonar per a evitar fer el ridícul més espantós.
Què hauria passat si ma mare me’n hagués comprar una de 200 pessetes?

BANYOLES. EL POBLE III