Déu ni do com va l’actualitat política i
judicial. Després del parèntesi de Nadal, Cap d’Any i Reis on, difícilment es produïen
novetats remarcables, l’actualitat està plena de notícies i totes elles
remarcables.
LA FILLA DEL REI. Sense cap dubte la imputació
de la infanta Elena va ser la principal notícia del dia d’ahir i, segurament
del que va d’any. Els delictes que sé li imputen no són menors, no: blanqueig
de capitals i frau fiscal. Si, finalment el jutge Castro se’n surt amb la seva,
és a dir, sinó hi ha interferències externes, el tema pot acabar portant a la
filla del Rei a la presó. Un cop molt dur per la Corona que hauria de prendre
alguna decisió important.
EL PSOE I EL PSC. Després d’un temps en que el
PSC li suplicava al PSOE que acceptés la via federal com a millor solució per a
laberint en que es va ficar a Catalunya i el PSOE no li feia ni el més mínim
cas, ara, sembla ser que tots ho veuen com el millor camí a seguir. No ho
tindran gens fàcil, ja que la majora dels catalans, ara mateix, estan més per
la independència que per qualsevol altra sortida pactada i els de Madrid, com
sempre, ens volen tenir ben controladets.
EL PP. El partit del govern feia avui la
primera executiva, la més dividida des de que Rajoy està al front del partit. I
tot per culpa d’una lleia d’avortament que impulsa el progre Alberto Ruiz-Galladón. Qui ho havia de dir que el que estava
considerat un dels càrrec més centristes del partit virés tan cap a la dreta
per donar el gust a l’Església Catòlica i a l’ala més ultra del partit? Però
com he dit, no tothom ho veu així. Celia Villalobos, la controvertida ministra
de l’època d’Aznar, ha demanat llibertat de vot dintre del grup. Veurem com
acaba tot això.
ERC. Els republicans s’ho volen seguir mirant
des de fora. Ara ja tenen tot el que demanaven: data per a la consulta i
pregunta. L’altre gran objectiu d’ERC és guanyar les properes eleccions encara
que per això hagi de fer servir l’estratègia del cranc ermità: influir al
govern però des de fora. Fa uns dies tot semblava que, finalment Junqueras i
companyia podrien entrar a formar part d’un govern de coalició. Una mena de
tripartit de dos grups (CiU i ERC), però al final, com quasi sempre, ERC defuig
de responsabilitats veient que l’estratègia adoptada des del inici de la
legislatura els està donant uns resultats excel·lents: no paren de pujar a les
enquestes. Hi ha una dita que diu que com més amunt, més dura serà la caiguda.
Caldrà veure que passa al final.
EL PROCÉS SOBIRANISTA. Finalment la Comissió
Europea ja s’ha pronunciat sobre la carta que el President Mas els hi va enviar
per a explicar-los quines són les intencions del govern català. La resposta no
ha estat contundent, però si prou significativa: es tracta d’un tema intern d’un
país membres i per tant, s’ha de resoldre aquí. És una resposta que calia
esperar, ja que la UE mai es posicionarà en contra dels interessos d’un país
membre (Espanya) i, per tant, no donarà un xec en blan a Catalunya. Una cosa
molt diferent serà si Catalunya es proclama país independent i li arriben
suports d’altres països del món i, fins i tot del membres de la UE. Llavors si
que caldrà que es pronunciï en algun sentit.
ELS PRESOS D’ETA. Ja sabem que dissabte passat
la majoria d’expresos de la banda terrorista ETA es van reunir per fer-se una
foto històrica i van aprofitar l’ocasió per a llegir un comunica on, tot i
reconeixent el mal que van fer, no van demanar perdó pel dolor causat a les víctimes
(moltes d’elles innocents)
Avui s’ha sabut que potser a partir d’ara ho
hauran de fer. No els hi quedarà més remei si és que volen cobrar l’atur.
Una pregunta de consciència: Si fóssiu
empresari, donaríeu feina a un exprés d’ETA?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada