La crisi financera que estem patint està
comportant la reestructuració del sector bancari. Així, les petites caixes que
van voler deixar enrere els seus principis enlluernats per l’enorme negoci que
suposava el sector immobiliari, han estat absorbides pels grans del sector (Santander, Sabadell, BBVA i CaixaBank)
Això ha comportat una sèrie de duplicitats d’oficines que ha fet que, algunes
d’elles, hagin tancat i, per tant, incrementat el volum de feina de les que
tenien més prop a l’haver d’atendre més clients.
Sovint, el tancament d’oficines ha estat del
tot justifica, però en altres casos, no. Anem a pams.
A Amposta,
ja fa anys, quan la Caixa (ara CaixaBank) va absorbir la Caixa d’Estalvis de Barcelona, es va
mantenir l’oficina que hi havia als quatre cantons (Avinguda Alcalde Palau amb
el carrer Sant Josep), quan a escassament 100 metres hi havia la
central, la del Mercat.
Durant els anys de la bombolla immobiliària,
van aterrar diverses entitat atretes, com he dit abans, pel negoci que suposava
la contractació de préstecs hipotecaris vinculats a la compra de pisos. Així
van obrir oficines les caixes de Manresa,
Sabadell i Terrassa i el Banc Pastor...
(igual me’n deixo alguna) A hores d’ara, d’aquestes, no en queda cap d’oberta.
També va tancar l’oficina de Caixa
Tarragona que hi havia al lloc on va estar la parada de busos, prop del
Mercat i, con anècdota, la Caixa
d’Estalvis del Mediterrani (la CAM)
no va arribar a obrir quan ja tenien local i havien començat les instal·lacions.
Caixa Tarragona, la que sempre ha estat un
referent al territori (per raons òbvies) va quedar integrada a Catalunya Caixa que, després de
nacionalitzar-la va prendre la denominació de Catalunya Banc, per tant, també requeria el tancament d’alguna i,
així va ser, va tancar l’oficina de Caixa
Catalunya situada quasi davant de la principal de Caixa Tarragona.
Però la duplicitat no ha estat l’única causa
de tancament, ja que, en el que va d’any, CaixaBank,
ha tancat dues oficines sense motiu aparent, sinó és el fet de reduir despeses:
la del carrer Amèrica i la que va ser Caixa
d’Estalvis de Barcelona que, incomprensiblement, l’havien mantingut oberta
durant més de 30 anys.
Però tancar oficines de poblacions on n’hi ha
d’altres, pot causar problemes puntuals, però no importants. Però la cosa
canvia quan es tanquen oficines a pobles on no n’hi ha d’altra. Així, Catalunya Banc ha adoptat la decisió de
tancar les oficines del pobles petits, de menys de 1.000 habitants, allí on hi
té poc negoci, una vegada més renunciat als seus principis de servei a la
ciutadania. Així, oficines que van obrir a la dècada dels anys 80 com la de Godall o la Galera, si ningú li posa remei, aviat tancaran definitivament
deixant els respectius pobles sense cap tipus de servei bancari, al menys que
es tornin a obrir corredories com es feia dècades enrere. Aquest fet comportarà
que els clients s’hagin de desplaçar fins les localitats properes, amb les
molèsties que això ocasiona, sobre tot a la gent més gran.
Acabaré explicant un fet que va passar a Paüls allà pels anys 90. L’única oficina
bancària oberta des de feia un bon grapat d’anys, era, con no, la de Caixa Tarragona. La política de
l’entitat va portar al tancament de la sucursal. Qui conegui Paüls, sabrà que es troba situat a la
falda del massís del Port i la
població més propera és Xerta a uns 10 Km i amb una carretera que
ara encara és digna, però quan van passar els fets era com un camí asfaltat,
molt estreta i plena de revolts molt tancats.
Davant d’aquella situació, l’ajuntament i la
cooperativa agrària (l’entitat socioeconòmica més important del poble) van
parlar amb la Caixa i li van demanar
que substituís a l’entitat que tancava. I així va ser. Ara, segurament, un fet
així seria impossible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada