dilluns, 6 de gener del 2014

El preu abusiu de tenir feina (carta al director llegida al Periódico)



Cada dia que passa es confirma més: allò que anomenem crisi és en realitat una ESTAFA!
La setmana passada es va fer públic que la majoria dels considerats com els més rics del món havien vist com s’incrementaven les seves fortunes durant l’any 2013. En canvi, dels que passen penúries per arribar a final de més, no hi ha xifres oficials, però n’hi ha molts, molts més que rics surten a la llista.
Segur que coneixeu un gran nombre de persones que estan a l’atur, fins i tot famílies senceres. Segur que coneixeu gent que estant treballant a precari i encara donen gràcies de poder-ho fer. Fins i tot, possiblement, coneixereu empresaris que s’aprofiten de la crisi i contracten treballadors a sous irrisoris i sense assegurar-los.
Avui, a la secció de cartes al director del Periódico de Catalunya, m’ha cridat l’atenció veure una cara coneguda. La seva carta (entre les destacades del dia) és un fidel reflex de les actituds que tenen alguns empresaris de cara als més necessitats. El seu nom no sortirà a les notícies com els lladres i criminals més destacats, però hi haurien de sortir per a que tothom se’n assabentés del que estant fent.

El preu abusiu de tenir feina

Rafel T. Duran Pino (L'Aldea)


Tinc un familiar que està en una situació desesperada: a l'atur sense subsidi, sobrevivint gràcies a la pensió de viudetat de la seva mare i de la petita ajuda que dóna el Govern a gent com ell, que ja ha esgotat l'atur. A més, està passant pensió alimentària a la seva exdona pel fill que tenen en comú. A mitjans del novembre passat, ens va anunciar que havia trobat feina en una empresa d'esdeveniments que té la seu en un viver d'empreses en una població del Montsià: 15 dies a prova i després contracte de sis mesos, un sou de gairebé 1.000 euros més comissions... Després dels primers 15 dies (sense contracte), el 30 de novembre li van proposar fer-li un contracte. Aquest familiar meu va acceptar perquè tenia una gran necessitat de treballar, guanyar un sou i sentir-se útil. Però s'acostava Nadal, seguia treballant i el contracte no apareixia per enlloc. Va pactar amb l'empresa que el dia 20 del desembre passat cobraria la nòmina, podria singar el contracte i tindria festa fins després de Reis, per compensar els 15 dies de novembre. Ell , content es va presentar el dia 20 i es va trobar que el cap era a Madrid, se n'havia anat uns dies i sense previsió de tornar aviat. A les repetides trucades telefòniques del meu familiar, només respon que no té diners i que no pot pagar, i que si no està content, que deixi la feina. ¿Quant duraran aquests abusos a gent que necessita treballar? Aquests dies, el meu parent ha vist a internet que el seu cap busca un altre comercial, aquesta vegada per a la Terra Alta.