POLÍTIC CESSAT

El passat dijous dia 16, el Diari Oficial dela Generalitat de Catalunya va publicar el cessament de Rojo y Gualdo com a gerent d’Entitats Participades de l’Àrea de Patrimoni, Inversions i Recursos Humans dels Servei Català de la Salut. Manda huevos. No em direu que el títol no és ben rimbombant. Una altra cosa és l’efectivitat que pugui tenir. Tal vegada el resum seria: Gerent del cementiri d’elefants. Ves a saber...

De totes maneres no tinc constància de s’ha nomenat a algú per a ocupar la seva vacant. No dic que no, només dic que no tinc constància. Normalment els cessaments i els nomenaments van lligats i es publiquen de forma conjunta.

Encara tinc més dubtes a l’hora de saber si ha estat un cessament en tota regla o bé és per jubilació. L’edat reglamentaria per a fer-ho ja la té. No obstant, sigui pel primer motiu o pel segon, ell ho vendrà com a jubilació sinó és que han pensat per a ell un nou càrrec. Recordo que una vegada vaig proposar que l’enviessin d’ambaixador al Principat de Sealand o bé de Defensor del Ciutadà a Amposta. Crec que per a tots dos càrrecs té la formació adequada.

L’altre dia va aparèixer (segueixo parlant de Rojo y Gualdo) a l’espai Primera Columna del periodista Gustau Moreno (Canal 21 Ebre) L’exalcalde d’Amposta mostrar-se partidari al procés sobiranista, en sintonia amb la nova doctrina de la seva formació política.

Us he de confessar la meva total incredulitat sobre el que està passant al sí de Convergència. Jo entenc que una persona pugui deixar enrere les seves creences i abraçar una nova fe. Puc entendre que siguin uns quants i també molts... Però tots? Bé, ja sé que tots no seran, però una gran majoria i, això sí, tots els que ocupen llocs de responsabilitat al partit.

Mireu, jo vaig coincidir amb Rojo y Gualdo 4 anys a l’Ajuntament d’Amposta. Temps més que suficient per a conèixer bé a una persona. En aquell temps, evidentment no era independentista, però ara tampoc no ho és. Creieu-me!

Mireu, Rojo y Gualdo sempre ha estat seguidor del Madrid. Evidentment no en fa massa ostentació, però els que el coneixen de sempre ho saben. Encara que sé que hi ha qui no opina el mateix que jo, sempre he dit que un del Madrid que, a la vegada es declari independentista, no és possible. Mireu, el Barça sempre ha tingut com a valor el catalanisme, sobre tot durant la dictadura quan era a l’únic lloc que podies expressar aquest sentiment personalitzat en el club. En canvi, al Madrid sempre s’ha fomentat l’odi contra Catalunya. Des del meu punt de vista són sentiments totalment contraposats i incompatibles. Fins ara, els que opinen el contrari solen ser seguidors del Madrid. Serà per alguna cosa?

Però tal com estan succeint els esdeveniments, un dia ens sorprèn i surt dient que s’ha convertit en seguidor del Barça. Per aquells que pensem que ho hem vist tot o quasi, seria una sorpresa majúscula!

A veure, a veure...