Tot hi haver-ho aprovat el Consell Nacional
del partit, no comparteixo la postura oficial del PSC sobre la consulta.
N’he parlat moltes vegades i, suposo,
encara en parlarem moltes més. Diu la dita popular que no hi ha més sort
que aquell que no vol escolar. I hem sembla que això és el que està passant
al si del partit.
Puc entendre que el PSC vol marcar perfil
propi i vol ser coherent amb la seva línia política que han adoptat durant
els darrers mesos. Fins i tot penso que, tal vegada, si la consulta fracassa,
sigui la única sortida viable per a resoldre la situació catalana. Però
només tal vegada... De no fer-hi així estaria en consonància amb
el que diu ICV-EUA i no hi hauria diferències substancials.
No obstant, insisteixo, penso que s’equivoquen.
Encara és prematur saber que passarà dijous al Parlament i si finalment,
els díscols votaran diferent a la línia oficial del partit i si és així,
des de la direcció es complirà l’amenaça d’expulsar-los.(A hores d'ara sembla que encara no està clar els que es votarà i si es complirà l'amenaça d'expulsar-los del partit)
Ho he dit i ho repeteixo, penso que l’actual
direcció del partit està traint l’esperit que el partit va adoptar allà
per l’any 1976 quan es va fundar. El PSC és un partit democràtic, d’ampli
tarannà catalanista. Raventós primer i Raimon Obiols més tard, són clars
exemples del que estic dient, però va ser amb Pasqual Maragall quan va
arribar la màxima expressió del catalanisme militant dintre del partit.
Amb el referèndum previst per al 9 de
novembre es preguntarà als catalans sobre com volen que sigui Catalunya
en un futur immediat. Encara que des del sectors més independentistes demanen
que votis sí+sí a les dues preguntes, les opcions passa des de votar
no i punt o sí+no. En cap moment s’obliga a ningú votar
favorablement a la independència.
El que falta per veure és si, finalment,
els grups que estan a favor de la consulta, seran fidels als que estan
dient: la consulta ha de ser pactada. De fet era el que demanava el mateix
Pere Navarro només fa uns mesos, abans de tornar-se tan intransigent com
s’ha tornat des d’un temps cap aquí.
Veure’m que votaran Ros, Geli, Elena,
Ventura i d’altres diputats al Parlament. Davant l’amenaça d’expulsió
si voten no, estan per abstenir-se, però em sembla que això no els garanteix
res. Si, finalment, sobta per expulsar-los del partit, la marxa de militants
ja no serà un degoteig con fins ara, sinó que serà una sortida prou en
massa. Recordem que per exemple Núria Ventura és la primera secretaria
de la Federació de l’Ebre i, si bé és cert que dintre de la mateixa hi
ha qui està en consonància amb la direcció nacional, no seria descabellat
pensar que agrupacions com la d’Ulldecona, podrien donar-se de baixa massivament.
I tal vegada no serien les úniques.
Està clar que postures tan radicalitzades
no fan bé a cap partit encara que, insisteixo, a la llarga igual resulta
que serà l’única sortida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada