No ho recordo amb exactitud. Devia de tenir 12
o 13 anys i cursava segon o tercer del batxillerat elemental d’aquella època de
finals dels 60. Estàvem a classe de dibuix i crec recordar que el professor era
D. Paco Villanueva, que després penjaria els hàbits d’ensenyant i entraria a
treballar a la Caixa.
Per aquella època estudiava a l'institut d'Ulldecona que portava el nom de Ramón (en castellà) Forcadell, de sobre nom el Tigre del Maestrat (bé, devia de ser el segon tigre perquè el primer va ser un altre Ramon, el General Cabrera.
Recordo que estàvem dibuixant un martell i un
tornavís que es creuaven i projectaven la seva ombra. Un company de classe
havia dibuixat el punt d’encreuament de l’ombra molt més fosc que la resta i D.
Paco, alterat, li va demostrar gràficament que l’ombra era igual d’intensa a
tot arreu. Per a demostrar-li va agafar dos llapis i els va creuar, mirant que
la llum que entrava per la finestra de classe els hi fes projectar l’ombra al
terra. Efectivament, la intensitat era homogènia a tots els punts.
De vegades vaig cap a casa pel carrer Amèrica
d’Amposta. Quan passo per davant del Pere Mata (a l’altra vorera està la
caserna de la Guardia Civil), em fixo que hi ha ombres que s’enllacen perquè
reben llum de diversos punts. Segons sigui la distància n’hi ha de més intenses
i de menys i, en algun punt, al creuar-se, l’ombra és molt més intensa. Amb
aquest experiment quedaria demostrat que els
professors també s’equivoquen i que l’alumne, a pesar de que, segurament,
ho havia dibuixat malament, també tenia raó.
Fins que Nicolau Copèrnic va demostrar que la
terra era rodona, la creença científica de l’època la feien plana. Al final,
moltes de les teories que s’han donat sempre com a certes, es pot arribar a
demostrar que, de fet, no ho són tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada