NOMS PROPIS I COSES COMUNES

Cal pensar (encara que només sigui per pur conformisme i l’esperança de que les coses canviïn) que la corrupció que va campar durant molts d’anys (molts més del que la nostra memòria recorden), s’ha acabat o, al menys ha minvat molt.

Quan no se’n parlava, la situació econòmica i la impunitat, fomentaven un creixement desmesurat i generalitzat de la corrupció espanyola (incloc la catalana), però ara que ja fa temps que han sortit a la llum molts de casos, hem de pensar que això dissuadirà a molts mangantes, al menys fins que es calmi una mica.

Entre els noms propis d’aquests dies temen a Rafael Blasco. Una d’aquelles persones que podríem qualificar com a trepes i que la seva evolució política ha evolucionat (com Jiménez Losantos) des de l’extrema esquerra (marxista-leninista) a la més conservadora (PP) passant pel PSPV-PSOE. És del tot inusual que un polític pugui ser 5 vegades conseller amb 4 presidents diferents i 2 partits antagònics. La història de Rafael Blasco és ben curiosa, però en lloc d’explicar-vos el que sé, és millor que us adreci a la pàgina dels Genoveses i així podreu completar els vostres coneixements.

Sabeu, perquè ho escolteu a diari a la televisió o ho heu llegit a la premsa que aquests dies, Blasco, s’ha seu al banc dels acusats pel cas Cooperació que, presumptament, desviava diners que anaven destinats a ajudar països del tercer món cap a butxaques particulars i, segurament, no tan necessitades.

Però el que més m’indigna de tot això és que Blasco, primer, s’exculpa ell i, després, exculpa als polítics (segurament gent de la seva confiança) del seu departament. I, segons Blasco, qui ha de pagar els plats trencats: els treballadors públics.

Com sabeu porto 28 anys a l’administració i, al menys des del meu lloc de treball, mai s’hauria pogut portar a terme cap desviament de fons. Per això no crec que els treballadors de la conselleria de Blasco ho poguessin fer, ja que, segurament, no disposaven de firma, és a dir, de l’autorització necessària per a poder portar a terme el desviament de cabdals públics.

L’altre nom propi del dia s’ha sabut només fa unes hores: Bernardo Coslado. Bé, per als qui no heu escoltat la notícia per TV3 o l’heu llegit a Internet (els diaris la portaran demà), el nom no us dirà res (us confesso que a mi tampoc) Ara bé, si us dic que és l’administrador únic de l’empresa Ambulàncies Baix Ebre, segur que la notícia ja us la sentireu molt més propera, ja que ambulàncies d’aquesta empresa en deveu de veure quasi que a diari o, tal vegada n’heu fet ús d’alguna d’elles.

A Coslado sé l’imputen diversos delictes, com ara suborn, tràfic d’influències, etc. i va estretament lligat amb el cas Innova que es va iniciar a Reus ja fa temps i on es va demostrar que, quan volen, els polítics saben anar tots de la maneta, independentment del color que representin (PSC, CiU, PP, ERC...)

Hi ha veus que vaticinen que els casos que pengen d’Innova encara no s’han acabat i que mentre duri la investigació, encara han de sortir moltes més coses a la llum. De moment han arribat a Roquetes (Baix Ebre), però qui sap si encara s’estendran per alguna comarca veïna. Sortiran més noms propis? Esperem que sí.

Dels darrers no en conec el nom (perquè no els he buscat), però no em fa cap falta. Es tracta de dos excaps (així els anomena el Periódico) de la constructora Sacyr, la mateixa que demana més diners per acabar l’ampliació del canal de Panamà. A aquests dos pájaros se’ls hi ha trobat comptes a Suïssa relacionats amb la trama Gürtel.  

Com comprovareu els tentacles de la corrupció són infinits...