dimarts, 19 de novembre del 2013

Sense consulta l'any 2014

Nacho Corredor

No hi ha gairebé cap dirigent polític català que en privat admeti que la consulta on es pugui decidir, o no, la independència de Catalunya, es pugui celebrar l'any que ve. No, com a mínim, pactada amb l'Estat, i no, com a mínim, celebrada sense el seu permís. Un supòsit que la setmana passada  només va obtenir el suport de 25 diputats al Parlament de Catalunya.
Si bé la responsabilitat final en cas de no celebrar-se serà, òbviament, del mateix Estat, no hi havia cap mandat ciutadà que obligués a fer la consulta abans de finals del 2014. I no hi ha cap necessitat de seguir insistint que es podrà celebrar amb permís, quan en el moment d'apagar-se el micròfon gairebé ningú s'ho creu. Ni creuen que es pugui celebrar amb l'aval de l'Estat, ni volen celebrar-la sense aquest aval.
Quan més del 80% de la població de Catalunya vol decidir sobre quin és el seu subjecte de sobirania, no hi ha molts dubtes respecte de la necessitat de donar-li una resposta política. I si la negativa de l'Estat és més que probable, la necessitat de carregar-se de raons sorgeix precisament de la força política que pugui sorgir del Parlament. I de dir la veritat. Si els 104 diputats que s'han pronunciat a favor del que coneixem per dret a decidir fossin capaços de fer un exercici de generositat i acordar una pregunta, ja estaríem davant un fet històric.
En cas contrari, entrarem en un complex terreny de declaració unilateral amb resultat incert i amb majories menys clares o, encara pitjor, en una espiral que allargarà el debat ad eternum, i al final del qual només assistiran els més convençuts. Mentre que aquí sembla que només hi ha un possible tema de conversa, el món progressa, o involuciona, a una velocitat vertiginosa i els ciutadans de Catalunya no ens podem permetre seguir reconcentrats gaire temps més.