L'agent involuntari

Juan Villoro -escriptor-

Shenon revela en el seu llibre un cap per lligar sobre l'assassinat de Kennedy vinculat a Mèxic

Llegir les 659 pàgines de JFK: Caso abierto produeix l'aclaparadora impressió d'haver format part de la comissió Warren que fa 50 anys va indagar l'assassinat del president Kennedy.
En forma tan apassionant com opressiva, el llibre de Philip Shenon reconstrueix la feina dels advocats encarregats de resoldre el cas. Gairebé tots havien sortit de Harvard i Yale. La seva formació no estava en dubte. Tampoc ho estava el prestigi d'Earl Warren. Com a governador de Califòrnia i president de la Cort Suprema, havia ampliat els drets civils. Republicà a la corda de Lincoln, era un home de confluència. Va refusar fer-se càrrec de la comissió fins que Lyndon B. Johnson li va muntar un melodrama de guerra freda: si es provava que el magnicidi era obra de la Unió Soviètica, es desencadenaria la guerra atòmica («has d'impedir que morin 40 milions de nord-americans», va dir Johnson).
UNA CADENA DE males decisions va tacar la indagació des del seu inici. La policia de Dallas va suprimir proves i l'autòpsia de Kennedy es va fer en un hospital de la Marina perquè ell havia pertangut a aquest cos (els forenses navals van destrossar el cos i van dificultar la prova).
La comissió es va integrar amb experts en jurisprudència, a la manera d'un tribunal, però van haver de fer una complexíssima investigació per a la qual no estaven capacitats.
La desaparició de dades a l'interior de la CIA i de l'FBI sense coneixement dels alts càrrecs; la suficiència del llegendari jerarca de l'FBI, Edgar J. Hoover, per fingir que tenia informació i distorsionar-la amb veritats a mitges, i la pugna del fiscal Robert Kennedy amb Johnson van entorpir més la indagació.
Els afectes a la teoria de la conspiració disposen de nombroses causes per a l'assassinat: Robert Kennedy planejava matar Castro i els cubans se li van avançar; la Unió Soviètica va liquidar el seu principal enemic; la CIA es va venjar del càstig rebut després del fracàs de Bahía de Cochinos; el vicepresident Johnson, que ironitzava sobre la mortalitat dels titulars del càrrec, va trobar una manera de governar sense sotmetre's a eleccions. Malgrat la seva mil·limètrica reconstrucció, Shenon no pot aclarir res sobre això.
El principal cap per lligar que descobreix té a veure amb Mèxic. Poc abans de cometre el magnicidi, Oswald va ser al Districte Federal i va visitar les ambaixades de Cuba i la Unió Soviètica. Va ser seguit de prop per la CIA, que estava al cas de la seva filiació comunista. Oswald havia passat tres anys a la Unió Soviètica, on es va casar i va aconseguir amb insòlita rapidesa autorització perquè la seva dona tornés amb ell als Estats Units. Les seves despeses no es podien pagar amb el seu mòdic salari. Una mà d'ombra el recolzava.
A Mèxic va conèixer l'escriptora Elena Garro en una festa on van ballar twist, i va ser amant de Silvia Durán, que tenia vincles amb la diplomàcia cubana. Quan va saber l'assassinat, l'autora de Los recuerdos del porvenir va alertar l'ambaixada dels Estats Units de les activitats d'Oswald a Mèxic. El diplomàtic Charles Thomas en va escriure reports, però van ser ignorats, i la seva carrera es va truncar de manera arbitrària, fins a portar-lo al suïcidi.
Shenon segueix aquesta pista perduda. L'estació de la CIA a Mèxic era un baluard del contraespionatge i comprava informació a nombrosos membres del Govern mexicà. Curiosament, les fotografies i els informes sobre Oswald van desaparèixer dels arxius. Una altra dada ben singular és que la CIA va deixar de vigilar-lo a Dallas durant la visita presidencial.
¿QUÈ PODEM treure en clar? Resulta difícil acceptar la hipòtesi d'una conspiració internacional comissionada a un home de caràcter incert, amb l'elevat risc de produir l'última guerra del planeta. Les indagacions de Shenon confirmen que un grup intern de la CIA estava al cas de les intencions d'Oswald i que li van permetre actuar. Si hi va haver un operatiu, el seu fi va ser ajudar un assassí «solitari».
En una nota a peu de pàgina Shenon informa que Manuel Calvillo, exfuncionari de la secretaria de Governació, era «agent involuntari» de la CIA (ignorava que el seu contacte a Mèxic treballava per a l'agència). Al tenir notícia de l'assassinat, Calvillo va semblar entendre alguna cosa més: va parlar amb Elena Garro i li va dir que s'amagués.
¿Oswald també va ser un agent involuntari? ¿Creient que servia una causa en va complir una altra? Va visitar Mèxic buscant una via d'escapada a Cuba o a la Unió Soviètica. Però el seu destí es jugava en una altra banda.
Desertor en potència, no va saber quina lleialtat obeïa al disparar.