FERRAN MONEGAL
Cristina Pardo ha finalitzat els seus dos programes especials dedicats a la corrupció al Regne de València (Malas compañías, La Sexta). La mirada de Cristina s'ha posat sobre una presa menor de criatures de segona fila, corruptes de menor quantia, que feien el paper -ben pagat- de tontos útils. Tot i ser subalterns en el món del lladronici, són peces fonamentals en l'engranatge de la depredació. Serveixen per cobrir els seus caps, els grans voltors a l'ombra, els que ordeixen la cisamenta a gran escala, i a canvi s'alimenten de les engrunes que els van tirant aquells grans malfactors intocables i podrits. Cristina li va preguntar a Vicente Torres, fiscal anticorrupció: «¿No tens la sensació que paguen els de baix, perquè no arribeu mai als de dalt?». I el fiscal: «No és una sensació, és una realitat absoluta». Del repertori de corruptes secundaris s'ha de ressaltar el cas de Luis Sabater, que era cap tècnic de Canal 9 quan es va organitzar la visita de Benet XVI a València. Va assenyalar Juan Cotino i Pedro García, llavors director de Canal 9, com a grans ordidors de tot el pla de pillatge i rapinya, en col·laboració amb Francisco Correa i la seva trama Gürtel. Sabater es lamentava d'haver acceptat firmar papers i ordres que no hauria d'haver firmat mai. I ara, tement els anys de presó que li cauran a sobre, va explotar amargament davant deCristina i va sentenciar: «¡Van portar el Papa per robar!». O sigui, un guió molt semblant a la tercera entrega de la pel·lícula El padrí, quan Michael Corleone (Al Pacino) s'acosta al Vaticà i intenta utilitzar el Papa per cobrir els seus abusos.
¡CRISTINA, VINE A CATALUNYA!.- A casa som moltfans deCristina Pardo. Juga a semblar entremaliada. S'adorna d'una loquacitat picardiosa. Però de seguida aflora la seva notable destresa mossegadora. Ara que ha acabat amb València, hauria de passar per Catalunya. Aquí, a l'irònicament denominat oasi català, també tenim un gran repertori de Males companyies. Començant per nosaltres, la classe periodística, tants anys mirant cap a un altre costat, salvant, això sí, rares, heroiques i aniquilades excepcions. En vista que el frondós tema del 3%, o el delirant miratge de la deixa, o l'altre pacte del Majestic, no han sigut pentinats per Jordi Évole encara, i donat que ningú espera, naturalment, que TV-3 ho faci mai, és fonamental una visita de Cristina Pardo a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada