No patiu, ni ha dimitit Rajoy, ni Wert, ni
Montoro, ni Gallardón, ni de Placio... Motius per a fer-ho segur que no en
falten, però tots tranquils, no ho faran.
Qui ha dimitit és una peça menor de
l’engranatge popular, un peó a
l’argot escaquista. Es tracta del president de l’agrupació local d’Amposta Guillermo Martínez.
Segons Martínez
la seva dimissió es deguda (cito textualment): Tenen un problema al territori i no es busca solució (evidentment es
refereix als populars)
Jo encara aniria més enllà. El PP té molts
problemes al territori, però es podrien resumir en dos: ens ignoren i només se’n recorden de nosaltres quan venen eleccions o
volen transvasar aigua de l’Ebre.
Precisament, degut al Pla Hidrològic Nacional
de l’era Aznar, ja van dimitir alguns edils populars
de l’època. Possiblement els casos més sonats van ser el de Jordi Gas, alcalde de l’Aldea i el de Ramon Chordà, regidor d’Amposta. De fet,
Chordà va ser l’últim representant
del PP a l’Ajuntament de la capital del Montsià i ara mateix, ja porten tres
legislatures sense cap regidor; això sí, amb majoria absoluta de CiU, però cap
representant popular...
Fins i tot a Tortosa, una ciutat considerada
molt de dretes, en aquest moments només n’hi ha un: Javier Dalmau. Quan abans del moviment antitransvasament van
arribar a ser una força important dintre de l’ajuntament.
Durant els darrers anys (de fet més d’una
dècada), l’home fort del territori ha estat Joan
Bertomeu, regidor de Deltebre i que va aconseguir ser alcalde gràcies al
suport del PSC, ja que els socialistes i CiU havien empatat a escons. Sabeu com
sé li deia a Joan Bertomeu? L’alcalde
del sis-cents (*), ja que amb aquest nombre
de vots va aconseguir l’alcaldia. Bertomeu
també ha estat diputat al Congrés i al Parlament en dues legislatures.
Precisament Joan Bertomeu, en una de les campanyes electorals, va prometre per
al seu poble una fàbrica tèxtil que donaria molts llocs de treball, tan si
guanyava les eleccions com si no. La fàbrica mai ha arribat a Deltebre.
I és que, com he dit més amunt, el PP ignora
el territori. Digueu-me quines inversions en infraestructures ha fet el PP a
les nostres comarques? Jo no en recordo cap. Com a molt, acabar les que estaven
començades com ara la variant de l’Aldea. I tornant al transvasament de l’Ebre.
¿Quin partit promou sempre que governa transvasar l’aigua de l’Ebre cap a
d’altres conques hídriques o fer un pla de regadius tan bèstia que, de
portar-se a terme, no garantiria el cabal mínim necessari per a conservar tot
l’ecosistema deltaic? (Caldrà veure si ser Patrimoni
de la Biosfera servirà per a preservar tots els espais naturals o només
serà un títol per a lluir-lo en algun despatx)
El PP, hereu del franquisme, representa (com
no podia ser d’una altra manera) la dreta espanyola més dura i anticatalana.
Imagino que no caldria que us donés cap exemple, però per als més escèptics en
posaré només dos que, de fet, es tracta del mateix: la persecució de tot allò
que sona a català a València primer i a les Illes Balears més tard.
La pregunta és senzilla: Cóm pot una societat
renunciar a les seves arrels que són la seva identitat? I la resposta és molt
més fàcil encara: Per interessos estrictament polítics.
Però al territori sempre hi haurà gent que els
hi farà el joc i s’avindrà a ser-ne els seus representants, segurament perquè
més enllà de les seves pròpies conviccions (en cas de tenir-les) predominarà el
seu interès personal. És la cara més obscura de la política.
Al final, sempre hi ha qui se’n adona... O al
menys aquesta és l’excusa que posen a l’hora de dimitir.
(*) El sis-cents (o el seiscientos –en castellà) va
ser un model de la marca SEAT molt popular entre els anys 60 i 70.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada