L’EFÍMER “EFECTE OBAMA”

Sempre que es produeix un canvi important, i l’elecció del candidat demòcrata Obama per a la presidència dels Estats Units, ho ha segut, sense cap mena de dubte, es creen noves perspectives, noves il•lusions...
Les borses mundials així ho van “entendre” i totes van comportar-se l’alça. Suposo que, fins i tot, hi va haver que va arribar a pensar que la crisi mundial havia desaparegut. Res més lluny. Passades només 24 hores, les borses van tenir un altre cop una forta davallada. L’Ibex 35, l’índex espanyol més conegut, patia la quarta baixada en importància d’aquest anys.
Abans d’escriure aquesta entrada he volgut assegurar-me de que avui ho hagués pujat un altre cop. Encara que, venint cap a casa de la feina, havia escoltat a la ràdio que les borses asiàtiques havien tancat amb pèrdues. Així que he entrat a la pàgina de la Cadena Ser i he comprovat, al menys, que no hi havia hagut cap pujada significativa. Textualment, el titular econòmic deia així: “L’Ibex 35, presa de la volatilitat. L’Ibex transita entre pèrdues i guanys, en una jornada a l’alça a Europa.
El que queda clar és que la crisi no s’acabarà ni amb una setmana ni un mes. Que la cosa, tal com diuen la majoria d’experts, va per llarg. I faria bé el flamant guanyador de les presidencials americanes de posar-se a treballar el més ràpidament possible. Encara que això és força difícil ja que no prendrà possessió del nou càrrec fins l’any nou.
Mentre, Bush, pareix que, en contra del que s’acostuma a fer als Estats Units, ha pres decisions importants que poden condicionar la política (no tan sols econòmica, sinó també social) del president electe Obama. Recordo també que una cosa semblant fa ver aquí a Catalunya el President Pujol. Els darrers mesos de govern convergent, també es van prendre mesures que van condicionar i molt, sobre tot, el primer any de govern tripartit.
I tornant a Catalunya, he vist a la televisió unes imatges del Conseller Castells, aparentment responent una pregunta i amb un to d’empipat, no gaire habitual en un polític quan es té una càmera al davant. Defensava la necessitat de concedir ajudes a la banda per a reactivar l’economia. Ja ho vaig explicar temps enrera. Si la banca no té diners, no en pot deixar i si no en deixa, el consumidor no pot canviar-se el cotxe o fer reformes a casa, per tant, el fabricant de cotxes no ven i cal fer regulacions d’ocupació i el paleta, el fustes i companyia, es queden a l’atur perquè no tenen feina. És tot una cadena que cal començar en un lloc per dinamitzar tota la resta.
El Banc Central Europeu, abaixant els tipus en mig punt ahir, també va prendre una d’aquestes mesures que calia fer. Ara només falta que baixi el famós Euribor (encara que les darrers dies, també ha iniciat un lleuger descens.
Una de les coses que més demanda el consumidor és que s’abaixen els tipus d’interès dels préstecs, sobre tot dels hipotecaris. N’estic d’acord. La banca, un dels sectors que més té que veure amb la “creació” de la crisi, en agraïment als esforços que estant fent el govern, hauria de mostrar una mica més de sensibilitat de cara als més perjudicats per la crisi. I sobre tot, els sector de les caixes d’estalvis, que no tenen que donar comptes a accionistes. Per un anys que no “surti a la premsa” un titular que digui que els beneficis s’han incrementat, no passa res. Temps tindran per recuperar-se d’aquests dies dolents.