Diuen informacions periodístiques que el
sector constitucionalista del Parlament de Catalunya (PPC i C’s) piquen l’ullet
al PSC per a celebrar conjuntament el dia de la Constitució (6 de desembre)
Des del meu punt de vista, si el PSC decideix
traspassar la línia que separa els grups catalanistes de la cambra catalana
dels que no ho són i per tant, cal qualificar-los com espanyols, perdrà la poca
essència que li queda d’aquell partit que van fundar Joan Raventós i d’altres
allà pel 1978.
No sabria dir si la línia és roja o de quin
color és; ni sí és gran o menuda... Però és una línia que costa molt de
traspassa, però que una vegada ho fas, ja no hi ha marxa enrere i, per
insignificant que pugui ser (què no ho és) marca la gran distància que hi ha
entre els uns i els altres. És cert que a un costat hi ha una pluralitat ideològica, però a l'altre costat només hi ha dreta.
Ara sembla que les directives del PSOE i del
PSC han fet la pau. Sembla ser que el federalisme serà el denominador comú de
les dues formacions (prou ha costat) Es porten tan bé que fins i tot el grup
parlamentari del PSOE ha decidir no multar als díscols del PSC. Tot fa pensar
que és una bassa d’oli... Però d’aquí ha abraçar la fe constitucional, hi ha un
abisme.
És què no recorda la direcció del PSC totes
les sentències desfavorables a l’Estatut que va dictar el Tribunal
Constitucional?
És què no recorden qui va ser el gran impulsor
del darrer Estatut de Catalunya?
És què no sap el PSC Que la Constitució és la
principal arma que té el PP per a imposar a Catalunya la seva doctrina?
Em semblaria molt fort que, a pesar de tot, el
PSC creués la línia. Si al final ho fa (espero que no) hi haurà un abans i un
després al partit i potser llavors haurà arribat el moment de que, aquells que
encara ens sentim socialistes catalans, abandonem definitivament la disciplina
del partit o dit més planerament: trenquem el carnet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada