Diu Rajoy que està disposat a fer
el que sigui per estretir vincles amb Catalunya. Si aquests vincles
són com els que en pretén adoctrinar el seu Ministre d’Educació José Ignacio
Wert, els catalans estem apanyats.
El passat dilluns, Rajoy va ser entrevistat
a Antena 3, una de els cadenes del grup Lara, per Gloria Lomana. Explicava
Pepa Bueno a la SER que fins a 7 vegades va dir que no volia fer previsions
de futur..., a les preguntes del periodista. O sigui, un Rajoy en la
seva línia, es a dir, l’art de parlar (ni això) i no dir absolutament
res. Al final del seu comentari la periodista dels matins de la SER li
tirava per cara no haver dir res de com repercutiria en l’economia familiar
les xifres macroeconòmiques que, el govern del PP diu que estan millorant
tant.
També li van preguntar sobre la situació
de Catalunya i en va parlar. No va aprotar res de nou, però al menys va
respondre. Va dir Rajoy que té un pla per a impedir que Catalunya arribi
ser un estat independent mentre ell governi. Però no el va explicar. Segons
els experts el pla no és altre que usar la Constitució com a arma de
destrucció massiva (el final de la frase és meu)
Com ha fet sempre, Rajoy, esperarà el
desenvolupament dels fets i, sobre la marxa, improvisarà. Ja us dic jo
que de pla no en té cap. Ni A, ni B, ni C. De moment, qualsevol pas que
es faci des de Catalunya, s’aturarà al Congrés i si per algun motiu s’esquiva
el parlament, es presentarà recurs al Tribunal Constitucional on hi ha
una majoria de jutges afins a la seva ideologia i de la resta, l’altra
gran majoria són afins al PSOE i, per tant, tampoc cal esperar que es decantin
per donar suport a les pretensions catalanes. Ja tenim precedents (desgraciadament)
que apunten cap aquesta direcció.
Abans del comentari de la Pepa Bueno,
un altre periodista de la SER, també li retreia unes altes paraules que
havia dit Rajoy durant l’entrevista al preguntar-li per la Infanta. Deia
José María Izquierdo, al seu microespai El Ojo Izquierdo que Rajoy
no hauria d’haver dit que estava convençut de la innocència de la infanta
i que les coses li anirien bé...; ja que aquestes paraules sé li poden
girar en contra. Si finalment la infanta Cristina en surt ben parada, sempre
hi haurà qui digui que ha estat gràcies a les pressions fetes des de l’executiu
(de la Casa Reial també, per suposat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada