L’escena política espanyola tindrà,
properament, noves companyies, encara que, en alguns casos repetiran els
actors.
Des de fa uns anys, a l’escenari del teatre
de Catalunya ja va entrar Ciutadans-Partit per la Ciutadania (anagrama C’s)
i, a pesar de que li augurava una vida efímera, el resultats electorals que han
obtingut, sobre tot en la darrera convocatòria electoral a Catalunya, s’han
girat en contra meva. C’s s’ha alimentat, sobre tot, d’antics
votants desencantats del PP i del PSC que han buscat refugi en la nova
formació.
A Espanya ha passat una mica el mateix. UPyD
de Rosa Díez també ha entrar en força i s’ha fet un lloc entre els dos grans,
fins el punt de que la seva líder és, ara com ara, la més valorada entre els
dirigents polítics espanyols i les enquestes electorals li auguren un gran
creixement. De fer-se ara les eleccions, els seus diputats bé poden decantar la
balança de la governabilitat cap a un costat o cap a l’altre.
Previsiblement, les eleccions europees que es
faran el mes de maig seran més competides que mai. Per llavors, algunes noves
formacions polítiques estan acabant d’ultimar-ne els detalls per a poder
presentar-se. Estic parlant del Partit Pirata, Podemos i Vox.
El Partit Pirata és el partit més
misteriós i, ara per ara, molt poc sé sap d’aquesta formació. La seva ideologia
estaria inspirada en els moviments socials com el 15-M i la Plataforma
antidesnonaments (PAH –deshaucios en castellà)
Al menys, Podemos té una cara
coneguda amb un nom que recorda l’època de la revolució industrial quan els
obrers es van d’haver d’unir per assolir uns drets que els patrons els hi
negaven: Pablo Iglesias. Professor universitari i contertulià (a temps
parcial amb tots dos casos), s’ha convertit en una espècie d’infant terrible
per a la dreta mediàtica representada pel director de la Razón i el subdirector
del Mundo (de cuyo nombre no quiero acordarme), entre d’altres espècies
en vies d’extinció (suposo i desitjo) La seva ideologia és d’esquerres i
partits com Izquierda Unida ja tremolen només pensant amb la
possibilitat que s’acabin presentant.
El tercer partit és Vox que té
una ideologia totalment contraposada als dos anteriors. Per dir-ho d’una manera
més comprensible: Vox és una escissió del PP. O encara dit
d’una altra: els fundadors del nou partit són excàrrecs i exmilitants del
partit que lidera Rajoy, entre ells Ortega Lara i Alejo Vidal-Quadras.
Al català Alejo Vidal-Quadras sempre sé
l’ha considerat de l’ala dretana del PP i, en temes com l’actual situació
catalana es mostra totalment bel·ligerant. De fet, fa molts d’anys que va
deixar de militar al PPC i es va afiliar a Madrid. Per tant cal considerar Vox
com un partit que buscarà pescar a l’aigua revolta dels populars.
A Youtube es pot veure un vídeo de
comiat de Vidal-Quadras que, entre altres coses diu: Me’n vaig del
partir per a quedar-me allà on he estat sempre.
Si quan veig els càrrecs del PP ja tinc un
ensurt, a partir d’ara, quan veure els de Vox tindré ensurt i
mig. Que Déu ens agafi confessats si hi
ha un rebuf pel costat dretà del PP!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada